Possibilisme geogràfic
Possibilisme geogràfic o voluntarisme geogràfic són denominacions de l'escola geogràfica i l'orientació metodològica de la ciència geogràfica que naix per oposició al determinisme geogràfic.[1] Entén les relacions entre els grups humans i el mig ambient com l'explotació de la naturalea per l'humà en funció de les tècniques i les eleccions que fan els propis humans que les desenrollen.
Va ser el historiador francés Lucien Febvre el que va falcar el terme "possibilisme" per a caracterisar el método desenrollat pel geógrafo, també francés Vidal de la Blache.[2] La rivalitat nacional entre França i Alemània, mantinguda a nivells dramàtics entre 1870 i 1945, va implicar la presentació de la seua proposta com la de la "escola francesa" en oposició a la de la "escola alemana". En realitat l'alternativa teòrica entre possibilisme i determinisme estava present en el pensament occidental des d'Estrabón, que ya observava el paper actiu dels grups humans sobre el seu mig.
En negar l'axioma determinista (que els grups humans estan determinats, o completament condicionats pel seu entorn físic), Vidal de la Blache va desenrollar la noció dels genres de vie ("gèneros de vida"). Si en el determinisme de Friedrich Ratzel el mig físic determina el història i les civilisacions, en el possibilisme de Vidal de la Blache un mateix mig és susceptible de ser aprofitat de distinta manera segons les tècniques de producció, que es concreten en genres de vie.
En el desprestigie del determinisme despuix de la derrota alemana en la Segona Guerra Mundial, el possibilisme es va convertir en el paradigma dominant no només de la geografia, sino de les ciències socials i l'ambient cultural i intelectual de la societat.
Entre els seguidors del possibilisme varen estar el francés Maximilien Sorre,[3] o els italians Roberto Almagià[4] i Lucio Gambi.[5] L'antropòlec Marshall Sahlins aplica el possibilisme a l'ecologia cultural per a desenrollar una aproximació alternativa al determinisme migambiental dominant en els estudis ecològics.
Notes
- ↑ Geografia en enciclopèdia GER [1] archivat en Wayback Machine. Manuel de Terán, La causalitat en Geografia humana. Determinisme, possibilisme, probabilisme, «Estudis Geogràfics» 67-68, Madrit 1957, 273-30.
- ↑ Claval, P. (2000), Histoire de la géographie française de 1870 à nos jours, Nathan.
- ↑ Archives nationales: dossier personnel enseignant disparu. Font citada en fr:Maximilien Sorre
- ↑ Ilaria Caraci Luzzana, Almagià, Roberto, in «Dizionario Biografico degli Italiani», vol. 34, Istituto dell'Enciclopèdia Italiana, Roma 1988. Font citada en it:Roberto Almagià
- ↑ Ezio Raimondi, L'eredità vaig donar un mestre. Font citada en it:Lucio Gambi
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Posibilismo geográfico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.