Anar al contingut

Porta NOT controlada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En llògica digital, un inversor, porta NOT o comporta NOT, és una porta llògica que implementa la negació llògica . A la dreta es mostra la taula de veres. Sempre que la seua entrada està en 0 (zero) o en BAJA, la seua eixida està en 1 o en ALTA, mentres que quan la seua entrada està en 1 o en ALTA, la seua SALIDA va a estar en 0 o en BAJA.

El concepte de porta llògica té la seua generalisació en el marc de l'informació i computació quàntica. Les portes controlades operen sobre 2 cúbits o més, dels quals un o més controlen l'operació (control), que actua sobre el restant (target). La seua forma d'operar pot expressar-se en el següent lema: "Si A és cert, llavors, fes B", i són els que major utilitat presenten en computació, tant clàssica com a quàntica.[1][2][3]

L'eixemple típic és la porta NOT controlada o porta CNOT, que és una porta quàntica fonamental en computació quàntica, i que és la generalisació "cuantizada" de la porta llògica (clàssica) NOT. Pot usar-se per a entrellaçar i desentrelazar estats EPR. Qualsevol circuit quàntic pot simular-se en precisió arbitrària usant una combinació de portes CNOT i rotacions de cúbits.[1][3]

Porta O-controlada

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Representació d'una porta U-controlada.[4]

Supongam ara que O és una operació unitària que actua sobre un únic cúbit, i la representació del qual matricial és: U=[x00x01x10x11], llavors, la porta O-controlada és una porta que opera sobre dos cúbits de manera que el primer actua com cúbit de control o control qubit, mentres sobre el segon, denominat target qubit actua l'operador unitari U. Sobre la base computacional (ya mencionada prèviament), la porta O-controlada actua com seguix:

|00|00
|01|01
|10|1U|0=|1(x00|0+x10|1)
|11|1U|1=|1(x01|0+x11|1)

Aixina, la matriu per a la porta controlada O és la següent:

C(U)=[1000010000x00x0100x10x11]

Quan O és una de les matrius de Pauli, σx, σi, o σz, a voltes s'ampren respectivament els térmens "X-controlada", "I-controlada", o "Z-controlada".[5][2][6][3]

INPUT OUTPUT
NOT

A |- bgcolor="#" align="center"

0 1
1 0

Comportament de la porta CNOT en la base computacional

[editar | editar còdic]
Representació en circuits d'una porta NOT controlada.[4]

La porta CNOT opera, generalment, sobre 2 cúbits (control qubit i target qubit, respectivament), realisant l'operació NOT en el segon cúbit només quan el primer cúbit està en l'estat |1, i deixant-ho inalterado en cas contrari. Considerant la base computacional d'este sistema de dos cúbits: {|0C|0T,|0C|1T,|1C|0T,|1C|1T}{|00,|01,|10,|11} (a on els subíndexs C i T denoten si es tracta del control qubit o del target qubit, respectivament), es té que:[2][6][3]

Acció de la porta CNOT sobre la base computacional del sistema[3]
Estat inicial Estat final
Estat Control Target Estat Control Target
|00 |0C |0T |00 |0C |0T
|01 |0C |1T |01 |0C |1T
|10 |1C |0T |11 |1C |1T
|11 |1C |1T |10 |1C |0T

En notació matricial:

CNOT=[1000010000010010]

En una notació matemàticament més compacta, pot resumir-se la seua acció en térmens d'una suma mòdul 2:

CNOT:|c|t|c|ct,c,t{0,1},

complint-se: 00=0;01=1;10=1;11=0. Esta definició de la porta CNOT permet una generalisació a sistemes quàntics de més dimensions. Com sabem, lo habitual és treballar en sistemes l'espai llògic dels quals està generat per |0 i |1, i les seues combinacions llineals, coneguts com cúbits. La generalisació dels cúbits a n dimensions és directa, n'hi ha prou en considerar un espai generat per n estats linealmente independents: {|0,...,|n1}. Fet açò, la generalisació de la porta CNOT consistirà en passar d'una suma mòdul 2 a una suma mòdul n:[5][2][6][3]

CNOT:|c|t|c|ct,c,t{0,1,...,n1}.

Note's que és en el símbol associat a esta suma, , a on té el seu orige la representació circuital de la porta CNOT. Encara que lo habitual és treballar en bits quàntics, açò és, en sistemes quàntics en un espai llògic de dos estats.[5][2][6][3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Introduction to quàntum information».Oxford Scholarship Online.doi:10.1093/orso/9780198768609.003.0001.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 M. Nielsen and I. Chuang, Quàntum Computation and Quàntum Information, Cambridge University Press, 2000
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Matrix Representation of Quàntum Gates».International Journal of Computer Applications.159(8)
    1–6.ISSN 0975-8887.doi:10.5120/ijca2017913011.
  4. 4,0 4,1 1974-, Nielsen, Michael A., (2000). Quàntum computation and quàntum information, Cambridge University Press. OCLC 43641333. ISBN 0521632358.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Construction of two qutrit entanglement by using magnetic resonance selective pulse sequences».Sevcan Çorbaci et al 2016 J. Phys.: Conf. Ser. 766 012014.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Wilde. Quàntum Information Theory, Cambridge University Press, pp. 642–678. ISBN 9781316809976.


Referències

[editar | editar còdic]