Anar al contingut

Porta NOT controlada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En llògica digital, un inversor, porta NOT o comporta NOT, és una porta llògica que implementa la negació llògica . A la dreta es mostra la taula de veres. Sempre que la seua entrada està en 0 (zero) o en BAJA, la seua eixida està en 1 o en ALTA, mentres que quan la seua entrada està en 1 o en ALTA, la seua SALIDA va a estar en 0 o en BAJA.

El concepte de porta llògica té la seua generalisació en el marc de l'informació i computació quàntica. Les portes controlades operen sobre 2 cúbits o més, dels quals un o més controlen l'operació (control), que actua sobre el restant (target). La seua forma d'operar pot expressar-se en el següent lema: "Si A és cert, llavors, fes B", i són els que major utilitat presenten en computació, tant clàssica com a quàntica.[1][2][3]

L'eixemple típic és la porta NOT controlada o porta CNOT, que és una porta quàntica fonamental en computació quàntica, i que és la generalisació "cuantizada" de la porta llògica (clàssica) NOT. Pot usar-se para entrellaçar i desentrelazar estats EPR. Qualsevol circuit quàntic pot simular-se en precisió arbitrària usant una combinació de portes CNOT i rotacions de cúbits.[1][3]

Porta O-controlada

[editar | editar còdic]
Archiu:Controlled gate.svg
Representació d'una porta U-controlada.[4]

Supongam ara que O és una operació unitària que actua sobre un únic cúbit, i la representació del qual matricial és: U=[x00x01x10x11], llavors, la porta O-controlada és una porta que opera sobre dos cúbits de manera que el primer actua com cúbit de control o control qubit, mentres sobre el segon, denominat target qubit actua l'operador unitari U. Sobre la base computacional (ya mencionada prèviament), la porta O-controlada actua com seguix:

|00|00
|01|01
|10|1U|0=|1(x00|0+x10|1)
|11|1U|1=|1(x01|0+x11|1)

Aixina, la matriu per a la porta controlada O és la següent:

C(U)=[1000010000x00x0100x10x11]

Quan O és una de les matrius de Pauli, σx, σi, o σz, a voltes s'ampren respectivament els térmens "X-controlada", "I-controlada", o "Z-controlada".[5][2][6][3]

INPUT OUTPUT
NOT

A |- bgcolor="#" align="center"

0 1
1 0

Comportament de la porta CNOT en la base computacional

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 24 gate.svg
Representació en circuits d'una porta NOT controlada.[4]

La porta CNOT opera, generalment, sobre 2 cúbits (control qubit i target qubit, respectivament), realisant l'operació NOT en el segon cúbit només quan el primer cúbit està en l'estat |1, i deixant-ho inalterado en cas contrari. Considerant la base computacional d'este sistema de dos cúbits: {|0C|0T,|0C|1T,|1C|0T,|1C|1T}{|00,|01,|10,|11} (a on els subíndexs C i T denoten si es tracta del control qubit o del target qubit, respectivament), es té que:[2][6][3]

Acció de la porta CNOT sobre la base computacional del sistema[3]
Estat inicial Estat final
Estat Control Target Estat Control Target
|00 |0C |0T |00 |0C |0T
|01 |0C |1T |01 |0C |1T
|10 |1C |0T |11 |1C |1T
|11 |1C |1T |10 |1C |0T

En notació matricial:

CNOT=[1000010000010010]

En una notació matemàticament més compacta, pot resumir-se la seua acció en térmens d'una suma mòdul 2:

CNOT:|c|t|c|ct,c,t{0,1},

complint-se: 00=0;01=1;10=1;11=0. Esta definició de la porta CNOT permet una generalisació a sistemes quàntics de més dimensions. Com sabem, lo habitual és treballar en sistemes l'espai llògic dels quals està generat per |0 i |1, i les seues combinacions llineals, coneguts com cúbits. La generalisació dels cúbits a n dimensions és directa, n'hi ha prou en considerar un espai generat per n estats linealmente independents: {|0,...,|n1}. Fet açò, la generalisació de la porta CNOT consistirà en passar d'una suma mòdul 2 a una suma mòdul n:[5][2][6][3]

CNOT:|c|t|c|ct,c,t{0,1,...,n1}.

Note's que és en el símbol associat a esta suma, , a on té el seu orige la representació circuital de la porta CNOT. Encara que lo habitual és treballar en bits quàntics, açò és, en sistemes quàntics en un espai llògic de dos estats.[5][2][6][3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Oxford Scholarship Online.doi:10.1093/orso/9780198768609.003.0001.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 M. Nielsen and I. Chuang, Quàntum Computation and Quàntum Information, Cambridge University Press, 2000
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 International Journal of Computer Applications.159(8)
    1–6.ISSN 0975-8887.doi:10.5120/ijca2017913011.
  4. 4,0 4,1 1974-, Nielsen, Michael A., (2000). Quàntum computation and quàntum information, Cambridge University Press. OCLC 43641333. ISBN 0521632358.
  5. 5,0 5,1 5,2 Sevcan Çorbaci et al 2016 J. Phys.: Conf. Ser. 766 012014.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Wilde. Quàntum Information Theory, Cambridge University Press, pp. 642–678. ISBN 9781316809976.


Referències

[editar | editar còdic]