Anar al contingut

Posició vertical

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Seven Summits Infographic (en).svg
Posició vertical
Archiu:Comparison of highest mountains es.svg
Els principals cims de la Terra i les seues altituts

La posició vertical o ubicació vertical és la localisació respecte a una direcció vertical (la direcció de la plomada) per damunt o per baix d'un datum vertical donat (una superfície de nivell de referència, com per eixemple, el nivell de la mar). Distància vertical o separació vertical és la distància entre dos posicions verticals. Existixen moltes coordenades verticals per a expressar la posició vertical: profunditat, altura, altitut, elevació, etc. Es diu que els punts que es troben en una superfície geopotencial estan en el mateix nivell vertical, és dir, que tenen la mateixa nivellació.

Definicions

[editar | editar còdic]

l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO), més específicament la norma ISO 19111, oferix les següents dos definicions:[1]

  • Profunditat: "distància d'un punt des d'una superfície de referència elegida mida cap a avall en una llínea perpendicular a eixa superfície".[1]
  • Altura: "distància d'un punt des d'una superfície de referència elegida mida cap a dalt en una llínea perpendicular a eixa superfície".[1]

La norma ISO 6709 (versió de 2008) oferix la següent definició adicional:

  • Altitut: "altura per a la que la superfície de referència elegida és el nivell mig de la mar".[1]

l'Organisació d'Aviació Civil Internacional (OACI) oferix definicions similars:[2]

  • Altitut: "la distància vertical d'un nivell, un punt o un objecte considerat com un punt, mida des del nivell mig de la mar (MSL)."[2]
  • Altura: "la distància vertical d'un nivell, un punt o un objecte considerat com un punt, mida des d'un datum específic".[2]

La OACI definix ademés:

  • Elevació: "la distància vertical d'un punt o un nivell, sobre o fixat a la superfície de la terra, mida des del nivell mig de la mar".[2]

És dir, l'elevació seria l'altitut del sol o d'un edifici.

Magnituts derivades

[editar | editar còdic]

Es poden definir vàries magnituts físiques en funció de les definicions anteriors:

Les magnituts de distància vertical, com l'altura ortométrica, es poden expressar en vàries unitats: metro, peu, etc.

Certes coordenades verticals no es basen en unitats de llongitut, com per eixemple, les mides de geopotencial, que s'expressen en unitats de m2/s2. La normalisació per un valor de gravetat nominal constant (unitats de m/s2) produïx unitats de metro, com en el cas de l'altura geopotencial (basada en la gravetat estàndar) o de l'altura dinàmica (basada en la gravetat normal a 45 graus de latitut). A pesar d'expressar-se com una dimensió geomètrica utilisant unitats de llongitut, la coordenada vertical no representa una distància en l'espai físic, com es mediria en una regla o en una cinta mètrica.

A voltes s'introduïx un metro geopotencial (símbol gpm o m') o metro dinàmic per a posar de relleu esta circumstància.[3][4] No obstant, esta pràctica no és acceptable en el Sistema Internacional d'Unitats (SI). [6]

Una atra unitat no pertanyent a el SI és el metro vertical, introduït quan pugues haver confusió entre distància vertical, distància horisontal o distància oblicua. S'utilisa per a quantificar la distància que ascendix en deports com el montanyisme, l'esquí, el senderisme, les carreres a peu o el ciclisme[7] En els països de parla alemana s'utilisa l'abreviatura 'Hm' per a Höhenmeter ("metro d'altura"); si està precedit per un '±' es referix al desnivell acumulat. En espanyol s'utilisa l'abreviatura "m.s.n.m." per a indicar que una altitut està medida en "metros sobre el nivell de la mar".[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «ISO 6709:2008(en) preview». ISO.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Organisació de les Nacions Unides - Organisació d'Aviació Civil Internacional. «Annex 4: Aeronautical Charts - Chapter 1 (Definitions, Applicability and Availability)». Note: Annex 4 is one of the (currently) 19 annexes to the Conveni sobre Aviació Civil Internacional (ICAO Doc. 7300).
  3. World Meteorological Organization - Guide to Meteorological Instruments and Methods of Observation - Preliminary seventh edition - WMO-No. 8 - Secretariat of the World Meteorological Organization – Geneva – Switzerland - 2006
  4. Bjerknes, V. (1910). Dynamic Meteorology and Hydrography: Part [1-2, [and atles of plates]], Carnegie Institution of Washington, p. 13.
  5. «Guide for the Use of the International System of Units (SI)».
  6. La Guia per a l'us del Sistema Internacional d'Unitats, secció 7.5 (Inaceptabilidad de mesclar informació en unitats), establix que:[5]

    Quan es dona el valor d'una cantitat, qualsevol informació relativa a la cantitat o a les seues condicions de medició deu presentar-se de tal manera que no estiga associada en l'unitat.

  7. Nash, Mike, Exploring Prince George: A Guide to North Central B. C. Outdoors, Vancouver: Rocky Mountain Books, 2004, p. 105.
  8. «m s. n. m.». Castellà Actual. Consultat el 8 d'agost de 2024.