Cecropia peltata

Cecropia peltata

El guarumo, guarumbo, yagrumo o yarumo (Cecropia peltata) és un arbre representatiu de la zona intertropical americana i s'estén des de Mèxic i les Antilles fins a Amèrica del Sur. És comú en climes càlits, encara que pot aplegar a créixer a altituts de més de 1000 m s. n. m. en les ales montanyoses, en zones conegudes com selva nuvolada, bosc núvol, boscs caducifolios, siempreverdes i morichales.

Descripció

Corfa anellada del yagrumo

Bràctea que envol les inflorescència inmaduras, que en observar-se de llunt poden vore's com un gorro frigio.

Mechó, en la punta d'una branca.

És un arbre de 5 a 30 m d'altura, en el tronc dret, buit, produint en el temps raïls zancudas o contraforts; corfa plana, grisa clara, en grans cicatrius circulares de les estípulas caigudes i abundants lenticelas; branques grosses, horisontals. Ramillas huecas, tabicadas, en numeroses cicatrius anular i lenticelas. Ulls de 10-12 cm de llarc, cobertes per una estípula pubescente, caediza. Fulls peltadas, redonejades, coriàcees, de 30-40 cm de diàmetro, dividides en 7-11 lòbuls units prop de la base, sancers o alguna cosa sinuosos; tenen el fes asprós al tacte, i el envés blanc-tomentoso, en la nervadura sobreixent en el envés.

Flores i fruts

És un arbre dioico, és dir que té flors masculines dispostes en mechons, i estes en grups de 15 a 40, de 3-5 cm de llongitut, sobre pedúnculs de 4-12 cm de llarc, en espatas de 2,5-6,5 cm de llongitut i femenines dispostes en mechons, i estes en grups de 4 a 5, de 4-7 cm de llarc, sobre pedúnculs de 2-9 cm de llarc, en espatas d'1,5-4 cm de llongitut.

Les flors femenines i masculines dels yagrumos o guarumbos són produïdes en arbres distints. Estes flors són diminutes i vénen organisades en mechons coneguts com a ament, els quals tenen la forma dels dits d'una mà. Les inflorescència masculines del Cecropia peltata tenen uns 10 ament, mentres que les femenines duen només 4. Després de les flors, es desenrollen els fruts, que són chicotets i carnosos i constituïxen un aliment favorit de moltes aus (com tangaras, mirlas, cotingas, pavas i tucanes) i mamífers (mones, pereosos, rat penat, etc.) que els mengen i dispersen les seues llavors. Estes poden observar-se en maig i octubre.

Bibliografia

• Echeverri, Juan Álvaro; Pereira, Edmundo M.(2005).«‘Mambear coca não é pintar a boca de vert’: Notes sobre a origem i o us ritual dona coca amazônica».O Us Ritual dones Plantes de Poder.Ed Mercat de Lletres/FAPESP.Campinas:: 117–185.Consultat el 18 de març de 2017.

• Jesús Clots, 1994, Guia d'Arbres de Veneçuela. Societat de Ciències Naturals La Salle, ISBN 980-235-019-2
• http://www.opepa.org/index.php?option=com_content&task=view&aneu=351&Itemid=30