Shackleton (cràter)
Shackleton és un cràter d'impacte que es troba en el pol sur de la Lluna. Els picos situats en la vora del cràter estan exposts a la llum solar de forma casi contínua, mentres que el seu interior permaneix perpètuament a l'ombra (un cràter d'obscuritat eterna). L'interior d'este cràter, per la seua baixa temperatura, funciona com una trampa freda que pot capturar i congelar substàncies volàtils tirades durant els impactes de aerolitos sobre la Lluna.
L'eix de rotació de la Lluna es troba dins de Shackleton, a pocs quilómetros del seu centre. El cràter té 21 km de diàmetro i 4,2 km de profunditat. Des de la Terra, es veu el llímit d'una regió de terreny asprós, repleta de cràters. Es troba en un massiç situat dins de la Conca Aitken. La vora està llaugerament alçat al voltant de la superfície circumdant i té una muralla exterior que solament ha segut llaugerament erosionada per atres impactes. No hi ha cràters significatius que intercepten la seua vora, i està desplaçat al voltant d'1,5° cap a la direcció 50-90° de la Terra. L'edat del cràter és d'al voltant de 3600 millons d'anys, i ha estat en la proximitat del pol sur llunar per lo manco durant els últims 2000 millons d'anys.
Les medicions realisades per la nau espacial Llunar Prospector varen mostrar cantitats d'hidrogen més altes que les habituals dins del cràter, lo que pot indicar la presència de gèl d'aigua. El cràter du el nom de l'explorador Ernest Shackleton, famós per la seua expedició a l'Antàrtida a bordo del barco Endurance, entre 1914 i 1916.
Candidat per a una colónia humana
[editar | editar còdic]l'eix de rotació de la Lluna és sensiblement paralel al seu eix de translació, en tan sol 5º d'inclinament, lo que provoca que en les zones polars existixquen zones expostes a la llum solar de forma permanent o casi permanent. Estes zones es denominen pico de llum eterna, i són de gran importància per a futurs assentaments humans. Els picos que voregen el cràter Shackleton estan pròxims a tindre allumenament permanent, en exposicions solars superiors al 80%. Per este motiu, el cràter Shackleton és un dels assentaments més provables per a una futura base llunar.[1][2]
El cràter ha segut sobrevolat per les sondes Clementine (1994), Llunar Prospector (1998) i SELENE (2004).[3] Aixina mateix, el 9 d'octubre de 2009, es va llançar la sonda LCROSS contra la superfície interior del cràter, de manera que la nau portadora LRO va poder analisar l'espectre dels gasos despresos despuix de l'impacte, detectant la possible presència d'aigua (vejau aigua llunar).[4]
Pels mateixos motius, també existixen zones d'obscuritat permanent en el fondo del cràter.[5] Això permetria que el contingut de qualsevol asteroide que haguera impactat en eixa superfície haguera quedat inalterado, permetent l'hipotètica existència d'aigua. Pel moment hi ha constància de l'existència d'hidrogen, pero no s'ha trobat aigua.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Leonard David. «NASA to set up polar moon camp» (en anglés). Consultat el 23 d'abril de 2009.
- ↑ «NASA. Gèl en Shackleton (en anglés)». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2016. Consultat el 17 de juliol de 2017.
- ↑ Andrea Thompson. «Hopes Dashed for Isse on Moon» (en anglés). Consultat el 27 d'abril de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 Nancy Atkinson. «Isse on the Moon? Debat Resumixes». Consultat el 12 d'agost de 2011.
- ↑ Lee Pullen. «Cold Storage: Moon Might Preserve Alien Life». Consultat el 12 d'agost de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shackleton (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.