Puerto Plata
Puerto Plata és un municipi de la República Dominicana, ubicat en la província del mateix nom.[1] És una de les ciutats en major població en la regió nort del país.[2] Ademés, un percentage significatiu dels seus habitants utilisa l'anglés com a segon idioma, especialment en l'àmbit laboral, per la presència del turisme i atres activitats econòmiques que favorixen el bilingüisme.[3][4]
És una de les ciutats en major activitat turística del país, a on l'hostaleria i els servicis turístics representen una important font d'ocupació.[5] Conta en dos ports de travessies de gran capacitat, permetent l'arribada simultànea de vàries embarcacions. Ademés, posseïx un port comercial rellevant per a la regió nort de la República Dominicana i destaca per la seua conservació de l'arquitectura d'estil victorià en el seu centre històric, el qual atrau a numerosos visitants cada any.[6]
Localisació
Port Argent és la comunitat capçalera de la província Port Argent i està ubicada entre la Loma Isabel de Torres[7] i l'oceà Atlàntic.
Toponímia
L'Almirant Cristóbal Colón, en el seu primer viage, va donar el nom de Mont d'Argent a la hui cridada Montanya Isabel de Torres, degut a que en la vegetació de tot el llitoral nort i coster hi ha un arbre de nom grayumbo. En ser esta una zona humida, esta espècie de planta com a reacció a la humitat redobla el seu fullage vert, mostrant el seu bell color argent intens, mentres que el sol a la seua volta reflectia en esta montanya, fent-la lluir, la mateixa mostrava el seu gran esplendor platejat. Com ben se sap, esta montanya és el seu altar, generalment en el cim hi ha boires terreres que la fan més humida encara; per això, en la falda de la montanya, a la vora de la mar, el port es va denominar Port d'Argent. Un sigle i mig despuix, l'us quotidià li va ser donant el nom actual de Port Argent.
Llímits
Municipis limítrofs:[8]
| Nort: Luperón i Oceà Atlàntic | ||
| Oest: Luperón, Imbert i Altamira | 
|
Est: Vila Montellano, Sosúa i Moca |
| Sur: Santiago dels Cavallers, Tamboril i Moca |
Districtes municipals
Està format pels districtes municipals de:[9]
| Nom | Còdic |
|---|---|
| Port Argent | 01180101 |
| Yásica Dalt | 01180102 |
| Maimón | 01180103 |
Història
La ciutat va ser dissenyada en 1496 pels germans Cristóbal i Bartolomé Colón; va ser fundada en 1502 per Fra Nicolás de Ovando.
Durant la seua etapa inicial baix domini espanyol, va ser considerada el principal port marítim i comercial de l'illa.
Al voltant de 1555 Port Argent havia perdut importància i es va convertir en un dels llocs de les Antilles en a on els pirates i els filibusteros del Carib practicaven el contrabando. En les Devastación de Osorio, la ciutat va ser destruïda Intencionadament en 1606 pel govern d'Antonio de Osorio, per a evitar l'alvanç de la pirateria anglesa i holandesa, que la prenien com a base per al nort de l'Atlàntic. La seua renaixença va tindre lloc prop de 1740, gràcies a famílies espanyoles originàries de les Canàries que eren en la seua majoria agricultors. El port va recobrar la seua importància, que manté fins a hui.
De 1822 a 1844 la ciutat va estar baix domini haitiano. A partir de l'independència en 1844, escomença el periodo republicà i la ciutat recobra el seu auge comercial i marítim.
Durant el govern del general Gregorio Luperón, el municipi es va convertir en la capital de la República Dominicana; la sèu del govern va estar en l'edifici a on actualment està l'Ajuntament Municipal.
La ciutat va créixer baix l'influència social i cultural de l'immigració europea, lo que li va donar una fisonomia diferent a les demés ciutats del país.
En 1863, durant el periodo de la Guerra Restauradora, la ciutat va ser consumida totalment per incendi. A partir de 1865 es va iniciar la construcció de l'actual ciutat de Port Argent. A mitan de el XIX, baix l'influència de l'Arquitectura Victoriana, considerada la més alvançada de la seua época, la ciutat de Port Argent va adquirir gran importància en lo econòmic, marítim, social i cultural.
Hidrografia
Entre els rius més importants que fluïxen pel municipi estan Camú, Sant Marcos, Corozo, Muñoz, Maimón, El Violón Els Mameyes, Sant Piñé i Riu Sec, aixina com les rieres Fú, Blanco, Cavall, Culebra i Sant Cristóbal; ademés, hi ha un sinnúmero de cañadas i estanys.
Geografia
La seua topografia és escalonada, presentant la ciutat una vista casi completa des del port.
Fundada en una chicoteta baïa que conta en bon abric, és la ciutat més gran del llitoral nort, sent la primera en superfície, en 508 km².
La Montanya o Loma Isabel de Torres està situada a uns 5 quilómetros al suroest de la ciutat. Geogràficament forma part de la Cordillera Septentrional, alcançant una altura màxima de 855 m s. n. m.Cobrix aproximadament 20 km² i la seua zona té com a via principal d'accés la carretera Don José Ginebra que, eixint de la ciutat, seguix la direcció oest passant pels poblats Sant Marcos, Pedra Candela i el Creuament, aplegant a un tram pavimentado que seguix la direcció surest i que du directament fins al cim, permetent l'accés al parc nacional Isabel de Torres, declarat “Monument Natural”, en a on es troba la subestació del Jardí Botànic Nacional Dr. Rafael María Moscoso.
Clima
Port Argent posseïx un clima tropical monzonico Am en influències mediterrànees en estius calents i secs, i hiverns molt humits i càlits, per la seua ubicació tropical i als fronts frets de l'hivern que li donen al seu clima característiques mediterrànees.
Religió
Religió oficial: Predomina la religió catòlica. També tenen vigència atres religions,com la metodista wesleyana, la protestant i la judeua
Economia
El municipi basa la seua economia en les activitats agropecuarias, industrials i turístiques, que representen les seues principals fonts d'ingrés. Ademés, sectors com l'activitat portuària, l'artesania, la peixca i el comerç de textils i calcer contribuïxen al sustente d'una part de la població. En particular, el port juga un paper important en l'economia tant a nivell provincial com a nacional.
Ademés del seu moll antic, conta en un espigón destinat al maneig de bucs de càrrega general i de passagers. A través d'est, s'exporten diversos productes, des d'agrícoles fins a manufacturados en les zones franques de la regió. Dispon d'àrees per a càrrega i descàrrega, aixina com de dos remolcadors. Gran part de les operacions comercials es porten a terme en el moll més recent.
Actualment, Port Argent és una de les ciutats en major afluència turística en el país, rebent visitants nacionals i internacionals, aixina com cruceristas. La seua oferta turística inclou un centre històric de rellevància, l'únic telefèric turístic del Carib, les 27 cascades de Damajagua i diverses activitats aquàtiques i de montanya, favorides per la seua ubicació entre la mar i les montanyes.[10] El seu entorn natural es caracterisa per un paisage vert durant tot l'any i un clima templat.
La ciutat conta en carrers estrets i un paisage coster, ademés d'una infraestructura turística que inclou hotels en el centre i en distints complexos. Dispon de l'Aeroport Internacional «General Gregorio Luperón», el quarto en més tràfic en el país, aixina com dos ports turístics de gran activitat en l'arribada de travessies. Ademés, oferix centres comercials, culturals i deportius, espais d'entreteniment, restaurants, àrees recreatives, supermercats, cines, iglésies, bancs, indústries, una zona franca i diverses oficines públiques i privades.
Montanya Isabel de Torres
Cap al sur de la ciutat de Port Argent, en el cim de la montanya, que alcança una altura de 855 m (2805 peus) sobre el nivell de la mar, hi ha una estàtua de Crist Redentor, similar a la del Cerro de Corcovado en Riu de Janeiro. L'estàtua medix 16 metros d'altura. En l'any 1970, en la Montanya “Isabel de Torres”, en la part alta de la fortalea, es va instalar “El Crist Redentor”, con miras a un major atractiu turístic. En juny de 1971, es va començar la carretera del Cupey cap al cim de la montanya i va ser construïda en la finalitat de facilitar i ajudar a movilisar les maquinàries o equips destinats a la construcció del Telefèric.
Viage a l'estàtua de Crist Redentor en funicular
El funicular de la Montanya Isabel de Torres, comunament conegut com "El Telefèric", va ser inaugurat en 1975 i dissenyat en Itàlia.[11] La seua cabina té capacitat per a 17 persones i conta en parets de vidre protegit que permeten una vista panoràmica de la ciutat.[12] El recorregut fins al cim de la montanya dura aproximadament 8 minuts i funciona per mig d'un sistema hidràulic elèctric, operat des d'una central ubicada en l'estació base.[13]
Este trayecte oferix una experiència única per als visitants, els qui poden apreciar el paisage i la diversitat de la flora local. En el cim, hi ha tendes de recorts i un restaurant que oferix menjar tradicional dominicana. L'administració del telefèric està a càrrec d'un patronat que garantisa el seu manteniment i conservació per al fruïment d'els qui ho visiten.
Transport
En Port Argent hi ha diversos mijos de transport, principalment:
AIGL - Aeroport Internacional Gregorio Luperon.
Els motoconchos
Són motocicletes que duen un o dos passagers.
Carros de concho
Estos tenen diferents rutes a través de la ciutat i en atres municipis. Dins de les rutes en la ciutat existixen: la ruta J-C (Javillar, Costambar, Cafemba), la ruta P-B ( Pare graner, Bell Coster), la ruta S-M (Sant Marcos) i la ruta P-N (Pare les cases, els Núñez)
Dins de les rutes interurbanes estan: Port Argent-Sosúa, Port Argent-Muñoz, Port Argent-Maimón, Port Argent-Guananico, Port Argent-Navarrete, Port Argent-Imbert.
Minibuses
Existixen dos rutes de minibuses, urbana i interurbana. En les rutes urbanes tenim: la ruta A, B, C i F. Estos minibuses recorren tota la ciutat en sentit oest-este i és el mig de transport més utilisat en la ciutat.
En la ruta interurbana tenim: ruta Port Argent-Yásica-Riu Sant Joan.
Autobusos
Estos autobusos pertanyen a rutes interurbanes i a sovint són molt freqüentats pels puertoplateños. A este mig de transport pertanyen les companyies de: Carib Tours, Metro Tours i Javillar Tours. Ya que van a distintes parts del país permetent als puertoplateños transportar-se per tot país.
Educació
En Port Argent hi ha centres educatius públics i privats, aixina com universitats reconegudes en el país.
Centres educatius privats
- Colege Santa Rosa de Lima, pertanyent a l'extensió de la Pontifícia Universitat Catòlica Mare i Mestra
- O&M Hostos School
- Alic New World
School * Colege Sant Josep
- Colege Sant Felipe
- Colege Cristià Oasis
- Colege Mary Lithgow
- Colege Costambar
- Colege Salomé Ureña
- Colege Batiste el Mestre
- Colege Germanes Pierret
- Centre Educatiu Batiste
- Colege William Towler
- Escola Casa Alberc de Martina
- Escola Luisa Ortea
- Colege Carlos María Hernández
- Colege Utesiano d'Estudis Integrats (CUEI)
- Colege Adventista Eligio Contreras
Centres educatius públics
- Politècnic Rommel Cruz de León
- Escola Primària Prof. Juan Bosch
- Liceu secundari nivell mig Antera Mota
- Escola Bàsica Els Rieles 2
- Escola Bàsica Juana Caraballo
- Escola Bàsica Matilde Maria Dolen
- Escola Bàsica María Concepció Gómez Matos
- Escola Bàsica Sant Antonio Maria Claret
- Liceu Secundari Prof. Javier Martínez Àries
- Liceu Eduardo Brito
- Politècnic Gregorio Urbà Gilbert
- Centre Educatiu Bethel
- Escola Bàsica José Francisco Penya Gómez
- Liceu José Dubeau
Universitats
- Universitat Autònoma de Sant Dumenge
- Universitat Tecnològica de Santiago
- Universitat Dominicana O&M
Deport
A nivell professional: En l'actualitat la ciutat conta en un equip de fútbol professional cridat Atlàntic FC el qual és un dels clubs més exitosos de la lliga dominicana de fútbol aplegant a 2 finals i conquistant un títul de lliga en l'any 2017, també la ciutat és sèu d'importants clubs de bàsquet com els Mariners de Port argent.
Deports principals:
1- Bàsquet. Els jugadors de la NBA Al Horford i Chris Duarte són natius de la ciutat.
2- Ciclisme
3- Fútbol
4- Baseball
5- Balonmà
6- Deports aquàtics
7- senderisme
Principals centres deportius:
-Estadi de fútbol Leonel Plácido
-Techado de bàsquet Fabio Rafael González
-Estadi de baseball José Briceño
-Polideportiu Gregorio Luperón
Patrimoni material
Arquitectura civil
A partir del 1857, s'inicia en Port Argent l'Estil victorià provinent d'Anglaterra, cridat aixina en recort de la Regna Victoria, regente d'eixa época. Este estil es va estendre a casi tot lo món i era considerat lo més modern.
La seua característica fonamental en la construcció de vivenda va ser el treball artístic en fusta. El sorgiment i desenroll d'eixa nova modalitat en l'art de construcció va ser lo que va donar inici a les edificacions de les cases victorianes de la década dels 1870s, creant un estil únic en la ciutat, el qual se li coneix hui com a Arquitectura Victoriana de Port Argent.
Far de la Puntilla
Construït durant el govern del general Gregorio Luperón i a iniciativa del prócer puertoplateño per a servir de guia dels barcos que feyen travessia de l'Atlàntic i que tenien com a destí el port de la ciutat. El far va ser dissenyat en superpuertas, columnes clàssiques i estriadas a la manera dòric-romana, segons la descripció del Dr. José Augusto Puig Ortiz i Robert S. Gamble, en el seu ensaig Històric Arquitectònic de Port Argent. Té una base sòlida de mamposteria i s'eleva a 137 peus sobre el nivell de el mar. En l'any 2000 vistositat del temps dels seus orígens.
Plaça Independència (Parc Central)
És un dels llocs de major atracció i de major proyecció de Port Argent. Es té com un dels símbols més preciosos de «Ciutat Plateada». Va ser un dels regals al seu poble del General Luperón durant el govern que va encapçalar en 1879.
La plaça està localisada en el mateix centre de la ciutat. Està rodejada d'edificacions molt belles i antigues com l'Ajuntament, l'iglésia catòlica, el Club de Comerç, les Cases de les Mellizas, el Bambú i la Casa de l'italià. En el seu centre té una glorieta i un quiosc que va ser construït a fins de el XIX i representa l'elegància de l'arquitectura victoriana; la seua estructura està conformada de dos plantes de forma octogonal, en una galeria doble i correguda composta d'arcs moriscos.[14]
Esta plaça va ser un dels primers llocs recreatius del país. Es varen sembrar arbres i es varen fer jardins en el seu parc central, i es va edificar una plataforma en la que contínuament s'han oferit concerts que han atret a la població, com els concerts de la Banda Musical Municipal, per a que les actuals generacions tinguen una idea de la música que s'escoltava en époques passades.
En l'any 2008 el parc va ser tancat al públic per a la seua remodelació, reparant-ho completament i tornant-li el seu disseny original. Alguns mesos despuix va ser obert i inaugurat novament.
Arquitectura religiosa
Catedral de Sant Felipe Apòstol
- Artícul principal → Catedral de Sant Felipe Apòstol (Port Argent).
En 1996 l'iglésia va ser convertida en catedral en ser elevada a la categoria de diòcesis. La seua fundació data de 1502, pero no va ser fins a 1870, en el treball del presbítero Pedro Tomás de Mena i Portes, quan va començar a construir-se el temple. En concloure's en 1879, tenia una bella frontera, adornada en fusta importada i un vistós forraje de zinc. En 1863 el temple va ser destruït per les flames del cridat “Incendi Patriòtic” que varen provocar intencionalmente els restauradores. El temple que hui existix va ser construït per Tancredo Aybar Castellanos per mandat de Trujillo en l'any 1956.
Parròquies del municipi
El municipi de Sant Felipe de Port Argent, també està dividida en dotze parròquies catòliques depenents de la Diòcesis de Port Argent, la qual té la seua sèu en la Catedral Sant Felipe Apòstol, ubicada en el centre de la ciutat, la qual és la parròquia mare de totes l'iglésies de la diòcesis, dites parròquies són:
- Parròquia La nostra Senyora del Perpetu Recobre, ubicada en l'Eixample Miramar.
- Parròquia La nostra Senyora de la Altagracia, ubicada en la Urb. Gregorio Luperón, sector Conani.
- Parròquia Jesús Nazareno, ubicada en el Barri Vila Progresse.
- Parròquia Sant Antonio María Claret, ubicada en el Barri Pare les Cases.
- Parròquia Sant Martín de Porres, ubicada en l'Eixample Dubocq.
- Parròquia Sant Marcs Evangeliste, ubicada en la Secció de Sant Marcos Avall.
- Parròquia Santa Rosa de Lima, ubicada en la Urb. Torre Alta.
- Parròquia Jesucristo Rei de l'Univers, ubicada en el Barri Crist Rei.
- Parròquia Sant Josep Espose de la Verge María, ubicada en el Barri Pare Graner.
- Parròquia Sant Antonio de Pàdua, ubicada en el Districte Municipal de Yásica Dalt.
- Parròquia La nostra Senyora de la Medalla Miraculosa, ubicada en el Districte Municipal de Maimón.
Ciutats agermanades
- [[Image:
|border|20px|Mèxic]] Altamira, Mèxic 
La Habana, Cuba
Rochester, Nova York, Estats Units
Sant Joan, Puerto Rico
Seül, Corea del Sur
Shanghái, República Popular China
Toronto, Canadà- Erro al crear miniatura: Valera, Veneçola
Valera, Brasil- Erro al crear miniatura: Valera, República Dominicana
Referències
- ↑ «Divisió territorial (2015)».
- ↑ «Port Argent, Oficina Nacional d'Estadístiques».
- ↑ «a-deprendre-engonals/ Infotur Dominicà » Taxistes de Port Argent reben respal de la Cambra de comerç de Puerto Plata per a deprendre engonals» (en és). Consultat el 2025-02-05.
- ↑ «a-el-turisme/ Sant Dumenge necessita incloure l'anglés per al turiste» (en en-us). Periòdic elDinero. Consultat el 2025-02-05.
- ↑ «a-port-argent-recibira-81-travessies/ Un 2025 prometedor per a Port Argent: rebrà 81 travessies en giner - Notícies de turisme - arecoa.com» (en és). Consultat el 2025-02-05.
- ↑ «Quatre nous destins atrauran més turistes a República Dominicana».
- ↑ Loma Isabel de Torres
- ↑ Pàgina de OpenStreetMap a on consten les senyes de referència. Consultat el 22 de setembre de 2018.
- ↑ Pdf oficial de la República Dominicana en descripció de la divisió territorial actualisada a l'any 2015.
- Archivat el 23 de agost de 2018 archivat en Wayback Machine. Consultat el 21 de setembre de 2018. Pàgines 277 a 282.
- ↑ «27 Waterfalls of Damajagua» (en en-us). Damajagua Waterfalls. Consultat el 2025-02-05.
- ↑ «Loma Isabel de Torres» (en és). és.godominicanrepublic.com. Consultat el 2025-02-05.
- ↑ «https://telefericopuertoplata.com/» (en és). Consultat el 2025-02-05.
- ↑ «La Construcció del Telefèric de Port Argent».
- ↑ Flickr: Image del quiosc en Port Argent
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Puerto Plata.
Port Argent Travel== Enllaços externs ==
Commons
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Puerto Plata.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto Plata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.