Anar al contingut

Plataforma continental dels Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diagrama de la nova reclamació de la Plataforma Continental Estesa i les reclamacions existents de plataformes continentals dels Estats Units.

La plataforma continental dels Estats Units comprén la suma de les plataformes continentals adjacents als Estats Units. En geologia marina, es definix com el llit marí elevat prop de les costes nortamericanes; en l'àmbit polític, és l'àrea reclamada pels Estats Units com sobirana, d'acort en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar.[1]

Geopolítica

[editar | editar còdic]

La plataforma continental dels Estats Units és el llímit de la sobirania nortamericana més allà de la seua frontera terrestre. Segons el principi de que "l'Estat ribereño eixercix drets sobirans sobre la plataforma continental",[1] esta àrea constituïx el mar territorial i la zona econòmica exclusiva dels Estats Units i, com a tal, és reclamada pel país.[1][2] Ademés Estats Units reclama una plataforma continental estesa, la qual cau baix una categoria diferent.

El llit marí reclamat pels Estats Units es definix com a plataforma continental gràcies a una combinació de criteris especificats en l'artícul 76[1] de la Convenció de les Nacions Unides. Entre estos criteris, destaquen els paràgrafs 4(b), 5 i 7 de l'artícul 76, segons un informe publicat en 2023.[3] Totes les noves reclamacions nortamericanes es basen en estos criteris, junt en les reclamacions prèvies.[3] Els Estats Units afirmen haver cartografiat estes regions des de 2003 per a determinar la validea de les reclamacions.[3] Les senyes recopilades en estes enquestes estan disponibles públicament en el lloc web del Departament d'Estat.[4]

Disputes i superposicions

[editar | editar còdic]

Si be algunes fronteres reclamades pels Estats Units es basen en tractats existents, com els firmats en Mèxic[5] i Rússia,[6] moltes de les noves reclamacions se superponen en les d'atres països.

En les regions del Àrtic, l'Atlàntic i les Illes Marianes, les noves reclamacions nortamericanes se superponen en les de les Bahames, Canadà i Japó. En l'Àrtic i l'Atlàntic, tant Bahames com Canadà han manifestat disposició per a negociar llímits despuix de la publicació de l'informe de 2023.[3] No obstant, la disputa marítima entre Estats Units i Japó prop de les Illes Marianes persistix des d'un informe de 1993,Plantilla:Page needed i Japó no ha mostrat disposició per a negociar o acceptar propostes dels EE. UU. segons l'informe de 2023.[3]

Geologia marina

[editar | editar còdic]

La plataforma continental dels Estats Units és una de les majors mostres de geologia marina del món, en mils de milles de terrenys submarins formant diverses plataformes. Cada plataforma presenta característiques distintes, des de les extenses plataformes elevades d'Alaska, fins a les curtes plataformes de la costa del Pacífic.[3] Les senyes batimétricos recopilats pels Estats Units[4] revelen les peculiaritats d'estes plataformes.

Erro al crear miniatura:
Mapa detallat de la plataforma continental en el nort d'Alaska, incloent reclamacions esteses dels EE. UU.

Alaska conta en algunes de les plataformes continentals més prominents del món, que s'estenen més de 400 milles nàutiques des de l'extrem nort, prop d'Utqiagvik. En una profunditat menor als 200 metros, la plataforma de Chukchi és la principal en l'Àrtic i està a penes coberta pel Oceà Àrtic. Esta plataforma ha segut estudiada intensament pels seus recursos minerals, especialment petròleu cru. Segons un informe de BP de 2006, més de 10 mil millons de barrils de petròleu s'havien produït des de la plataforma, principalment del camp petrolífer de baïa Prudhoe.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (10 de decembre de 1982) Nacions Unides (ed.). Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, pp. 53–56.
  2. Departament d'Estat dels Estats Units (ed.): «Limits in the Sigues» (en en). Consultat el 19 de juny de 2024.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Departament d'Estat dels Estats Units (ed.): «Resumixen Eixecutiu de la Plataforma Continental Estesa dels EE.UU. (PDF)». Consultat el 19 de juny de 2024.
  4. 4,0 4,1 Departament d'Estat dels Estats Units (ed.): «Recopilació de senyes» (en en). Consultat el 21 de juny de 2024.
  5. Oficina de Publicacions del Govern dels Estats Units (ed.): «Tractat en Mèxic sobre la Delimitació de la Plataforma Continental». Consultat el 21 de juny de 2024.
  6. Divisió d'Assunts Oceànics i Dret de la Mar de les Nacions Unides (ed.): «Acorde de Frontera Marítima entre la URSS i els EE.UU. de 1990». Consultat el 21 de juny de 2024.
  7. BP (ed.): «Prudhoe Bay Fact Sheet». Archivat des d'el original, el 26 de març de 2009. Consultat el 22 de juny de 2024.