Métodos sísmics

Els métodos sísmics són un tipo de método geofísico, i constituïxen proves realisades per a la determinació de les característiques geotécnicas d'un terreny, com a part de les tècniques de reconeiximent d'un reconeiximent geotécnico .

Les ones sísmiques que travessen un terreny poden ser:

• Llongitudinals o de compressió.
• Transversal o de cisallament.
• Superficials.

La velocitat de propagació de les ones sísmiques en el terreny depén de les seues característiques de deformabilidad. En l'hipòtesis de supondre un comportament elàstic per al terreny, la velocitat de les ones llongitudinals i travesseres és funció del mòdul elàstic i del coeficient de Poisson (abdós dinàmics), per lo que en abdós expressions poden obtindre's dits paràmetros.

Les ones llongitudinals (Ones P) són més ràpides que les transversal (Ones S), lo que dificulta la detecció d'estes últimes en camp. Per això, en general s'obté el mòdul elàstic a partir de la velocitat llongitudinal, establint hipòtesis respecte al valor del coeficient de Poisson. El mòdul dinàmic té un valor major que l'estàtic, ya que s'obté per a increments tensionales menuts com són els produïts per ones sísmiques. La relació entre el mòdul dinàmic i l'estàtic es considera normalment de 4, pero el ranc pot estar entre 1 i 20.

El método sísmic de refracció es basa, tant en el fet de la diferència de velocitat de l'ona sísmica en els distints terrenys, com en que les ones en creuar la frontera entre dos tipos de terreny distint sofrixen refracció, (de la mateixa manera que succeïx en les ones de llum), canviant la seua direcció en un àngul el valor del qual depén de la relació entre les velocitats d'ona de cada terreny.

L'impuls generador de l'ona pot ser un impacte o una menuda càrrega explosiva que es coloca, generalment, en un punt de la superfície. Per mig de geófonos (que són detectors de menudes vibracions en el terreny), disposts a distintes distàncies del punt d'impacte, es medix el moment en que aplega la primera ona que alcança a un determinat geófono. D'esta forma s'obté la velocitat de transmissió.

Quan es produïx l'impuls, les ones s'emeten en totes direccions. Una ona en particular recorre un camí per la superfície del terreny en direcció al geófono (ona directa). Atres ones descendixen en diversos ànguls respecte a l'horisontal. En trobar un estrat inferior en velocitats sísmiques, l'ona es refracta en el pla de contacte entre abdós terrenys.

Existix una direcció d'ona que en alcançar l'estrat inferior en un determinat àngul d'incidència, la seua refracció es dirigix per damunt de l'estrat inferior paralelament a la frontera entre terrenys. Esta ona, en la seua nova direcció, continua emetent energia cap a la superfície en un àngul de refracció simètric al d'incidència anterior, per lo que els geófonos poden aplegar a detectar-la.

Si la velocitat sísmica del terreny inferior té un valor major que la del terreny superficial, el temps necessari per a que l'ona refractada alcanç un punt de la superfície pot aplegar a ser menor que el requerit per l'ona directa que viaja superficialment, aun cuando la llongitut del camí siga major. Els geófonos propencs a l'impuls reben en primer lloc l'ona directa, pero als que es troben a una certa distància els alcança abans l'ona refractada.