Pou Sotón

El Pou Sotón és una emblemàtica explotació de carbó d'hulla situada entre L'Entregue i Sotrondio, en el municipi asturià de Sant Martín del Rei Aurelio (Espanya). Actualment alberga el Centre d'experiències i memòria de la mineria, sent visitable una de les seues galeries subterrànees i albergant també un memorial en centenars de noms de treballadors fallits en l'activitat minera.[1]
Va ser declarat be d'interés cultural el 5 de març de 2014 en la categoria de monument.[2]
Història
[editar | editar còdic]Esta vega del riu Nalón s'explotava molt abans de la aprofundiment del pou per mig de mines de montanya com La Generala, Sotón Antic o Sallosa, sent estes de el XIX i conservades en l'actualitat. En 1918 comença la aprofundiment del pou per la Dur Felguera per a alimentar els alts forns de La Felguera, en Langreo, i és en 1921 quan es completa el complex.
En 1962 (any en el que va tindre lloc la gran Folga Minera d'Astúries), Carlos Hugo de Borbón, pretenent al tro d'Espanya, va treballar en el pou baix el nom de Javier Ipiña de Azcunaga, fins que va ser descobert i detingut pel règim. Més vesprada l'explotació va passar a mà de l'empresa pública Hunosa. El pou en actiu fins al seu tancament en 2014, a on va començar el seu procés de reconversió a recurs turístic. Va ser seleccionat per TICCIH Espanya per a la seua exposició itinerant 100 elements del Patrimoni Industrial en Espanya.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]
El Pou Sotón es troba junt al riu Nalón. Va ser profundisat en 1918 per Dur Felguera tenint per a això que desviar el curs del Nalón uns metros i canalisar-ho. A simple vista lo més cridaner del complex miner és l'existència de dos castilletes, cas únic en la Conca del Nalón despuix de la desaparició d'un en el Pou Fondón de Sama despuix del seu tancament. La raó del doble castillete és que en realitat són dos pous independents, superant un d'ells els 500 metros de profunditat sobre la superfície. Els castilletes (que varen substituir als originals) estan agrupats en el pabelló d'embarque i clasificadero de carbons també anomenat en la zona "réter", una gran estructura de ferro dels anys 20. Les atres edificacions del pou són el cargadero per al ferrocarril, la casa de màquines (que seguix el mateix estil que atres edificis de l'empresa), cases de netea (racionalistes, en armoniosa construcció) i atres naus pertanyents a antics barracons per a miners i oficines que van des de l'época de aprofundiment del pou fins a l'ampliació de la década de 1950.
L'interessant casa de màquines i sobretot a l'estructura d'acers que rodegen els castilletes, d'estil "Eiffel" són els elements arquitectònics més interessants del complex.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «on-miner-viage-entranas-terra-202204290131_notícia.html ». Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ Govern d'Espanya (ed.): «Decrete 31/2014, de 5 de març, pel que es declara be d'interés cultural, en la categoria de monument, el pou Sotón, en el concejo de Sant Martín del Rei Aurelio.» (pdf). Bolletí Oficial de l'Estat n.º 99 de 24 de abril de 2014.
- ↑ 100 elements del Patrimoni Industrial en Espanya TICIIH Espanya.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo Sotón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.