Poligenisme
El poligenismo és una teoria sobre els orígens del home que postula l'existència de diferents linajes per a les races humanes. Alguns dels seus defensors deriven els seus postulats de bases científiques i uns atres sobre bases pseudocientíficas o religioses. S'opon a la teoria dominant en antropologia, que és el monogenisme.
Convé diferenciar el terme poligénesis, aplicable a l'orige múltiple d'un fet o procés, i el de poligenismo, aplicable a la doctrina que sosté que efectivament tal orige és el que explica l'existència de tal fet o procés.
Concepte
Alguns mits de creació de diverses cultures mostren narracions interpretables com una explicació poligenista de l'orige del home. L'interpretació poligenista de la Bíblia és una exégesis herética. Isaac Li Peyrère pretenia en ella reconciliar el llimitat número de generacions entre Adán i Eva i el present, postulant l'existència de humans preadamitas.
Semblava difícil d'assumir que les races humanes s'hagueren desenrollat dins del marc temporal comunament acceptat per als temps bíblics. Voltaire va desenrollar eixe dubte en el seu Estudi sobre els hàbits i l'esperit de les nacions de 1756 (un precedent de l'història comparativa), encara que no va propondre cap solució del problema.
El poligenisme va entrar en la corrent principal del pensament científic i religiós dels Estats Units en l'obra de Samuel George Morton i sobretot en la de Louis Agassiz, en el context de les polèmiques intelectuals entorn a la raça i l'esclavitut. Els esclavistas buscaven justificacions per a la seua postura per mig del recurs a la ciència empírica, com podien entendre's alguns extrems de l'obra d'eixa perspectiva situaria cada raça com una diferent espècie, sent els negres africans inferiors mentalment als blancs europeus. Agassiz creïa que cada raça era única, pero que podien ser classificades com a pertanyents a la mateixa espècie. Els descobriments geològics de l'época suponien per a la Terra una edat molt superior a la compatible en una estricta interpretació del Génesis, lo que va permetre propondre a alguns pensadors el poligenisme com una forma de reconciliar els nous descobriments en la seua fe.
En els debats racials de les décades de 1860 i 1870, Charles Darwin i els seus seguidors varen ser partidaris de la tesis monogenista per a l'espècie humana, veent l'orige comú per a tots els humans com un punt essencial de la teoria de l'evolució, que es coneix en el nom de hipòtesis de l'orige únic. Ernst Haeckel, un dels principals divulgadores de les idees de Darwin (a través de la seua pròpia interpretació) en el món de parla alemana, atacava eixe punt de vista, argumentant que els sers humans no formaven una sola espècie, sino un gènero, dividit en nou espècies separades que haurien evolucionat separadament des de l'aparició del parla.[1] Les tesis de Haeckel varen mantindre influència fins al sigle XX.
El poligenisme va ser durament criticat per l'Iglésia catòlica especialment a partir de l'encíclica Humani generis (Pío XII, 1950) que, a l'hora que entenia compatible l'evolucionisme en el catolicisme, posava séries reparacions a la compatibilitat del poligenisme en la doctrina del pecat original.
A finals del sigle XX, l'obra del paleoantropólogo Carleton Coon és lo més propenc a lo que pot considerar-se un poligenismo modern, que postula que l'evolució cap a l'actual Homo sapiens modern es va realisar separadament en cada raça humana. Esta hipòtesis, denominada la hipòtesis multirregional, va ser presentada a mitan de la década de 1960 i no ha segut àmpliament acceptada per la comunitat científica, encara que seguix tenint partidaris.
Vore també
- Ascendència mitocondrial africana
- Haplogrupos de ADN mitocondrial humà
- Haplogrupos del cromosoma I humà
Referències
Bibliografia
- George W. Stocking, Jr., Victorian Anthropology (New York: Free Press, 1987).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poligenismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.