Pou Polio

El Pou Polio és una mina subterrànea d'hulla situada en el concejo asturià de Mieres (Espanya). Va ser clausurada en 1992.[1] El complex està abandonat i es troba en l'Inventari de patrimoni cultural del Principat i en el registre del Docomomo.[2]
Història
La mina, que són en realitat dos pous, es troba en la chicoteta vall de la Güeria de Sant Joan, prop de la població del Carbayon i a uns 5 quilómetros de la vila de Mieres. Va ser profundisat en 1953 per l'empresa Fàbrica de Mieres per a l'extracció de carbó en destí als seus alts forns. En 1967 s'integraria en l'empresa estatal Hunosa.[3] Des de el XIX s'havien obert numeroses dependències mineres en la zona. L'agotament de la mina Baltasara motivaria l'obertura del pou vertical Polio, que rep el seu nom del propenc pic Polio. En 1894 l'empresa ya havia obert una llínea de ferrocarril miner per a adinsar-se en esta vall. La llínea, que aplegava fins a la zona del Lavadero del Batán, va ser tancada en 1984. El pou Polio va ser cessant la seua activitat fins al seu tancament definitiu en 1992, de la mateixa manera que atres mines de la zona. Va aplegar a superar els 600 metros de profunditat sobre la superfície.[4]
Descripció

El pou Polio és l'unió de dos pous diferents en dos canyes paraleles (Polio I i Polio II), cas similar als pous Sotón i Fondón. Les obres es varen allargar durant els anys 50, i en la década de 1960 ya extrea hulla a ple rendiment. Els dos castilletes bessons destaquen per damunt del conjunt. Es tracta de dos estructures úniques en l'arquitectura industrial asturiana ya que carixen de tornapuntas, modificant la clàssica image del castillete miner. Açò fa que siguen dos estructures bessones totalment rectes d'acer de 39,41 metros d'altura cada una. El conjunt d'edificis que formen el pou varen funcionar com a sala de màquines, pabellons d'embarque, transformador, oficies, vestuaris i lampistería, ventiladors i sala de compressors. Seguixen una estètica unificada, basada en el moviment modern i una arquitectura plenament funcional, revestits de material ceràmic vítreo i fusteries de ferro i vidre, mostrant un notable interés per la bellea formal del conjunt.[5] L'horizontalidad, ventilació i allumenament dels espais interiors, són característiques d'estos edificis. Seguixen conservant part de la gran maquinària en l'interior, com a motors elèctrics de corrent contínua de la casa Siemens. També es conserven en el conjunt unes grans gronses de formigó armat alçades en 1962. En elles s'erejava i almagasenava el carbó, procedent de l'embarque per mig de cinta transportadora.
El conjunt va ser utilisat com a almagasén tars el seu tancament i actualment està parcialment abandonat. Està inclós en els inventaris del Govern d'Astúries sobre patrimoni cultural i sobre patrimoni industrial, per la seua rellevància històrica, estètica i tècnica.
Referències
- ↑ «Històries de la mina: Polio, el pou dels castilletes bessons». Montepío de la mineria asturiana. Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ «Conjunt miner Pou Polio». DOCOMOMO. Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ «Pou Polio». Ajuntament de Mieres. Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ «Pou Polio, Santa Rosa». MTI Blog. Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ «Pou Polio». Patrimniu industrial d'Astúries (2019). Consultat el 26 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo Polio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.