Porta NOT controlada
En llògica digital, un inversor, porta NOT o comporta NOT, és una porta llògica que implementa la negació llògica . A la dreta es mostra la taula de veres. Sempre que la seua entrada està en 0 (zero) o en BAJA, la seua eixida està en 1 o en ALTA, mentres que quan la seua entrada està en 1 o en ALTA, la seua SALIDA va a estar en 0 o en BAJA.
El concepte de porta llògica té la seua generalisació en el marc de l'informació i computació quàntica. Les portes controlades operen sobre 2 cúbits o més, dels quals un o més controlen l'operació (control), que actua sobre el restant (target). La seua forma d'operar pot expressar-se en el següent lema: "Si A és cert, llavors, fes B", i són els que major utilitat presenten en computació, tant clàssica com a quàntica.[1][2][3]
L'eixemple típic és la porta NOT controlada o porta CNOT, que és una porta quàntica fonamental en computació quàntica, i que és la generalisació "cuantizada" de la porta llògica (clàssica) NOT. Pot usar-se para entrellaçar i desentrelazar estats EPR. Qualsevol circuit quàntic pot simular-se en precisió arbitrària usant una combinació de portes CNOT i rotacions de cúbits.[1][3]
Porta O-controlada
[editar | editar còdic]Supongam ara que O és una operació unitària que actua sobre un únic cúbit, i la representació del qual matricial és: , llavors, la porta O-controlada és una porta que opera sobre dos cúbits de manera que el primer actua com cúbit de control o control qubit, mentres sobre el segon, denominat target qubit actua l'operador unitari U. Sobre la base computacional (ya mencionada prèviament), la porta O-controlada actua com seguix:
Aixina, la matriu per a la porta controlada O és la següent:
Quan O és una de les matrius de Pauli, σx, σi, o σz, a voltes s'ampren respectivament els térmens "X-controlada", "I-controlada", o "Z-controlada".[5][2][6][3]
| INPUT | OUTPUT | |
| NOT
A |- bgcolor="#" align="center" |
0 | 1 |
| 1 | 0 |
Comportament de la porta CNOT en la base computacional
[editar | editar còdic]La porta CNOT opera, generalment, sobre 2 cúbits (control qubit i target qubit, respectivament), realisant l'operació NOT en el segon cúbit només quan el primer cúbit està en l'estat , i deixant-ho inalterado en cas contrari. Considerant la base computacional d'este sistema de dos cúbits: (a on els subíndexs C i T denoten si es tracta del control qubit o del target qubit, respectivament), es té que:[2][6][3]
| Estat inicial | Estat final | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Estat | Control | Target | Estat | Control | Target |
En notació matricial:
En una notació matemàticament més compacta, pot resumir-se la seua acció en térmens d'una suma mòdul 2:
,
complint-se: Esta definició de la porta CNOT permet una generalisació a sistemes quàntics de més dimensions. Com sabem, lo habitual és treballar en sistemes l'espai llògic dels quals està generat per i , i les seues combinacions llineals, coneguts com cúbits. La generalisació dels cúbits a dimensions és directa, n'hi ha prou en considerar un espai generat per n estats linealmente independents: . Fet açò, la generalisació de la porta CNOT consistirà en passar d'una suma mòdul 2 a una suma mòdul :[5][2][6][3]
.
Note's que és en el símbol associat a esta suma, , a on té el seu orige la representació circuital de la porta CNOT. Encara que lo habitual és treballar en bits quàntics, açò és, en sistemes quàntics en un espai llògic de dos estats.[5][2][6][3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Oxford Scholarship Online.doi:10.1093/orso/9780198768609.003.0001.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 M. Nielsen and I. Chuang, Quàntum Computation and Quàntum Information, Cambridge University Press, 2000
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 International Journal of Computer Applications.159(8)
- 1–6.ISSN 0975-8887.doi:10.5120/ijca2017913011.
- ↑ 4,0 4,1 1974-, Nielsen, Michael A., (2000). Quàntum computation and quàntum information, Cambridge University Press. OCLC 43641333. ISBN 0521632358.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Sevcan Çorbaci et al 2016 J. Phys.: Conf. Ser. 766 012014.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Wilde. Quàntum Information Theory, Cambridge University Press, pp. 642–678. ISBN 9781316809976.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerta NOT controlada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.