Podophyllum peltatum
L'ipecacuana de la Carolina[1] o podofilo (Podophyllum peltatum), comunament conegut en les seues zones d'orige com Mayapple, o May Apple.[2] També és coneguda com hogapple, Indian apple, mayflower, umbrella plant, wild lemon (sabor a la fruta), wild mandrake, American mandrake (per la forma dels rizomes) o "devil's apple" (conegut com Solanum linnaeanum en qualsevol lloc). És una planta herbácea perenne dins de la família Berberidaceae, nativa dels boscs caducifolios de l'est de Norteamérica.
De la mateixa manera que moltes atres plantes efímeras de primavera, que ix de baix de la terra ans que el dosel del bosc s'òbriga, i després poc a poc es marchita més vesprada en l'estiu, el fullage és, no obstant de més llarga vida que atres efímeres tal com Trillium.
Descripció
Els brots creixen de 30 a 40 cm d'altura, en 2 o 3 fulls palmeadas lobuladas en un diàmetro de 20 a 30 cm en 5 a 9 lòbuls profundament tallats en individus reproductius, o un full umbrello peltadas (com paraigües) en individus estèrils. La flor blanca en un axis d'un diàmetro de 3 a 5 cm, en sis (rarament fins a nou) pétals, es produïx en l'aixella dels dos fulls (les dos superiors en una planta de tres fulls), la flor madura en una frutade color groc-verdoso de 2-5 cm de llarc.[3] La planta està molt estesa i apareix en colónies clonales en hàbitat mésico de boscs oberts. Els brots individuals a sovint estan conectats per densos sistemes de rizomes.[2] De la mateixa manera que en molts tipos de plantes selvades, la flor proporciona una reproducció sexual, mentres que el rizoma proporciona una reproducció asexual.[4] El primer preveu la dispersió de llarga distància, mentres que el segon permet la formació de densos clons circulares. Hi ha costs per a la producció de flors, ya que la producció d'una flor i la fruta reduïx la provabilitat de que la planta sobrevixca, o una flor, en els anys següents.[5]
Moltes espècies de plantes tenen micorrizas per a ajudar en l'absorció de nutrients en condicions estèrils.[4] Les plantes de Podofilo es consideren que depenen obligatòriament de les micorrizas, encara que el rizoma també pot ser facultativament dependent de l'edat i dels nivells de nutrients del sol.[6] Les plantes es troben comunament infectats per la roya Puccinia podophylli,[1] apareixent com un panal en estampat de colónies taronja baix dels fulls, i les lesions groguenques en la superfície superior.
Encara que el nom comú és "mayapple",[7] és la flor que apareix a principis de maig, no la "poma". El frut o "poma" es produïx a principis de l'estiu i madura més vesprada en estiu.
Toxicitat
El frut madur és comestible en cantitats moderades, encara que quan es consumix en grans cantitats, el frut és venenós. El fullage, el rizoma i les raïls també són venenosos.[8]
El podofilo conté podofilotoxina,[9] que s'utilisa com un citostàtic i tópicament en el tractament de les barrugues tant virals com genitales.
Vore també
Referències
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ 2,0 2,1 Gleason, H.A. 1968. The New Britton and Brown Illustrated Flora of the Northeastern United States and Adjacent Canada. Vol. 2. Hafner, New York. 655 p., p. 188.
- ↑ «Mayapple». Ethnobotanical leaflets. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2006. Consultat el 3 de juny de 2006.
- ↑ 4,0 4,1 Keddy, P.A. 2007. Plants and Vegetation: Origins, Processes, Consequences. Cambridge University Press, Cambridge, UK. 666 p.
- ↑ Sohn, J.J. and D. Policansky. 1977. The Costs of Reproduction in the Mayapple Podophyllum Peltatum (Berberidaceae). Ecology 58:1366–1374. http://dx.doi.org/10.2307/1935088
- ↑ Watson, M.A. and five others. 2001. The developmental ecology of mycorrhizal associations in mayapple, Podophyllum peltatum, Berberidaceae. Evolutionary Ecology 15: 425-442.
- ↑ Podophyllum peltatum en el USDA PLANTS Database
- ↑ Blanchan, Neltje (2002). Wild Flowers: An Aid to Knowledge of our Wild Flowers and their Insect Visitors, Project Gutenberg Literary Archive Foundation.
- ↑ Moraes, R.M., H. Llanda, E. Bedir, M. Maqbool, and K. Cushman. 2002. On American Mayapple as practical source of podophyllotoxin p. 527–532. In: J. Janick and A. Whipkey (eds.), Trends in new crops and new uses. ASHS Press, Alexandria, VA.
Bibliografia
- Jean Bruneton. Farmacognosia. Fitoquímica. Plantes medicinals. Saragossa: Editorial Acribia, SA, 2001, p. 710-712
- G. Trease, W. C. Evans. Farmacognosia. Madrit: Interamericana McGraw-Hill, p. 283-286
- Este artícul conté una traducció derivada de «Podophyllum peltatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.