Ecologia política
Ecologia política és l'estudi de les relacions entre els factors polítics, econòmics i socials en els conflictes i canvis ambientals. A diferència dels estudis ecològics apolíticos, l'ecologia política politisa els problemes i fenomens ambientals.
Esta disciplina acadèmica oferix estudis d'ampli alcanç que integren les ciències socials ecològiques en l'economia política,[1] en temes com la degradació i la marginació, els conflictes ambientals, la conservació i el control, i les identitats ambientals i els moviments socials.[2]
En l'àmbit hispanohablante, múltiples enfocaments varen ampliar la perspectiva de l'ecologia política. Per eixemple, Marone i Bunge (1998) han propost una base epistemològica sòlida per a l'anàlisis ecològic a través d'una explicació científica rigorosa,[3] mentres que Aguiar i Batista (1998) proponen un abordage educatiu que considera a l'ambient com una construcció social i política.[4] Ademés, Tobón (2006) entenen l'importància d'integrar la formació per competències en l'educació ambiental crítica.[5]
Estes contribucions permeten enriquir i diversificar l'ecologia política en ferramentes conceptuals aplicables a l'educació, la planificació ambiental i la gestió territorial en contexts de desigualtat.
Orígens
[editar | editar còdic]El terme "ecologia política" va ser falcat per primera volta per Frank Thone en un artícul publicat en 1935.[6] S'ha utilisat àmpliament des de llavors en el context de la geografia humana i l'ecologia humana, pero sense una definició sistemàtica. L'antropòlec Eric R. Wolf li va donar una segona vida en 1972 en un artícul titulat "Propietat i ecologia política", en el que analisa cóm les regles locals de propietat i herència "medien entre les pressions que emanen de la societat en general i les exigències de l'ecosistema local", pero no va desenrollar més el concepte.[7] Uns atres atribuïxen els orígens del terme a atres treballs primerencs d'Eric R. Wolf, Michael J. Watts, Susanna Hecht i atres autors en els anys setanta i huitanta.
Este camp acadèmic es va originar gràcies al desenroll de la geografia del desenroll i la ecologia cultural,[8] particularment el treball de Piers Blaikie sobre els orígens sociopolítics de la erosió del sol.[9] Històricament, l'ecologia política s'ha centrat en els fenomens i en el món en desenroll; des dels seus inicis, "l'investigació ha tractat principalment de comprendre la dinàmica política que rodeja les lluites materials i discursivas sobre el mig ambient en el tercer món".[10]
Els acadèmics en ecologia política provenen d'una varietat de disciplines, que inclouen geografia, antropologia, estudis de desenroll, ciències polítiques, economia, sociologia, silvicultura i història ambiental.
Petra Kelly va prendre l'ecologia política com a base acadèmica per a fundar el Partit Vert alemà, organisació que després es va estendre per tota Europa.
Visió general
[editar | editar còdic]L'ampli alcanç i la naturalea interdisciplinària de l'ecologia política es presta a múltiples definicions. No obstant, existix un cert consens sobre el terme. Raymond L. Bryant i Sinéad Bailey varen desenrollar tres supòsits fonamentals en la pràctica de l'ecologia política:
- Primer, els canvis en el mig ambient no afecten a la societat de manera homogénea: les diferències polítiques, socials i econòmiques expliquen la distribució desigual dels costs i beneficis.
- Segon, "qualsevol canvi en les condicions ambientals deu afectar el status quo polític i econòmic".[11]
- En tercer lloc, la distribució desigual de costs i beneficis i el reforç o la reducció de les desigualtats preexistentes tenen implicacions polítiques en térmens de les relacions de poder alterades que després resulten.
Ademés, l'ecologia política intenta proporcionar crítiques i alternatives en l'interacció del mig ambient i els factors polítics, econòmics i socials. Paul Robbins afirma que la disciplina té un "enteniment normatiu de que és provable que existixquen formes millors, menys coercitives, menys explotadoras i més sostenibles de fer les coses".[12]
A partir d'estos supòsits, l'ecologia política pot usar-se para:
- informar als formuladores de polítiques i organisacions sobre les complexitat que rodegen el mig ambient i el desenroll, contribuint aixina a una millor gobernanza ambiental;
- comprendre les decisions que prenen les comunitats sobre l'entorn natural en el context del seu entorn polític, pressió econòmica i regulacions socials;
- mirar cóm les relacions desiguals en i entre les societats afecten el mig ambient natural, especialment en el context de la política governamental.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Blaikie, P. & Brookfield, H. (1987). Land Degradation and Society. Methuen, London and New York.
- ↑ Bassett, T. & Zimmerer, K. (2004). "Cultural Ecology and Political Ecology". In: Progress in Human Geography, 28(1), 5–10.
- ↑ Marone, L. & Bunge, M. (1998). "L'explicació en ecologia". Bolletí de l'Associació Argentina d'Ecologia, 7(2), 35–37.
- ↑ Aguiar, R. & Batista, W.B. (1998). "Un enfocament per a l'ensenyança de l'ecologia en l'Universitat". Bolletí de l'Associació Argentina d'Ecologia, 7(1), 8–9.
- ↑ Tobón Tobón, S. (2006). Formació basada en competències. Universitat Nacional de Colòmbia, Madrit.
- ↑ "Nature Rambling: We Fight for Grass," The Science Newsletter 27, 717, Jan. 5: 14.
- ↑ Wolf, 1972, p.202.
- ↑ Bryant, 1998, p.80.
- ↑ Piers Blaikie, 1985
- ↑ Bryant, 1998, p.89.
- ↑ Bryant, Raymond L.; Bailey, Sinéad (1997). Third World Political Ecology (en en), Psychology Press. ISBN 978-0-415-12744-8.
- ↑ Paul Robbins, 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecología política» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.