Anar al contingut

Pleit dels Regidors perpetus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El pleit dels Regidors perpetus és un fet històric ocorregut en l'illa de la Palma (Canàries, Espanya), entre febrer de 1768 i decembre de 1771, pel qual el govern municipal de la seua capital, Santa Creu de la Palma, va anar el primer ajuntament democràtic d'Espanya en ser elegit per sufragi popular (1773)[1] front al sistema oligàrquic dels regidors perpetus que havien governat fins a eixe moment.

Història

L'orige del pleit va ser el real auto promulgat en 1766 pel rei Carlos III d'Espanya, pel qual els veïns dels ajuntaments que superaren els dos mil veïns podien eixercitar temporalment dos càrrecs, coneguts per Diputat del Comú i Síndico Personero del Comú. Estos càrrecs, sense dret a vot, tenien com a funció la defensa dels veïns i la vigilància de la bona administració.

La causa va ser promoguda pel comerciant d'orige irlandés Dionisio O´Daly, elegit síndico personero en 1767 i revocat pel Consell Capitular dels citats regidors en ser estranger de naiximent, i per l'advocat de la mateixa illa, Anselmo Pérez de Brito, que va dur alvance el procés, en presentar-ho en el Consell de Castella (1768) a on acusaven als regidors de malversació de cabals públics i atres malifets. El 3 de decembre de 1771, el Real Consell va acordar que es "abolira el govern dels Regidors perpetus, destituint-los, i disponent que en lo sucesivo fora elegits en caràcter bienal, per sufragi".[2]

Va ser el 2 de giner de 1773 quan els regidors varen cessar dels seus càrrecs. "El dia anterior, es varen reunir els veïns per a designar els 24 electors que havien d'elegir als regidors bienals"[3] (un propietari, un administrador de Aduana, un mege, un advocat i un comerciant per a Síndico Personero). "Els deposts regidors vitalicis i els seus descendents varen seguir lluitant pel apego dels seus anteriors càrrecs pero cap va poder tornar a obtindre títul algun de regidor perpetu"[4]

Sobre el terme central pel que és conegut popularment este fet històric, Primer ajuntament democràtic d'Espanya, el professor de la ULL, Adolfo Arbelo García, aclarix que eixe terme democràtic era inexistent en el XVIII, per lo que seria incorrecte parlar de primer govern municipal democràtic d'Espanya, sino que es tracta d'un procés d'elecció "únic i singular" que, no obstant, no té res a vore en lo que coneixem per democràcia a dia de hui.[5] Afig que eixos càrrecs varen seguir en mans de familiars descendents dels regidors perpetus, lo que mantenia el poder en una mateixa èlit antidemocràtica. La particularitat de la Palma va ser que els regidors perpetus varen desaparéixer, sent bienals tots els càrrecs electius, mentres que en la Península no, en coexistir el nou sistema dels diputats del personero i les regidurías per elecció bienal en l'anterior dels regidors perpetus.[6]

Referències

  1. ↑ http://www.eldia.es/2009-04-19/palma/palma0.htm
  2. ↑ Pérez García, J. (2009). Fastos biogràfics de la Palma. Societat Cosmológica de S/C de la Palma/Caixa Gral d'Aforros de Canàries.
  3. ↑ Martín González, M. A. (1999). El història de Santa Creu de la Palma. Tenerife: Centre de la Cultura Popular Canària.
  4. ↑ Martín González. Op. cit. Pág. 125
  5. ↑ http://www.eldiario.es/lapalmaahora/municipios/santa_cruz_de_la_palma/santa-Creu-Palma-municipi-espanol_0_405259687.html
  6. ↑ https://eldia.es/palma/2019-02-20/7-Arbelo-trenca-mit.htm


Referències