Anar al contingut

Planetari Alfa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Planetari Alfa
Vista lateral del museu del Planetari Alfa i sèu de el IMAX Dome.
Aviario del Planetari Alfa.
Observatori dins del Planetari Alfa

El Planetari Alfa, ubicat en el municipi de Sant Pedro Garza García, Nou León de la zona metropolitana de Monterrey, va anar un conjunt de museu, observatori astronòmic i sala Domo IMAX. Va ser inaugurat l'11 d'octubre de 1978. Va albergar la quarta sala instalada en el sistema IMAX en el món, la primera en el món hispà i la primera en Amèrica Llatina.cita requerida És considerada com una de les 5 millors pantalles Dome IMAX en el món per la GSTA (Giant Screen Theaters Association).cita requerida

El museu va ser el primer museu interactiu del país.

El recint va ser pioner en la tecnologia més innovadora del moment quan va obrir en 1978.[1]

El complex contava en un aviario a l'aire lliure, un Jardí de la Ciència en activitats interactives, un Observatori Astronòmic, un museu de cinc nivells i una sala IMAX Dome en capacitat per a 389 persones.

En el vestíbul del museu es trobava el monumental mural metàlic "L'Espill", de l'artiste mexicà Manuel Felguerez.

Conta en àmplies i atractives àrees verdes com el Jardí Prehispánico i el Jardí dels Nogales.

Des de 1978, el Planetari Alfa va tindre més de 15.2 millons de visitants.[1]

El 4 de setembre de 2020 va anunciar el seu tancament definitiu per un canvi d'estratègia per part de ALFA fundació.[1][2][3][4][5]

Front del Museu del Planetari Alfa en Monterrey N.L. Mèxic, sèu de IMAX Dome des de 1978

Història

El Centre Cultural Alfa, ara conegut com a “Planetari Alfa”, va ser inaugurat l'11 d'octubre de 1978. El llavors president honorari del Grup Industrial Alfa, dò Roberto Garza Sada, havia expressat el seu desig d'aplegar a construir un recint que anara digne d'albergar manifestacions culturals.

El recint va ser inaugurat pel llavors Secretari d'Educació Pública, Fernando Solana Morales, i pel president del Grup Alfa, Bernardo Garza Sada. El seu primer director va ser Guillermo Schmidhuber de la Mora. Va ser fundat en l'idea de donar a la comunitat una oportunitat de vore alguna cosa que no existia en Monterrey, ya que l'únic museu en eixe llavors era l'extint Museu de Monterrey enfocat a l'art.

Va ser sèu de la primera reunió de museus de Mèxic en que varen dialogar junts museus privats i museus públics en 1979. A l'any següent va ser cosede de la Conferència Internacional de Museus ICOM de l'UNESCO i en 1982 de la conferència Mundial de Planetaris en el tema de arqueoastronomía per lo que va haver una extensió a visitar l'astronomia maya en Yucatán.


El museu va contar en la visita del Príncip Carlos de Gales i la seua esposa Camila de Cornualles el 5 de novembre de 2014, a on es va reunir en el Grup dels 10, com es coneix als dirigents i líders de les empreses més poderoses de Nou León, aixina com el secretari d'Economia, Ildefons Guajardo.[6]

El Planetari Alfa ha segut objecte de vàries ampliacions:

  • En març de 1994 s'inauguren les àrees exteriors i es crea el Jardí de la Ciència. El seu objectiu és que els chiquets convixquen en la naturalea a través de jocs a on es puguen deprendre els distints fenomens físics.
  • En el Aviario, creat en la década de 1980, els visitants poden admirar prop de 200 eixemplars de 25 espècies d'aus entre ànets, oques, pavos reals i moltes atres més.
  • En 1988, en motiu del 10 aniversari del museu, s'inaugura el Pabelló L'Univers, el qual va albergar un imponent vitral realisat per Rufino Tamayo.
  • En motiu del 20 aniversari del museu, en 1998, es va inaugurar un Observatori Astronòmic. Este, considerat l'observatori públic més gran de Mèxic, conta en un auditori en el qual es poden realisar conferències i events.

L'edifici i la seua arquitectura

L'edifici conta en 40 metros de diàmetro i la seua altura és de 34 metros, la seua estructura és de concret armat i conta en un inclinament de 63 graus en horisontal, lo que assembla un telescopi veent cap a l'horisó. Va ser dissenyat pels arquitectes Fernando Garza Treviño, Samuel Weiffberg i Efraín Alemà Coll, i calculat per l'ingenier civil Francisco Fortunato Garza Mercat. Este cilindre, inclinat d'arquitectura singular, és únic en el seu tipo.

El conjunt oferix una visió que en les seues menors dimensions recorda les espectaculars construccions de l'antiguetat en les valls del Nilo i del Tigris i Éufrates, aixina com també la concepció teotihuacana, en les seues masses sòlides i els amplis espais oberts. A la seua volta, té la futurista image espacial, en el seu inclinament, simuladora d'un observatori o d'una plataforma de llançament.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «seues-portes-despuix de-42-anos/178212 Planetari ALFA tancarà les seues portes despuix de 42 anys».
  2. ↑ «seues-portes-de-manera-definitiva-el-proximo-divendres Planetari Alfa tancarà les seues portes de manera definitiva el pròxim divendres» (en es). Telediari Monterrey (2020-09-02). Consultat el 2021-09-26.
  3. ↑ «Busquen en colectiu salvar al Planetari Alfa» (en es). El Financer. Consultat el 2021-09-26.
  4. ↑ «Tanquen Planetari Alfa en Nou León; seria inviable que continuara operant» (en es). El Financer. Consultat el 2021-09-26.
  5. ↑ «“Ciutadans no poden salvar al Planetari Alfa”» (en es). L'Universal (2020-09-27). Consultat el 2021-09-26.
  6. ↑ Pedraza, Torruana (2014-11-18). «Visita llampada de Carlos i Llitera a NL» (en es-mx). Hora Zero Nou León. Consultat el 2022-09-04.