Pol sur de la Lluna
El pol sur de la Lluna és el punt més austral de la Lluna. És d'especial interés per als científics per la possibilitat d'existència d'aigua congelada en àrees constantment sombreadas a la seua entorn. Dels pols llunars, el pol sur és el de major interés perque l'àrea que permaneix en l'ombra és molt major que la del pol nort. Els cràters del pol sur llunar són únics ya que la llum del Sol no aplega al fondo. Tals cràters són trampes gelades que contenen un registre fòssil del sistema solar primitiu.
Geografia
editarEstà ubicat en el centre del costat més lluntà de la Lluna (80°S a 90°S)[1] cobrint una distància d'aproximadament 1250 km.[2] Ha canviat 5 graus des d'a on estava fa mils de millons d'anys. Este canvi ha fet girar l'eix de rotació de la Lluna, permetent que la llum del Sol aplegue a les àrees de la Lluna de manera escassa. El gir de l'eix és de 88.5° des del pla de l'elíptica. També conté àrees d'obscuritat permanent, a on la llum del Sol jamai aplega. Al mateix temps també conté àrees en exposició permanent a la llum solar. La seua estructura està plena de cràters i conques, com la conca Aitken; que sembla ser una de les característiques fonamentals de la Lluna.[3] Entre unes atres també es considera important la montanya Epsilon Peak, que és més alta que qualsevol montanya trobada en la Terra.[2] La temperatura observada en el pol sur és tèrmicament acceptable, en un promig de 250 a 270 kelvins.[3]
Cràters
editarL'eix de rotació de la Lluna coincidix en el cràter Shackleton. Entre uns atres cràters propencs al pol sur llunar cal destacar de Gerlache, Sverdrup, Shoemaker, Faustini, Haworth, Nobile i Cabeus.
Exploració
editarLes naus espacials de varis països han explorat la regió al voltant del pol sur llunar. Els artefactes que han profundisat més en els estudis són el Llunar Orbiter, Clementine, Llunar Prospector, Llunar Reconnaissance Orbiter, SELENE, Chandrayaan-1. La missió LCROSS de la NASA va demostrar l'existència d'aigua en grans cantitats en el cràter Cabeus, l'objectiu de la missió era estrelar deliberadament contra el sol del cràter el mòdul Centauro; última etapa del eixida amprat per a propulsar la sonda fins a l'òrbita llunar. L'anàlisis espectroscópico dels gasos generats per l'impacte va revelar la presència d'un 5% d'aigua.[4]
La missió Llunar Reconnaissance Orbiter (LRO), té com a objectiu mapear el pol sur llunar. Esta missió desvelarà als científics si el pol sur llunar té suficients recursos sostenibles com per a tindre una estació permanent. Un dels seus instruments era el Diviner Llunar Radiometer Experiment, comunament conegut com Diviner, que va investigar la radiació i les propietats termofísicas de la superfície del pol sur. El Diviner està dissenyat per a observar l'entorn tèrmic del pol sur, podent detectar la radiació solar reflectida i les emissions infrarrojas internes, aixina com també va detectar en quin lloc es va trobar aigua congelada en superfície.[5]
Es creu que el pol sur llunar podria ser adequat per a ubicar una base llunar. Els llocs permanentment obscurs en la Lluna podrien contindre gèl i atres minerals que serien recursos vitals per a futurs exploradors. Els picos de les montanyes prop del pol estan allumenats durant llarcs periodos de temps i podrien utilisar-se per a proporcionar energia solar a una base. En una base llunar més equipada, els científics podran analisar mostres d'aigua i de fòssils que podrien datar del començ del sistema solar.[1] També està considerat com un bon lloc de futures missions d'aterrisage. Connecting Ridge conecta a Shackleton en el cràter de Gerlache.[6] Els científics varen utilisar la ferramenta Llunar Orbiter Laser Altimeter (LOLA), un dispositiu utilisat per la NASA per a proporcionar un model topogràfic precís de la Lluna.[7] En tota l'informació, varen trobar ubicacions en el pol sur a on existiria llum solar aproximadament durant el 92.27% - 95.65% del temps en la base a una altura que varia des dels 2 m fins als 10 m sobre el nivell del sol. En els mateixos llocs es va descobrir que els periodos d'obscuritat més llarcs i continus eren sol de 3 a 5 dies.[6]
Els científics podrien fer us d'ones de radi per baix de 30 Hz. En cap lloc en l'espai s'ha pogut usar ones de radi d'esta freqüència perque les ones interferirien en les senyals de radi de la Terra. El pol sur llunar té montanyes i conques que no estan orientades cap a la Terra i seria un lloc ideal per a proyectar senyals de ràdio.[8]
Futur
editarLa pròxima exploració del pol sur de la Lluna inclou entre unes atres, una missió privada de la Shackleton Energy Company, pero no abans de l'any 2016. Shackleton Energy Company pretén dur un rover robòtic en el que explorarà la zona per a "identificar i caracterisar la naturalea, composició i ubicacions de les concentracions de gèl òptimes en els cràters del nort i el pol sur llunar ".[9]
La Llunar Mission One[10] és una missió no tripulada organisada per Gran Bretanya, iniciada en novembre de 2014 i planejada per a portar-se a terme en l'any 2024.[11] Primer intentarà aterrisar en el pol sur de la Lluna, més vesprada profundisarà a lo manco 20 m. tractant d'aplegar aproximadament als 100 m. Açò podria millorar la comprensió de la composició de la Lluna, la seua història geològica i la seua formació, revelant noves pistes sobre el sistema solar primitiu. La missió està intentant sustentar-se a través de micromecenazgo en Kickstarter.[12]
L'empresa Blue Origin té pensat aplegar al pol sur de la Lluna aproximadament en l'any 2020. En principi tractaria de transportar una série d'equipament per a que les successives missions puguen formar una colónia en algun cràter de la regió del pol sur, utilisant el seu mòdul d'aterrisage Blue Moon.[13][14]
La segona missió llunar de l'Índia, la Chandrayaan-2, el llançament de la qual està programat per a abril de 2018, intentarà fer aplegar i depositar suaument un mòdul d'aterrisage i un rover en el pol sur de la lluna. Si té èxit, Chandrayaan-2 serà la primera missió en aterrisar un explorador en el pol sur encara inexplorado de la Lluna.[15]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ 1,0 1,1 [NASA – Llunar South Pole. (2017). Nasa.gov. Retrieved 29 March 2017, from https://www.nasa.gov/mission_pages/LRO/multimedia/lroimages/lroc-20100927_southpole.html
- Archivat el 24 de juny de 2017 archivat en Wayback Machine.]
- ↑ 2,0 2,1 [Llunar South Pole. (2017). Fossweb.com. Retrieved 29 March 2017, from https://www.fossweb.com/delegate/ssi-wdf-ucm-webContent/Contribution%20Folders/FOSS/multimèdia/Planetary_Science/binders/moon/moon_images/llunar_south_pole_1.html]
- ↑ 3,0 3,1 (1995).«Physical Environment of the Llunar South Pole from Clementine Data: Implications for Future Exploration of the Moon».Abstracts of the Llunar and Planetary Science Conference.26
- ↑ [(2017). Retrieved 29 March 2017, from https://llunar.gsfc.nasa.gov/lessonkit/Diviner-Planning%20a%20Mission%20to%20South%20Pole.pdf]
- ↑ (2016).«Thermal behavior of regolith at cold traps on the moon׳s south pole: Revealed by Chang׳E-2 microwave radiometer data».Planetary and Space Science.122
- 101.doi:10.1016/j.pss.2016.01.013.
- ↑ 6,0 6,1 (2014).«Illumination conditions at the llunar south pole using high resolution Digital Terrain Models from LOLA».Icarus.243
- 78.doi:10.1016/j.icarus.2014.08.013.
- ↑ [NASA – LOLA. (2017). Nasa.gov. Retrieved 29 March 2017, from https://lola.gsfc.nasa.gov/]
- ↑ (2003).«A concept for a simple ràdio observatory at the llunar south pole».Advances in Space Research.31(11)
- 2473.doi:10.1016/S0273-1177(03)00540-4.
- ↑ http://www.thespaceshow.com/detail.asp?q=1914 Shackleton Energy's cislunar economic development [1] archivat en Wayback Machine. David Livingston interview with James Keravala, The Space Show, 14 Dec 2012, at 55:25–57:40, accessed 2012-12-22.
- ↑ Llunar Mission One, http://www.lunarmissionone.com
- ↑ «UK 'to lead moon landing' funded by public contributions». BBC. Consultat el 19 de novembre de 2014.
- ↑ «LUNAR MISSION ONE: A new llunar missió for everyone.». Kickstarter. Consultat el 19 de novembre de 2014.
- ↑ Monica Hunter-Hart. «[2]», inVerse.
- ↑ Christian Davenport. «[3]», Washington Post.
- ↑ Pallava Bagla. «[4]», sciencemag.org.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polo sur de la Luna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.