Cabeus (cràter)
Cabeus és un cràter d'impacte llunar que es troba a uns 100 km del pol sur de la Lluna. En este lloc el cràter es veu oblicuamente des de la Terra, i es troba casi perpètuament en l'ombra per la falta de llum solar. Per lo tant, no és fàcilment observable ni tan siquiera des de vehículs en òrbita llunar. A través d'un telescopi s'aprecia que el cràter apareix prop de l'extrem meridional de la Lluna, a l'oest del cràter Malapert i al sursudoeste de Newton.
Este cràter és una formació desgastada que ha segut deteriorada per impactes posteriors. La vora està erosionada i presenta un perfil desigual, en crestes prominents en els extrems nort i sur. Un chicotet cràter travessa la vora del costat noreste, i un atre cràter d'uns 10 km de diàmetro apareix en el sol interior, pròxim a la vora en el seu costat oest-suroest. Prop del centre de la seua plataforma presenta una chicoteta cresta. El sol del cràter té una profunditat mija de 4 km, alcançant els 60 km de diàmetro. La pendent de les parets del cràter és de 10-15°.
Per l'ubicació del cràter prop del pol sur de la Lluna, la part principal del cràter està allumenada pel Sol durant solament el 25% de cada dia llunar. Les parets internes reben allumenament durant el 30% d'un dia llunar, mentres que la part de l'extrem occidental del cràter permaneix permanent en l'ombra.
El nom del cràter Cabeus va aparéixer per primera volta en el tractat Almagestum Novum (1651) de Giovanni Riccioli, qui ho va elegir en memòria de Niccolò Cabeo. No obstant, la posició del cràter Cabeus coincidia en l'ubicació més tart assignada al cràter Newton.[1] Finalment, el nom oficial i l'ubicació d'este cràter varen ser aprovats per la 17.ª Comissió UAI, conforme a lo establit en el treball de 1935 Named Llunar Formations, compilado per Mary A. Blagg i Karl Müller.
Detecció d'aigua
[editar | editar còdic]
La regió del pol sur de la Lluna va ser examinada per la nau espacial Llunar Prospector i es va detectar la presència de traces d'hidrogen. Les fonts potencials d'este hidrogen inclouen els depòsits d'aigua d'impactes de cometes o meteorits, el vent solar o a gasos captats de l'exterior. Este cràter és lo suficientment gran com per a que la temperatura dins de la regió sombreada siga inferior a 100 K (-173 °C). Açò permetria que el gèl d'aigua haguera permaneixcut en o prop de la superfície del cràter durant mils de millons d'anys sense sublimarse.
LCROSS
[editar | editar còdic]- Artícul principal → LCROSS.
La NASA va posar en marcha el LCROSS el 18 de juny de 2009, incloent l'impacte sobre la superfície del cràter de la nau espacial per a buscar aigua en el pol sur Llunar. El 28 de setembre de 2009, Cabeus va ser seleccionat com el lloc més adequat per al punt d'impacte de la missió LCROSS, canviant el destí inicialment previst que anava a ser el cràter satèlit Cabeus A. El canvi es va fer despuix de la revisió de les últimes senyes arreplegades per atres naus d'exploració llunar, que indicaven que Cabeus presentava una major concentració d'hidrogen que Cabeus A.
A les 11:31 UTC del 9 d'octubre de 2009, Centaur, l'etapa superior de l'eixida portador Atles V va impactar en Cabeus, seguit poc despuix per l'impacte de la pròpia nau espacial LCROSS. En l'impacte del Centaur es pretenia elevar un penacho de material de la superfície llunar que devia ser analisat pels sensors duts a bordo per la nau LCROSS, que travessaria la columna de fum. No obstant, els penachos formats pels rebujos varen ser més menuts de lo previst, encara que les medicions prèvies del penacho efectuades per l'espectrómetro de el LCROSS varen servir per a confirmar en principi la presència d'aigua en el cràter.
L'anàlisis de les observacions del núvol de fum recolza la presència d'aigua en el regolito. L'absorció en el infrarrojo propenc es pot atribuir a gèl i vapor d'aigua, mentres que les emissions en el ultravioleta indiquen la presència de radicals hidroxilo, que també són compatibles en la provabilitat de la presència d'aigua. La cantitat total estimada de vapor d'aigua i el gèl en el penacho és de fins a 155 ± 12 kg, un 5.6 ± 2.9% del total estimat de la seua massa. Es varen observar les firmes espectrals d'atres composts volàtils, com diòxit de carbono, hidrocarburs, i sulfurs.
Cràters satèlit
[editar | editar còdic]Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més prop de Cabeus.
 |
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Whitaker (1999:61, 211)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabeus (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.