Pou superprofundo de Kola
El pou superprofundo de Kola (KSDB) o SG-3 és un fos excavat en la corfa terrestre de gran profunditat. És el resultat d'un proyecte de prospecció científica de l'antiga Unió Soviètica en el propòsit d'adinsar-se en el subsol.
Està situat geogràficament en la península de Kola i políticament en el raión de Pechenga (óblast de Múrmansk) de la Rússia actual —prop de Noruega i Finlàndia—. A diferència d'atres sondejos profunts els fins dels quals han segut la busca de petròleu o l'exploració, la finalitat de el SG-3 va ser l'investigació de la litosfera en el lloc a on la discontinuidad de Mohorovičić s'acosta a la superfície de la Terra. La base d'este clot se situava entre la corfa (basalt) i el mant superior o sial (silicat d'alumini) parlant d'un model estàtic o geoquímico de l'interior nuclear.
La perforació va començar el 24 de maig de 1970, usant perforadora Uralmash-4I i, posteriorment, Uralmash-15000. Es varen obrir varis pous partint de la branca central. El més fondo, el SG-3, es va completar en 1989, alcançant els 12 262 metros de profunditat,[1] que ho convertix en el fos més fondo dels prospectados fins ara per l'home.[2]
Excavació
[editar | editar còdic]El proyecte va ser propost en 1962 i assignat al Consell Científic Interdepartamental per a l'estudi de la Terra (Межведомственный научный совет по проблемам изучения недр Земли и сверхглубокого бурения [Mezhvedomstvienyy Nauchnyy Sovet Po Problemam Izucheniya Nedr Zemli I Sverkhglubokogo Bureniya]). El lloc de perforació va ser elegit en 1965 en el noroest de la Unió Soviètica en coordenades Plantilla:Coord/display/title,inline</noinclude>, a 10 quilómetros al oest de la ciutat de Zapoliarni.
L'objectiu inicial va ser fixat en els 15 000 metros. El 6 de juny de 1979, es va batre la marca de profunditat a nivell mundial, el del pou Bertha Rogers (9583 metros) en el comtat de Washita (Oklahoma, Estats Units).[3] El nivell de 12 000 m es va passar en 1983, i es varen detindre els treballs al voltant d'un any. Este periodo de marcha llenta va donar lloc a un accident decepcionant el 27 de setembre de 1985: despuix d'alcançar els 12 066 m, va haver una afonada que va cobrir de terra uns 5000 metros. Va caldre perforar una atra volta a partir de la cota de 7000 metros,[4] alcançant 12 262 metros en 1989. En eixe any, s'esperava que la hondura del pou alcançara 13 500 m a finals de 1990 i 15 000 m en 1993,[5] pero va resultar ser inalcançable profundisar a un nivell major de 12 262 m, i es varen detindre els treballs en 1992. El motiu va ser que es va fer impossible, tècnicament, el fet d'afondar més en la corfa, puix la temperatura d'uns 185 °C (quan havien calculat casi la mitat a eixes cotes) feya fluir contínuament una massa de fango i hidrogen. Hui en dia, els estudis geològics continuen de la mà de l'empresa estatal GNPP Nebra, en un laboratori geològic a 8578 m de profunditat.
Investigació
[editar | editar còdic]La perforació de Kola penetra a través d'un terç de la corfa continental bàltica, la gruixa de la qual es calcula en 35 quilómetros, exponent a la llum roques de 2700 millons d'anys d'antiguetat existents en el fondo. El proyecte ha segut lloc d'extensos estudis geofísicos.
Els camps d'estudi han segut:
- L'estructura profunda de la placa bàltica.
- Discontinuidades sísmiques i el règim termal en la corfa de terra.
- La composició física i química de la corfa profunda i la transició de la superior a una corfa més baixa.
- Geofísica de la litosfera.
- Métodos per a crear i desenrollar les tecnologies per a l'estudi geofísico profunt.
Per als científics, un dels resultats més fascinants que ha emergit d'estos treballs ha segut el fet de no trobar canvi de velocitats sísmiques en l'hipotètica transició del llímit de Jeffrey del granit al basalt que està en el fondo de la capa de roca metamòrfica que s'estén prop de 5 a 10 quilómetros baixe la superfície. Sorprenentment, allí la roca està fracturada i saturada d'aigua. Aigua que, a diferència de la superficial, deu haver vingut dels minerals de la corfa profunda, i no ha pogut alcançar la superfície per la capa de roca impermeable.
Un atre descobriment inesperat va ser la gran cantitat d'hidrogen, mesclat en el fango que fluïa del forat, descrit com «hervir en hidrogen».[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kola Superdeep Borehole (KSDB) ICDP - Information Network. Informació de 14 de juliol de 2006
- ↑ «ser-creat-per-els-russos-per a-aplegar-la-discontinuidad-de-mohorovicic-n/ El pou més profunt del món va ser creat pels russos per a aplegar la Discontinuidad de Mohorovičić» (en és). Meristation. Consultat el 2024-06-12.
- ↑ «The KTB Borehole—Germany’s Superdeep Telescope into the Earth’s Crust». Oilfield Review. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2006. Consultat el 14 de juliol de 2006.
- ↑ Legendary Kola Superdeep, Nauka i Zhizn, 2002, n.º 5.
- ↑ Kola Superdeep is in the Guinness Book of World Records, Zemlya i Vselennaya, 1989, n.º 3, p. 9.
- ↑ G.J. MacDonald, 1978: Major Questions About Deep Continental Structures, Berlín.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo superprofundo de Kola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.