Anar al contingut

Hotel Bayren

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Hotel Bayren està situat en la passejada de Neptú, en la Plaja de Gandia (Valéncia), Espanya. Va ser construït en 1959 en proyecte dels arquitectes Luis Gai Ramos i José Antonio Pastor Pastor.

L'edifici s'emplaça en primera llínea de plaja en una malla reticular de carrers l'alliniació principal dels quals queda marcada per la passejada marítima, en un solar rectangular de 5.700 m², i es retranquea tant de l'alliniació de la passejada marítima, com de la del vial atrasser. En el primer cas el retranqueo és molt major en la finalitat de crear una àmplia zona ajardinada, que s'ampra com a terrat de festes, que és a on se situa l'escalinata d'accés; en el segon cas el retranqueo deixa un pati de servicis i una zona d'aparcament. La forma de l'edifici és, aixina mateix, rectangular, sent la seua dimensió major paralela a la llínea marcada per la plaja i la passejada marítima.

L'image de l'edifici és completament exenta en el moment de la seua construcció, sense referència alguna d'un entorn edificat preexistente. La frontera principal bolcada a la mar es resol en terrats correguts a lo llarc de tota la llongitut, donant a l'edifici un marcat caràcter horisontal.

Descripció

Edifici de programa hoteler, en planta a cota zero per a servicis, planta noble, en la recepció, el saló i el restaurant; i tres plantes d'habitacions, en un total de 61. El hall està situat en la planta noble, i és contigu espacialmente en el saló i el menjador, que donen a un terrat cobert baix una pérgola que despuix de recórrer longitudinalmente la frontera continua despuix d'un gir de 90° per la partix nort de la parcela, emmarcant l'espai de la parcela a on se situa la piscina. El programa habitacional s'organisa en les dos primeres plantes segons un corredor central donant a 24 habitacions per planta, 13 d'elles orientades a la mar en terrat i 11 a l'horta; i en la tercera, en 13 habitacions orientades a la mar i terrat posterior. Tipológicamente és un bloc laminar de tres altures en un únic núcleu vertical, en corredors llongitudinals centrals servidors a cèlules en dos orientacions. El sistema constructiu es desenrolla longitudinalmente segons una estructura de formigó armat que manté la mateixa dimensió de crujir, de tal manera que cada cela correspon a un mòdul estructural. Els tancaments són de rajola caravista i les baranes metàliques.

En el context en el que es va edificar l'Hotel Bayren, s'apostava per una colonisació prou racional de la Plaja de Gandia. El primer edifici turístic emplaçat és de gran calitat arquitectònica de dimensions molt acotades en una preocupació pel tractament de la parcela, i de la relació de l'edifici en esta. Hi ha un estudi de circulacions, organisant zones d'aparcament, d'accés, de jardí i d'instalacions d'oci. És molt interessant la relació de la planta noble en la zona del jardí i de la piscina en un espai llineal obert i cobert, que fa de transició des del menjador, en el posterior quebre, que dona lloc a un espai cobert que delimita al nort la parcela i controla i dona privacitat a la zona de la piscina.

El tractament de les fronteres és molt racional; existix una valoració d'estes segons la seua orientació i és especialment interessant la resolució de la frontera marítima en una llarga balconada correguda de gran vol, a on és a penes perceptible la compartimentació de les celes. Esta contundència dels voladizos, units a la gran dimensió de les vores de forjat; creen jocs d'ombres i marquen una acusada horizontalidad. Esta simple solució es complementa en el tractament cromàtic dels materials de recobriment, hui desaparegut; i tot això és coherent en el context marítim en el que s'emplaça l'hotel. El restant de les fronteres mantenen el mateix caràcter, i queden molt equilibrades per mig de la contraposició de grans paraments massiços a llenços en una disposició regular de buits.

El programa inicial de l'hotel que pretenia arreplegar l'incipient turisme va quedar molt pronte desbordat, i ha segut objecte de successives ampliacions; la primera en els anys xixanta en la mateixa parcela, sobre l'element de pérgola al nort de la parcela; disponent-se un bloc ortogonal a l'anterior. Les posteriors, ya en atres parceles, varen rebre el nom de Bayrén II i Bayrén III successivament.

Referències

  • VV. AA. ( David Urios Mondéjar ) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4

Enllaços externs