Ecologia cultural

L'ecologia cultural estudia les relacions entre una societat donada i el seu mig ambient, les formes de vida i els ecosistemes que donen soport als seus modos de vida. L'ecologia cultural implica l'estudi de la conducta, ademés d'una ciència biològica i d'una ciència social, puix forma no simples aglomeracions, sino associacions compostes de diverses espècies que es interrelacionan en modos regulars i els membres dels quals estan organisats també de forma regular (ecosistema).

Els seus precursors són l'antropòlec nortamericà neoevolucionista Leslie A. White, i arqueòlec i prehistoriador australià Gordon Childe. Gordon considera a la prehistòria com una continuació de l'història natural (estudi de l'història com una evolució dinàmica), establint una analogia entre evolució biològica i progrés cultural. Childe va falcar el terme de «revolució neolítica» (1936), que planteja la primera transformació radical de la forma de vida de la humanitat, passant de nómada a sedentaria i d'economia depredadora (caça, peixca, recolecció) a productora (agricultura i ganaderia).

Característiques

Prové de l'escola materialista no marxista, en les décades de 1960 i 1970. Com a disciplina de l'antropologia econòmica, és la primera escola que escomença a estudiar les relacions existents entre les societats i les seues bases materials de subsistència.

La cultura ecològica pot entendre's de manera diacrònica (examinant entitats que varen existir en époques diferents), o sincrónica (examinant un sistema present i els seus components). L'argument central és que el mig ambient, a chicoteta escala o per a societats de subsistència depenents en part d'ell, és un factor principal que contribuïx a la configuració organisació social i a atres institucions humanes. En particular aquelles relacionades en la distribució de la riquea i el poder en una societat, i en com a afecta a comportaments tals com el acaparamiento o a la generositat, p.ej. la tradició Haida del potlatch en la costa oest canadenc.

En el món acadèmic, quan es combina en l'estudi de l'economia política, l'estudi de les economies com a sistemes polítics, es convertix en ecologia política - una atra subdisciplina acadèmica. També ajuda a interrogar-se sobre fets històrics com el Síndrome de l'Illa de Pasqua.

Orige del terme

S'associa el terme en l'antropòlec Julian Steward qui en el seu Theory of Culture Change: The Methodology of Multilinear Evolution (1955), defén que l'ecologia cultural representa les

“... maneres per les quals s'introduïx un canvi cultural per a adaptar-se al mig ambient.”

Steward ya no parla de naturalea com Leslie White, sino d'entorn, en el sentit de que l'home crea entorn, sent aixina este concepte més ampli que el de naturalea.

És esta afirmació -que el mig ambient físic afecta a la cultura- la que ha produït controvèrsia, ya que incorpora un element de determinisme ambiental sobre les accions humanes. L'ecologia cultural està, en efecte, afectada per un lleu determinisme ambiental, pero la seua aproximació té valor en els tipos de situacions per a les que va ser desenrollada. No tant aixina per a les societats intercontectadas i globalizado.

El método de Steward va ser:

1) documentar les tecnologies i métodos usats per a explotar el mig ambient - per a viure d'ell.

2) mirar els patrons de comportament humà/cultura associats en l'us del mig ambient.

3) evaluar l'influència d'estos patrons de comportament sobre atres aspectes de la cultura ( com, en una regió propensa a la sequia, la gran preocupació sobre els patrons de pluges significaven que estos es convertiren en alguna cosa central per a la vida quotidiana, i duya al desenroll d'un sistema de creències religioses en el qual les pluges i l'aigua tenien una forta presència. Este sistema de creències pot no aparéixer en una societat a on les pluges per a les collites puguen donar-se per assentat, o a on es practicara la irrigació).

Les idees de Steward sobre l'ecologia cultural es varen expandir àmpliament entre l'antropologia i l'arqueologia de mitan del XX, encara que foren criticades en posterioritat pel seu determinisme migambiental. L'ecologia cultural va ser un dels principis centrals i dels factors determinants en el desenroll de l'arqueologia procedimental en els 1960s, en la comprensió en l'arqueologia del canvi cultural a través de la trama de l'adaptació migambiental. Els seus successors teòrics varen ser Andrew P. Vayda i Roy Rappaport.