Polimnia
.jpg){kind=link}
En la mitologia grega, Polimnia o Polihimnia (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).) era la musa de la pantomima.[1] Era filla de Zeus i Mnemósine. També està associada a les vores sagrades i la poesia sacra (himnes). Polimnia correspon a l'afany de saber. Va inventar la dansa i el harmonia, la retòrica i la lira. «Parla en la mà i el gest», lo que vol dir la pantomima o ballet.[2]
Es diu que Apolo va ser pare, en una de les «mares celests (les muses)», de Lli («vora de planyença»), Himeneo («vora nupcial») i Yálemo («cançó de suma tristor»); cada u va ser fill d'una musa diferent pero les seues identitats no s'han conservat.[3] També és descrita com la mare de Triptólemo per Quimárroo, fill de Llaures, o per Céleo,[4] o be va ser la mare del aedo Orfeo en unió en per Apolo.[5]
Plutarco nos diu que «Polimnia s'ocupa de l'amor en saber i de la bona memòria de l'ànima, per la qual cosa també els sicionios de les tres muses a una la criden '___protected_title_15___'».[6] Polimatía és un nom parlante que significa «molts coneiximents».
Se li sol representar tota vestida de blanc, recostada o recolzant el colze sobre un pedestal o una roca, en actitut de meditació (pensant) en un dit posat en la boca. Atres voltes li la representa duent unes cadenes com a símbol del poder que eixercix l'eloqüència. En atres representacions apareix coberta per un vel, mostrant el seu caràcter sagrat.
Vore també
[editar | editar còdic]- Musa (les nou muses)
- Apolo
- Religió de l'antiga Grècia
- Mitologia grega
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, s. v. «Muses». Edicions Paidós, 2018, ISBN: 978-84-493-2457-4.
- ↑ Antonio Ruiz d'Elvira: Mitologia clàssica, págs. 101-104. (Editorial Gredos, 2011); ISBN 84-249-0204-1. En un treball exhaustiu Ruiz d'Elvira recopila numeroses fonts a on cita les atribucions individuals de cada musa. Cita com a referències, entre elles Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 7, 3-4; Cornuto, Compendio de teologia grega 14; Plutarco, Qüestions grega, IX, 14, 746d, 747a; escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas III,1; cinc epigrama grecs, varis d'ells anònims (AP IX 504 i 505); i l'Antologia llatina, 84 i 664.
- ↑ Píndaro, fragment 139; escolio a Píndaro, odes píticas IV, 313. El fragment conservat diu que Orfeo és fill de Eagro.
- ↑ Escolio a Hesíodo, Treballs i dies, 1, p. 28
- ↑ Escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas I, 23
- ↑ Plutarco, Charrades de sobretaula, IX 14, 7
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polimnia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.