Anar al contingut

Planures de Moab

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palmeres prop de Tell el-Hammam, identificades per molts estudiosos com Abel-Shittim de les planures de Moab

Les planures de Moab (עַרְבוֹת מוֹאָב) es mencionen en tres llibres de la Bíblia hebrea (Números, Deuteronomi i Josué) com una zona de Transjordania, que s'estén a lo llarc del Jordán «front a Jericó»,[1] i més concretament «des de Beth Jeshimoth fins a Abila (Perea)» (Plantilla:Bibleverse). Ací es troba l'última estació de l'Èxodo i el lloc des d'a on Moisés puja al Mont Nebo fins al cim del Pisga, a on mor (Plantilla:Bibleverse).

Geografia

Nelson Glueck descriu les planures de Moab com una «harpa truncada», en el seu llímit nort marcat per Wadi Nimrin i l'extrem sur format pels tossals de Moab al sur de Wadi el-'Azeimeh, que s'estenen des del replanell de Moab cap a l'extrem nordest del Mar Morta, tancant les planures.[2] Glueck nomena els tres principals rieres que creuen les planures cap al Jordán, de nort a sur: Wadi Nimrin, que abans d'eixir dels tossals es diu Wadi Sha'ib; Wadi el-Kefrein; i Wadi er-Ramah, cridat Wadi Hesban en els tossals, que s'unix en Wadi el-Kefrein a dos terços del camí a través de les planures.

En el seu llibre de 1856 “'The Sacred Plains”' (Les planures sagrades), J. H. Headley va descriure les planures de Moab com una extensió més àmplia: «Les planures de Moab es troben a l'est de la mar Morta i del riu Jordán. l'Arnon, que les travessa, les dividix en dos parts. Una baixa cadena montanyosa, cridada Abarim, que s'estén des de la part sur de la mar Morta fins al mont Gilead, les subdivide de nou en est i oest. A l'est s'estenen fins a les fronteres del Gran Desert, en el que s'afonen gradualment; i a l'oest formen una successió de terrats elevats, com a jagantescs escalons, que descendixen fins a les vores del Jordán i la mar Morta. <...> En l'antiguetat, els moabitas posseïen tota la planura des de la part sur de la mar Morta fins al mont Gilead, pero els amoritas els varen fer la guerra i els varen arrebatar tota la part situada al nort del riu Arnón...».[3]

Periodo persa

En el IV, els israelitas que retornaven de l'exili babilònic es varen establir en l'antic emplaçament de Beth-nimrah, la ciutat del qual marcava el punt més oriental de l'assentament judeu en Transjordania.[4]

Referències

  1. ↑ Plantilla:Bibleverse
  2. ↑ Glueck (1943), p. 10.
  3. ↑ The Sacred Plains, J.H. Headley, 1856, «Les planures de Moab»
  4. ↑ Klein, Samuel(1923).«Eber hi ha-Yarden hi ha-Yehudi».Palästina-Studien.Menorah.Viena:1(3): 13.