Plaja de Gandia
La plaja de Gandia[1] és una plaja que correspon al municipi de Gandia (Valéncia) Espanya. Les seues arenes estan orientades cap al Llevant en una extensió aproximada de sèt quilómetros. Pel nort l'arena s'estén cap a les plages pertanyents als municipis de Jeresa i Jaraco, estant llimitada pel sur pels molls del port deportiu del Club Nàutic i el port comercial.
La plaja de Gandia conta en la seua Plaja Nort en una passejada marítima per excelència, passejada marítima Neptú, que alberga al voltant de la seua llarga passejada diferents bars, restaurants i zones d'oci. Per últim, al nort de la plaja es troba la Plaja de la Auhir, famosa per la seua densa cordonera dunar i la seua plaja verge d'alt valor Natural.
Història
Fins als anys cinquanta del XX, la plaja de Gandia a penes contava en zones urbanisades, llevat en la zona més propenca al port, sent el llímit entre la mar i una extensa zona natural cridada marjal, o chapulls, en dunes costeres i grans zones arenenques.[2]
El primer hotel que es va construir destacava en la lluntea. Este hotel va ser anomenat Hotel Bayren, en referència al castell d'orige musulmà que destaca en un cerro pròxim, en a on va existir l'antiga medina del-Bayren.
Va ser en la década dels xixanta quan la plaja de Gandia va sofrir un procés de ràpida urbanisació, en la construcció d'una passejada marítima i carrers paralels a ell.
Va ser la demanda del turisme sobretot nacional i concretament d'orige en Madrit lo que va procurar este èxit turístic, canviant en poc temps l'economia de la zona.
La construcció del Club Nàutic[3] va marcar una atra fita en este procés aixina com una zona d'apartaments, la Colónia Ducal, que va consolidar un model d'oferta turística.
Actualment, la plaja de Gandia, conta en guardons, banderes blaves, que avalen la calitat de les seues aigües i els seus servicis totes les temporades turístiques. El problema d'estes temporades és que solen concentrar-se en els mesos de juliol i agost, en lo que la majoria de les instalacions i infraestructures solen estar desaprofitades, lo que constituïx el repte per als governs locals d'intentar trencar eixa estacionalidad, aixina com per als empresaris trobar noves ofertes turístiques basades en lo cultural i deportiu que impliquen a la ciutat, ya que la plaja està situada a tres quilómetros del núcleu urbà històric. Este esforç es concreta també en el gran canvi urbanístic d'unir la zona urbana en la plaja per mig d'una gran zona de passejades i jardins fins al port. La ciutat de Gandia conta hui en dia en prop de 75 000 habitants.[4]
Clima[5]
El clima de Gandia és mediterràneu subtropical (Classificació climàtica de Köppen: CSa) en unes temperatures molt suaus durant l'hivern, i uns estius molt càlits. La temperatura mija anual és de 19-20 °C. Per la cantitat de precipitacions que Gandia rep a l'any, el clima es podria considerar com subtropical semiárido BSh, encara que per les suaus temperatures durant l'hivern forma part del clima mediterràneu CSa. L'estació més plujosa és l'autumne. Les hores de sol anuals són d'aproximadament 3000h.
Educació[6]
La plaja de Gandia al marge de ser una zona la qual persistix i sobreviu per la seua activitat principal que és el turisme, el qual alimenta a l'hostaleria, també té presència d'institucions tan importants, com és el campus de l'Universitat Politècnica de Valéncia, en Gandia.
Este actua també com a factor dinamizador de l'economia, ya que la presència d'esta entitat atrau a numeroses empreses i estudiants a la zona sent este beneficiós per a la seua economia a llarc determini.
També conta en un gran número de coleges i escoles[7] secundàries per a proveir d'educació als residents en la plaja de Gandia.
Oci[8]
La Plaja de Gandia conta en una oferta d'oci variada i que no solament respon a l'estereotip de sol i plaja. En primer lloc, els seus més de tres quilómetros de fina arena en una mija de cent metros d'esgambi la convertixen en un plaja multidisciplinar que permet gojar no solament del bany sino practicar distints deports tant aquàtics com sobre l'arena (voleibol, fútbol, etc).
El caixco urbà de la plaja està dotat d'una ingent de cantitat de restaurants, bars, heladerías i cafeteries, destacant sobretot la bonica passejada marítima que recorre la plaja d'extrem a extrem. Ademés, conta en numerosos hotels per a l'hostage dels seus visitants. En els restaurants tant de la plaja com de les localitats aledaño es pot degustar el plat típic de Gandia, la fideuá, naixcuda en el municipi i també la archiconocida paella valenciana.
L'oferta turística també s'estén a l'àmbit cultural a través del Caixaforum, instalat en la zona varadero del port a on grans i chicotets podran gojar d'una experiència enriquecedora. Aixina mateix, les visites al Palau dels Borja i a la Casa de la Marquesa en Gandia són de gran interés en la ciutat de Gandia.
Un atre dels punts forts encara que menys conegut, és l'extensa proposta de turisme migambiental que oferix la plaja i les seues afores.
Oci nocturn
Ademés de ser una plaja repleta d'oci de matí en les seues paradetes i els seus restaurants. Gandia i la seua costa també és referent sobre discoteques i llocs d'oci nocturn, ya que esta conta en un gran número de discoteques.
Entre elles es troben les més conegudes com Cocoloco,[9] la primera discoteca en obrir les seues portes en la plaja de Gandia, la discoteca Bacarra,[10] la qual manté conexió en la discoteca confrontant eclipse. I per últim, una de les més famoses Falkata, una discoteca caracterisada pels seus grans jardins,zones a l'aire lliure i multitut de sals en diferents estils de música per a tots els públics.
Festivitats[11]
La plaja de Gandia, la patrona de la qual és la Verge del Carmen. Celebra les seues festes patronals, del 7 al 16 de juliol, les quals van acompanyades per la tradicional processó catòlica de la verge per la passejada marítima, inclús celebrant-se misses per tot el Grau de Gandia i numeroses actuacions de música en viu i menjars per a la convivència entre els veïns de la zona.
Vore també
Referències
- ↑ «boe. es/boe/dias/2021/07/07/pdfs/BOE-A-2021-11268. pdf BOE - Bolletí Oficial de l'Estat.».
- ↑ «es/el-origen-de-la-playa-de-gandia/ L'orige de la plaja de Gandia».
- ↑ «nauticogandia. com/ Real Club Nàutic de Gandia» (en es). Nàutic Gandia. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «ine. es/nomen2/index. do? accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=gandia Habitants Gandia INE».
- ↑ «weatherspark. com/y/42502/Clima-promedio-en-Gand%C3%ADa-Espa%C3%B1a-durante-todo-el-a%C3%B1o El clima i el temps promig en tot l'any en Gandia».
- ↑ «upv. es/bitstream/handle/10251/129970/Flores%20-%20El%20Campus%20de%20Gand%c3%ada%20como%20factor%20dinamizador%20y%20desestacionalizador%20de%20la%20playa%20de%20Gand%c3%ada. pdf? sequence=1&isAllowed=y Escola politècnica superior de Gandia».
- ↑ «es/colegios-en/gandia-grau-i-platja/ Coleges en Gandia Grau i platja.».
- ↑ «elviajerofisgon. com/experiencias/les-5-discotecas-mas-caneras-de-gandia/ Les 5 discoteques més cañeras de Gandia».
- ↑ «cocoloco. es/ Portal web oficial». Cocoloco Gandia. Consultat el 12 de giner de 2026.
- ↑ Morant, Javier. «com/bacarra Inicie» (en és-és). Bacarrá Gandia. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «com/fiestas-grau-23 Festes patronals del Grau: la programació del 7 al 16 de juliol».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Playa de Gandía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.