Anar al contingut

Popa Medaw

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mei Wunna flanquejada pels seus dos fills, dos importants esperits nat.
Estàtua d'em Wunna. Myanmar.

Popa Medaw (birmà: ပုပ္ပားမယ်တော်; lit. "Regna Mare del Popa" o "Senyora del Popa", també coneguda com Em Wunna, lit. "Senyoreta Ore") és un esperit nat de Myanmar.

És una yakshini que menja flors i és la mare dels germans Shwe Hpyin ("Or inferior"): Shwe Hpyin Naungdaw i Shwe Hpyin Nyidaw. Encara que no és un membre oficial del panteón de les 37 nats, basada en el seu domini i pel seu homonímia del monte Popa, li la considera un esperit nat important en el món espiritual birmà.

Història

Popa Medaw en els seus dos fills, Shwe Hpyin Naungdaw i Shwe Hpyin Nyidaw.

Mei Wunna era una ogresa devoradora de flors del monte Popa, un volcà extint situat a 50 quilómetros al surest de Bagan, Myanmar. La paraula Popa deriva del pali, que significa flor.[1] Segons la llegenda, el rei Anawrahta de Bagan va ordenar al seu mensager Byatta (personage mític d'ascendència índia dotat de poders sobrenaturals despuix d'haver consumit al difunt alquimiste Zawgyi) que fòra a buscar flors fresques dèu voltes al dia al monte Popa.[2] Byatta es va enamorar d'em Wunna, que vivia en la montanya i, en el temps, va concebre als dos germans, Shwe Hpyin Naungdaw i Shwe Hpyin Nyidaw. Em Wunna va morir en el cor trencat en acabant de que Byatta fora assessinat i els seus fills anaren eixecutats per descuidar el seu deure aportar una rajola cada u, deixant aixina buits en la pagoda de Taungbyone, construïda per orde del rei Anawrahta.

Despuix de la glorificació dels dos fills en el panteón dels 37 nats, l'estatus d'em Wunna es va elevar i es va convertir en la Regna Mare del Popa (Popa Medaw). Com sugerix el seu títul, domina l'espiritual monte Popa, es va convertir en un esperit nat.

Vore també

Referències

  1. ↑ Htin Aung, Maung "Folk Elements in Burmese Buddhism", Oxford University Press: Londres, 1962.
  2. ↑ Kyaa Nyo, Maung "Presenting Myanmar", Than Hteik Yadana Press: Yangon, 2000.