Polygonum aviculare

centinodia (Polygonum aviculare)

La centinodia, Polygonum aviculare, és una espècie de planta fanerógama de la família de les poligonáceas. És una planta anual que creix en tot tipo de sols, encara que preferix humits, que germina cap a finals d'hivern o principis de primavera.

Distribució i hàbitat

És una planta originària d'Europa que creix en tot lo món en terrenys secs i humits. El seu nom aviculare es deu a que moltes espècies de pardals acodixen a menjar les seues menudes llavors, les quals es esparcen en rapidea, gràcies als animals que les consumixen, o els mateixos humans a l'hora de caminar o treballar en màquines.

És provable que haja segut introduïda en Amèrica en l'arribada dels #colon i gràcies a la seua genètica i la seua ràpida producció de llavors es va disseminar pel continent.

Descripció

És una planta herbácea anual, rastrera que alcança els 10-160 cm d'altura. Els talles són prims en ralles llongitudinals, rastreros o ascendents, en freqüència molt ramificados; en ócreas membranosas, hialinas, partides en forma irregular, unides als curts pecíols que estan units en les làmines. Les fulls són alternes, lanceoladas d'1-5 cm de llongitut generalment agudes tant en l'àpiç com en la base i rodejades en la seua base per una estípula plateada. Les inflorescèncias són axilars, solitàries o agrupades en fascículos fins a de 6 flors cortamente pediceladas. Bràcteas en forma d'embut, bifurcadas o partides en forma irregular en la punta, periant de 2 a 3 mm de llarc, vert en les vores blanques o rojosos, de 5 divisions unides en la base; els estams generalment 8, no sobrepassen el periant.

El frut és un aquenio triangular, rodejat del periant, de 3 mm de llarc i fins a 1,7 mm d'ample, superfície del aquenio lustrosa, punteada, de color café rojós o café ambarino.

Usos

És una planta melífera i medicinal: s'utilisa contra la diarrea, els hemorroides, el reumatisme, trastorns inmunitario, problemes cardiovasculars, gingivitis i infeccions; és astringente, calmant de la pell, vermífugo i diurético. És apetecible per al ganado vacú i els equins.

Encara en els seus molts beneficis, el constant contacte de la planta en la pell pot causar dermatitis.

Química

P. aviculare conté els flavonolés avicularina, myricitrina, juglanina, astragalina, betmidina i el lignano aviculina.

La planta secreta oxalato de les seues raïls sense la necessitat de sintetisar proteïnes. Esta substància la protegix de l'alumini del sol, lo que ajuda a la seua adaptació als diferents sols.

Taxonomia

Polygonum aviculare va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 362–363. 1753.

Etimologia

Vore: Polygonum

aviculare: epítet llatío que significa "com a pardal menut".

Subespecies

• Polygonum aviculare subsp. aviculare
• Polygonum aviculare subsp. depressum (Meisn.) Arcang.
• Polygonum aviculare subsp. rurivagum (Jord. ex Boreau) Berher in

Louis ;Sinonímia:

• Avicularia vulgaris Didr.
• Centinodium axillare Montandon
• Polygonum aequale Lindm.
• Polygonum agrest Sumner
• Polygonum aphyllum Krock.
• Polygonum araraticum Kom.
• Polygonum arenastrum Boreau
• Polygonum berteroi Phil.
• Polygonum centinodum Lam.
• Polygonum erectum Roth
• Polygonum heterophyllum Lindm.
• Polygonum retinerve Vorosch.
• Polygonum striatum K.Koch
• Polygonum uruguense H.Gross

Espècie invasora

Esta planta presenta gran variació genètica  i una gran producció de llavors (125 a 6400 llavors), lo que li permet establir-se i créixer en tot tipo de sols. Gràcies a la seua tolerància a qualsevol tipo de condició, favorable o no, pot proliferar en terres contaminades per petròleu i clor, cremades o que presenten sequies. Estes llavors poden ser sembrades en hivern o en primavera, encara que permaneixeran dormides o en un estat de “espera” fins que es presenten les condicions climàtiques favorables per al seu creiximent, moment en el que es “activaran” i germinaran.

Esta planta, descrita com una maleza es presenta en totes les províncies de la república Argentina. Gràcies a la seua adaptabilitat, la seua ràpida dispersió i creiximent, desplacen a les espècies autòctones. Esta planta aplega a Amèrica en els #colon en Canadà, es va escampant per Sudamérica. Tant Argentina com els seus països limítrofs presenten esta planta dins de la seua flora exòtica.

Degut a que s'adapta a tot tipo de sols es distribuïx fàcilment. Aixina i tot, no li l'erradica per la seua àmplia dispersió i pels beneficis que oferix el seu us medicinal tant en els humans com en els animals.

Esta planta significa un problema en els camps de cultiu agrícoles, en reduir el rendiment dels cultius, i ser un hoste de patógenos per a estos mateixos. Ademés, les toxines que llibera es mantenen en els sols encara mesos despuix d'haver mort, impedint la germinació i creiximent d'atres cultius.

Noms comuns

• Castellà: acederilla, acejo, alambrillo, altamandria, atamandría, caventarrastros, centinodia, centinodio, chinizo, ciennudillos, cent nuguets, cent-nuguets, ciennudos, cent nucs, cent-nucs, cinchos, consuelda de camins, corihuela, cornijuela, corregüela, corregüela de camins, corregüela dels camins, correhuela, correhuela ampla, correhuela angosta, correhuela blanca, correhuela dels camins, correhuela de penyes, correhuela matisada, correones, corrigiola, corrigüela, corrigüela de camins, corrihuela, corriuela, curiolas, enredamarria, gata pelosa, herba de l'oroneta, herba de la pulmonía, herba de la sanc, herba de les calenturas, herba dels cent nucs, herba dels cursos, herba menuda, herba nudosa, herba rastrera, herba sanguinal, herba terrera, jajo rastrero, llanceta, latiguillo, llegua de pardal, llengua de pardal, lenguapájaro, levantarrastros, lluenga de muixón, mata de la pulmonía, mielga ratero, milnodia, pasacaminos, pico de cheu, polígano, polígon macho, prisquillo, quebrantarrastros, quebratarrastros, rastralleta, rastratierra, rompepiedras, salamanquesa, sanguinària, sanguinària basta, sanguinària comuna, sanguinària major, sanguinària menor, saucejo, saucillo, tramaladros, travalera, treintanudos, yerba de l'oroneta, yerba dels cursos, yerba nudosa, yerba rastrera, yerba sanguinal, yerba terrera.