Placa de Gonâve
La placa de Gonâve forma part del llímit entre la placa nortamericana i la placa del Carib. Llimita a l'oest en el centre d'expansió Mid-Cayman Rise, al nort en la zona de falla Septentrional-Oriente i al sur en la zona de falla Walton i la zona de falla Enriquillo-Plantain Garden . L'existència d'esta microplaca es va propondre per primera volta en 1991.[1] Açò ha segut confirmat per medicions de GPS, que mostren que el desplaçament total entre les dos plaques principals es dividix casi per igual entre les zones de falla transformante que unixen la microplaca de Gonâve.[2] S'espera que la microplaca finalment s'adherixca a la placa nortamericana per mig d'un procés d'acreció.[3]
Extensió geogràfica
editarLa placa de Gonâve és una franja d'aproximadament 1100 km de llarc, que consistix principalment en la corfa oceànica de la fossa de les Caimà pero que inclou material d'arc insular en el seu extrem oriental en la part occidental de L'Espanyola.[1] Més a l'est, s'ha identificat una microplaca separada.[4] En el seu extrem occidental, la placa de Gonâve està delimitada pel centre d'espargiment central de les Caimà. Al nort llimita en la zona de falla Septentrional-Oriente i al sur en un sistema de falla més complex que inclou la falla Walton i la zona de falla Enriquillo-Plantain Garden. A mida que els llímits nort i sur s'acosten a la vora este de la placa del Carib, es tornen menys distintius i el llímit este no està tan ben definit.
Evidència d'existència
editarLa presència d'una microplaca de Gonâve separada va ser sugerida per primera volta per l'anàlisis dels resultats del sonar d'agranada lateral de la fossa de Caimà.[1] Este estudi va trobar evidència de falles de tipo de transformació contínua a lo llarc del flanc sur de la fossa, a abdós costats del centre d'expansió. Les senyes de el GPS respalen l'existència de la microplaca en mostrar que el moviment relatiu entre les plaques nortamericana i del Carib es dividix casi per igual entre els dos sistemes de falles de transformació delimitadoras.[2] La comparació d'estes taxes en les observacions de les bandes magnètiques dins de la fossa de les Caimà sugerix que el desplaçament s'està transferint cada volta més del sistema de falles del nort al sur. Esta observació és consistent en l'eventual acumulació de la placa de Gonâve en la placa nortamericana.
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 (1991).«SeaMARC II mapping of transform faults in the Cayman Trough, Caribbean Siga».Geology.19(7)
- 690–693.doi:10.1130/0091-7613(1991)019<0690:SIMOTF>2.3.CO;2.Consultat el 2010-02-07.
- ↑ 2,0 2,1 (2007).«Deformation of Jamaica and motion of the Gonâve microplate from GPS and seismic data».Geophysical Journal International.168(1)
- 362–378.doi:10.1111/j.1365-246X.2006.03236.x.Consultat el 2011-12-07.
- ↑
(1995).«Actively evolving microplate formation by oblique collision and sideways motion along strike-slip faults: An example from the northeastern Caribbean plate margin».Tectonophysics.246(1–3)
- 1–69.doi:10.1016/0040-1951(94)00268-I.
- ↑ (2002).«Oblique collision in the northeastern Caribbean from GPS measurements and geological observations».Tectonics.21(6)
- 7-1–7-26.doi:10.1029/2001tc001304.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa de Gonâve» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.