Placa de Pasqua
La placa de Pasqua és una placa tectónica del oceà Pacífic situada a l'oest de l'Illa de Pasqua, en la V Regió de Chile; llimita en la de placa de Naixca i en la del Pacífic.
Pel seu tamany relativament menut, a esta placa oceànica li l'adscriu al tipo de les «microplacas».
Introducció
La Placa de Pasqua és una microplaca tectònica ubicada a l'oest de l'Illa de Pasqua, front a la costa oest de Sudamérica en mig del Oceà Pacífic, llimitant a l'est en la Placa de Naixca i a l'oest en la Placa del Pacífic.[1] Va ser descoberta en observar distribucions de terremots que estaven desplaçades de la prèviament percebuda frontera divergent Naixca-Pacífic.[2] Esta jove placa té 5.25 millons d'anys i es considera una microplaca pel seu chicotet tamany en un àrea d'aproximadament 160000 kilómetros cuadrados (61776.1 mi²).[3] l'expansió del fondo oceànic a lo llarc de les fronteres de la microplaca de Pasqua té algunes de les taxes més altes del món, que van des de 50 a 140 milímetros (2 a 5.5 plg)/any.[4]
Estructura i tectònica (present)
Des dels anys 1970 fins als anys 1990, es varen realisar múltiples esforços per a recopilar senyes sobre l'àrea, incloent varis estudis d'anomalia magnètica i anomalia gravitacional. Estos estudis mostren que la placa de Pasqua és excepcionalment poc profunda, vorejada per centres d'expansió i llímits transformantes, en una unió triple ubicada en l'extrem sur i nort.[5]
A lo llarc de la vora oriental, hi ha varis centres d'expansió al sur dels 27° S i 3 propagació de clavill cap al nort dels 27° S. L'eix més al nort és un graven que alcança una profunditat d'aproximadament 6000 m.[1] La propagació cap al nort dels clavills orientals és contínua a una velocitat de 150 milímetros (5.9 plg)/any.[4] La cresta d'expansió entre 26° S i 27° S té una taxa d'expansió de 120 milímetros (4.7 plg)/any, pero és asimètrica del costat de la Placa de Naixca. Les senyes de batimetría mostren que la profunditat és de 2100 metros (6889.8 pies) prop dels 26°30' S i es profundisa progressivament cap al nort, alcançant profunditats de 3300 metros (10826.8 pies) en una vall axial.[4] Hi ha aproximadament un Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de brecha en l'extrem nort del clavill este sense cap clavill que conecte el llímit nort en el llímit este.[4]
La vora nort té àmplies crestes, de més d'1 km d'altura, enllaçades costat a costat en les pendents més empinades cap al sur. La zona del sur es troba més profunda que les àrees cap al nort. L'extrem molt oriental del brode nort té un moviment pur d'esmonyida en rumbo,[1] mentres que l'extrem occidental està marcat per la triple unió Pacífic-Naixca-Pasqua.[4] Esta triple unió és una zona de fractura estable en terremots anómals que ocorren en la porció noreste, lo que indica un possible segon eix d'expansió.[4] El restant del llímit nort cap a l'est i oest de la triple unió són llímits transformantes colineales. Una fossa, d'aproximadament 3700 metros (12139.1 pies) de profunditat, voreja el nort a lo llarc d'este llímit transformante cap a l'est conectant-se a un clot de 5300 metros (17388.5 pies) de profunditat, cridat "Chiulet Deep" per la seua proximitat en el mont submarí Chiulet, en el llímit noreste.[4]
La vora occidental es dividix en dos parts. La secció oest té 2 segments d'expansió que corren de nort a sur en taxes d'expansió que van des d'aproximadament 120 a 140 milímetros (4.7 a 5.5 plg)/any. Estos segments estan conectats per falles transformantes sinistrales al voltant dels 14°15' S.[4] Una conca de relé corre de nort a sur a lo llarc del segment més al sur com a resultat de la rotació passada en sentit contrari a les agulles del rellonge.[1] El suroest consistix en un sol centre d'expansió més llent (50 a 90 milímetros (2 a 3.5 plg)/any) que corre de noroest a surest fins a unir-se al llímit transformante sur.[4]
De la mateixa manera que l'extrem occidental del brode nort, l'extrem sur també té una triple unió rift-rift-fractura inferida, pero encara no
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «A History of Easter Microplate, 5.25 Ma to present».Journal of Geophysical Research.100(B7)
- 12617–12640.doi:10.1029/94JB02779.
- ↑ «Structure and evolution of the Easter Plate».Naixca Plate: Crustal Formation and Andean Convergence: A Volume Dedicated to George P. Woollard.154
- 63–76.doi:10.1130/MEM154-p63.
- ↑ «Here Llaure the Sizes of Tectonic or Lithospheric Plates.». Thought Co..
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Microplate Tectonics Along a Superfast Seafloor Spreading System near Easter Island».Nature.317(6035)
- 320–325.doi:10.1038/317320a0.
- ↑ «Fault plane solutions of earthquakes on the Naixca plate boundaries and the Easter plate».Earth and Planetary Science Letters.24(2)
- 188–202.doi:10.1016/0012-821X(74)90096-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa de Pascua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.