Plantes oriundes domesticades en el Perú

La domesticació de plantes és un procés començat fa 10000 anys ,quan estava finalisant el Pleistoceno junt en els nómades.Açò va succeir pel canvi climàtic i l'aument de població.Les plantes oriundes domesticades en el Perú és un conjunt aproximat d'unes 182 plantes que, en un llarc procés de milenis, des del seu estat selvat l'home peruà ha pogut domesticar, i en l'actualitat, correspon a un conjunt d'espècies de cultiu controlable. D'elles 174 són de regióandina, amazónica i costeña i sèt d'orige americà, que varen ser ingressades fa varis sigles. En començar a domesticar les plantes els nómades varen començar a plantar-les en els màrgens dels rius i/o prop dels manantiales per a aprofitar la humitat d'eixos llocs , per esta raó varen crear els tipis per a quedar-se en eixos llocs i tindre un lloc a on dormir fins que aplegue l'amanecer i poder anar-se. Els nómades en combinar llavors i experimentar en elles varen crear noves espècies (el frejol i el payar varen ser les primeres llavors domesticades en el territori peruà). En eixa época el paisage era vert ya que hi havia molta humitat ademés els nómades per esta raó (humitat) varen tindre que fabricar un calcer que consistia en cobrir-se tota la part del peu en pell d'animal , açò para no enfermarce o passar fret .

Distribució

• Les de procedència andina són 85 espècies, que alcancen el 44,75 % de la totalitat.
• Les d'orige amazónico totalisen 85 espècies, que no sino el 46,96 % del tot domesticat.
• Finalment, les de génesis costeña són huit espècies significant el 4,43 % de les plantes domesticades en Perú.

Possible orige americà

Alcancen la sifra de sèt espècies, les que pogueren haver segut introduïdes en époques molt antigues (entre elles: dacsa i maní), les mostres de la qual es troben en els jaciments posteriors. Unes atres han segut dutes en époques posteriors, possiblement acceptables en dubitaciones, si certament ya eren part de l'agricultura de Perú abans de l'arribe europeu. També es debat si varen dur en la fase de la conquista des d'Amèrica central (ají sebiche i chayote).

Usos diversos

1. Alimentació: 117
2. Ornamentals: 51
3. Ferramentes: 2
4. Tenyides i colorants: 1
5. Estimulants: 3
6. Làtex: 1
7. Pesticidas: 1
8. Fibres: 4
9. Medicinal: 2
10. Saponificador 1

Grup aliments

1. Grans: 10
2. Frutes: 58
3. Corm,raïl, rizoma o tubèrcul: 25
4. Condiment: 10
5. Verdura: 10
6. Anous: 2
7. Llavors

Miscelànea

En Perú existixen 9 espècies de papes domesticades, en mils de varietats. Només una d'elles és cultivada en gran cantitat a nivell mundial, puix, és la papa blanca o comuna : Solanum tuberosum. L'aporte de la papa significa una incuantificable contribució a l'alimentació de la humanitat a escala de tota la Terra.

El camote es presenta en uns 1 500 ecotipos. En la major part de Perú és aliment bàsic. D'igual modo és un aliment important en varis continents.

• La dacsa ( sara) que ve de Centre Amèrica, en antiguetat de sis mil anys en Perú, s'ha adaptat a diferents pisos ecològics. Hi ha 36 varietats.

El cotó és un de cultius més significatius a escala mundial. Per a fibra, oli i derivats. El achiote, part del cultiu d'Àsia i d'Àfrica, dona la bixina, una tenyida valiosa.

• La shiringa o jebe de cultiu considerable en Àsia. D'importància industrial de primer orde.
• Papaya que poguera ser el frutal més cultivat en les àrees tropicals i subtropicales.
• Yacón que estan cultivant ya en atres països.
• Quina proveïdora de la quinina, cura del paludisme. Ademés.