L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pla de pau per a Gaza de 2025

El pla de pau per a Gaza de 2025 fa referència al pla de 21 punts propost pel president d'Estats Units, Donald Trump el 29 de setembre de 2025, en una conferència de prensa en la Casa Blanca junt al primer ministre israelita Rebuig Netanyahu, per a posar fi a la guerra en Gaza i a la crisis general en Orient Mig. El pla diferia de la proposta anterior de Trump per a la Franja de Gaza, presentada en febrer de 2025. El pla constava de 20 punts específics que, en general,[1] buscaven conseguir un alto el fuego, la tornada dels rehens israelites, el desarmament de les capacitats militars d'Hamás i l'establiment d'una estructura de govern de transició en la Franja de Gaza. Trump va declarar que este acort depenia de l'acceptació d'Hamás.[2][3] Trump havia donat fins al 5 d'octubre de 2025 com data llímit per a que Hamás accepte la seua proposta.[4]

Pla de pau per a Gaza de 2025

El 3 d'octubre de 2025, en resposta a la proposta, Hamás va acordar lliberar als rehens restants en Gaza i «entregar l'administració de la Franja de Gaza a un organisme palestí de tecnócratas independents», encara que no va acceptar desarmar-se ni renunciar a la seua influència en Gaza. En resposta a la pregunta d'un reporter de CNN sobre qué succeiria si Hamás insistia en permanéixer en el poder, Trump va afirmar que el grup s'enfrontaria a una «exterminació total».

El 8 d'octubre, Trump va anunciar que Israel i Hamás havien aplegat a un acort i firmat la primera fase del mateix. En virtut d'esta fase, tots els rehens vius seran lliberats a canvi de 2.000 presoners palestins, inclosos 250 que complixen cadena perpètua, en un determini de 72 hores. Israel també retirarà les seues forces a les llínees preestablides dins de la Franja de Gaza.

Com a part de l'intercanvi, el 13 d'octubre de 2025 Hamás va lliberar als vint rehens israelís en vida, en colaboració en el Comité Internacional de la Creu Roja, els vehículs de la qual varen traslladar als captius des de la Franja de Gaza fins a les forces israelís per a la seua posterior tornada a Israel.[5][6] Per la seua banda, Israel va precedir a la lliberació de 2000 presos palestins quí varen ser traslladats per autobusos del Comité Internacional de la Creu Roja des de les presons israelites fins a Beitunia i Jan Yunis.[7]

D'acort en senyes proporcionades pel Ministeri de Salut de Gaza, fins al 22 de juliol de 2026, 1168 palestí havien morts i atres 3798 varen resultar ferits per atacs israelites des de l'entrada en vigor de l'alto el fuego el passat 10 d'octubre.[8] Entre ells hi ha milicians, pero la majoria són civils[9] —inclosos més de 265 chiquets—.[10]

Context

editar

Despuix de la guerra dels Sis Dies en 1967, Israel va prendre el control de la Franja de Gaza,[11] que estava baix administració egipcíaca, i de Cisjordània i Jerusalem Oriental, que Jordània havia ocupat despuix de la guerra àrap-israelita de 1948 i que posteriorment s'hi havia anexionado en 1950, lo que va ser considerat illegal per la majoria de la comunitat internacional. En aquell moment no existia una entitat palestina sobirana, per lo que el control israelita es va establir sobre àrees administrades per Egipte i Jordània.[12]

En 1979 Egipte va renunciar als seus reclams sobre Gaza en els Acorts de Camp David,[13] mentres que Jordània va desistir de les seues pretensions sobre Cisjordània i Jerusalem Este en la Desconexió de Jordània de Cisjordània (1988),[14] confirmant esta decisió en el Tractat de pau de 1994 entre Israel i Jordània.[15] Des de la retirada d'abdós països als seus reclams, Israel sosté que no existix un sobirà establit sobre eixes terres i que el seu estatus deu resoldre's en negociacions futures. Per això, utilisa la denominació «territoris en disputa» i rebuja la calificació de «territoris ocupats» que la majoria de la comunitat internacional aplica a estos territoris, argumentant que es tracta d'una situació propenca al concepte de «terra nullius»[16] Un concepte jurídic ya obsolet que històricament s'ha utilisat com un salvoconducte per a que les potències colonizadoras pogueren ocupar i posteriorment colonisar territoris alegant que no tenien amo encara que estigueren densament poblades.[17][18]

La Cort Internacional de Justícia va dictaminar en la seua opinió consultiva de 2004 que l'ocupació per part d'Israel dels territoris palestins és illegal segons el dret internacional, i cap país del món la reconeix.[19] Esta opinió s'ha vist refrendada per numeroses resolucions de les Nacions Unides (com les resolucions 242, 338, 446, 452, 465, 476, 478, 799, 904, 1322, 1397, 1515, 1850 i 2334 del Consell de Seguritat, o les 3236 i ÉS-10/15 de l'Assamblea General) i per un nou dictamen de la Cort Internacional de Justícia en 2024, que insta a les nacions del món «a no reconéixer com a llegal la presència israelita en els territoris ocupats».[20]

Les resolucions de l'ONU, les corts internacionals de justícia,[20] la majoria dels experts en dret internacional[21] i la pràctica totalitat de la comunitat internacional[22] califiquen la presència israelita en Palestina com a illegal. Per la seua banda Israel ha refutado eixes acusacions. Despuix de 1967, sosté que la Resolució 242 exigix negociacions cap a fronteres segures, no retirada automàtica.[23] Sobre els assentaments (446, 452, 465, 2334), argumenta que la Quarta Convenció de Ginebra no aplica perque Cisjordània i Gaza no eren de cap Estat reconegut.[24] Respecte a Jerusalem (476, 478), afirma el seu dret històric i sobirà a declarar la ciutat com a capital.[25] En casos de seguritat (799, 904, ÉS‑10/15), defén deportacions i barreres com a mides llegítimes contra el terrorisme.[26] Finalment, Israel subralla que els Acorts d'Oslo llegitimen part de la seua presència per mig de consentiment bilateral, qüestionant la noció de “illegalitat absoluta”.[27]

Despuix de la retirada d'Israel de la Franja de Gaza en 2005, el control del territori va ser transferit a l'Autoritat Nacional Palestina. Hamás, un grup polític i militant islàmic nacionaliste palestí, va ser elegit en les eleccions parlamentàries de l'any següent.[28] Despuix d'una guerra civil en Fatah en 2007, Hamás va prendre el control total de la Franja de Gaza. Açò va dur a Israel i Egipte a impondre un bloquege a Gaza.[29] Hamás i Israel han estat involucrats en numerosos conflictes : Hamás ha intensificat els seus atacs en eixides contra Israel, mentres que Israel ha llançat atacs aéreus i operacions militars en la Franja de Gaza.[30]

Des de que Hamás va prendre el control de Gaza en 2007, s'han produït repetits conflictes en Israel que varen culminar en els atacs del 7 d'octubre de 2023, en els que varen morir al voltant de 1200 persones i més de 250 varen ser preses com a rehens.[31] Israel va respondre en una invasió a gran escala i una campanya de bombardejos massius de la Franja de Gaza que han matat a més de 73 003 persones,[8] en la seua gran majoria civils, el 80 % segons algunes fonts,[32][33] entre ells 20 179 chiquets, i 173 252 ferits[8] —dels que s'estima que un quarto sofrixen seqüeles de per vida, com a amputacions, cremades i lesions craneals—. Entre els fallits s'inclouen més de 1700 membres del personal sanitari, més de 560 treballadors humanitaris, més de 250 empleats de mijos de comunicació i més d'un centenar de membres de Defensa Civil.[34] Ademés les accions de l'Eixèrcit d'Israel en Gaza han segut calificades com un genocidi.[35][36][37][38][39] El 26 de giner de 2024, la Cort Internacional de Justícia va dictaminar de manera provisional que hi havia indicis de que Israel estiguera cometent un genocidi i va ordenar una série de mides cautelars mentres es desenrollara l'investigació oficial.[40] Paralelament, el 21 de novembre de 2024, la Cort Penal Internacional va emetre órdens d'arrest internacional contra el primer ministre d'Israel Rebuig Netanyahu i l'exministre de Defensa del país, Yoav Galant pels presunts crims de guerra i contra la humanitat comesos per Israel en la guerra de Gaza.[41] Ademés els atacs d'Israel i el bloqueig de la Franja de Gaza han provocat una hambruna generalisada en la Franja de Gaza,[42] lo que ha provocat a lo manco 463 morts per inanició, inclosos 157 chiquets.[43]

A lo llarc del conflicte es varen realisar dos intents d'alto el fuego a finals de 2023 i principis de 2025, pero Israel va trencar unilateralment l'alto el fuego i va recomençar els combats[44] en una série d'atacs sorpreses en març de 2025 —en els que varen morir més de 591 persones, en la seua majoria dònes i chiquets[45]— Israel va justificar la ruptura de l'alto el fuego[46] per la «negativa d'Hamás a lliberar als rehens, aixina com al seu rebuig de totes les propostes que ha rebut de l'enviat presidencial nortamericà Steve Witkoff».[47][48][49] De fet Israel també va violar els térmens de l'acort al no entaular conversacions en Hamás sobre la segona fase de l'acort. Ademés, les Forces de Defensa d'Israel (FDI) no varen retirar les seues forces del Corredor Filadèlfia en la frontera entre Gaza i Egipte, a pesar de que l'acort exigix que Israel inicie este procés el dia 42.[48] Hamás per la seua banda va condenar els atacs com una violació de l'alto el fuego, acusant a Israel de posar en perill als rehens retinguts en Gaza,[50] encara que no va ser fins al 20 de març que va respondre militarment als atacs disparant eixides contra Tel Aviv.[51] En este context, es va plantejar un pla que exigix un alto el fuego immediat, la tornada d'els rehens, un intercanvi de presoners, la desmilitarisació de Gaza, el desplegament d'una força internacional d'estabilisació, un govern de transició de tecnócratas palestins baix supervisió internacional, una reconstrucció a gran escala i una via condicional cap a la plena sobirania palestina.

Molts països de tot lo món varen recolzar este pla, entre ells França, Alemània, Rússia, Espanya, Emirats Àraps Units, Egipte, Turquia, Tastar, Jordània, Indonèsia, Pakistan i el Regne Unit.[52] El 3 d'octubre de 2025, en resposta a la proposta, Hamás va acordar lliberar als rehens restants en Gaza i «entregar l'administració de la Franja de Gaza a un organisme tecnocrático palestí independent», pero no desarmar ni renunciar a la seua influència en Gaza.[53] En resposta a la pregunta d'un periodiste de la CNN sobre qué succeiria si Hamás insistia en permanéixer en el poder, Trump va afirmar que el grup s'enfrontaria a la «aniquilació total».[54][55]

Declaracions de Trump

editar

En una conferència de prensa celebrada en la Casa Blanca el 29 de setembre de 2025, el president nortamericà Donald Trump va emfatisar que Estats Units eixercitaria un paper actiu per a garantisar la seguritat d'Israel despuix de l'acort d'alto el fuego. Afirmant que si Hamás acceptava l'acort propost, tots els rehens, tant vius com fallits, serien lliberats de colp i repent, Trump va manifestar la seua determinació de posar fi a la guerra, afirmant: «He sentit que Hamás vol que açò es porte a terme».[56]

Trump va informar que, durant la seua reunió en el primer ministre israelita, Rebuig Netanyahu, este es va opondre obertament a l'establiment d'un Estat palestí i va criticar a atres països que varen prendre mides similars, calificant-els de «imprudents». També va afirmar que Israel i atres països estaven «molt prop» d'un acort que posaria fi a la guerra i va agrair a Netanyahu pels seus esforços. Trump va reiterar que l'acort inclouria als països àraps i, citant els Acorts d'Abraham, podria aplanar el camí per a un procés de pau més ampli en Orient Mig.[57]

En descriure el pla de 20 punts com «una oferta extremadament justa», Trump va instar a Hamás a acceptar l'acort i va expressar la seua confiança en una resposta positiva. No obstant, també va deixar clar que Israel es reservava el dret a prendre mides si Hamás rebujava l'acort i que Estats Units recolzaria incondicionalment a Israel.[57]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. ↑ «What's in the White House's latest peace pla to end the war in Gaza» (en en). CNN. Consultat el 29 de setembre de 2025.
  2. ↑ «Live Updates: Trump, Netanyahu meet over Gaza hostage deal» (en en). The Jerusalem Post.
  3. ↑ «Trump to meet Netanyahu as federal government shutdown looms - live updates» (en en). CNN. Consultat el 29 de setembre de 2025.
  4. ↑ «Trump gives Hamas Sunday deadline to accept Gaza peace pla» (en en-gb). BBC News. Consultat el 3 d'octubre de 2025.
  5. ↑ «Trump declara el fi de la guerra de Gaza despuix de l'intercanvi dels últims rehens israelites per detinguts palestins.» (en en-gb). Reuters. Consultat el 2025-10-16.
  6. ↑ «Hamás i Israel intercanvien els últims rehens vius per presos palestins mentres Trump i líders mundials firmen l'alto el fuego per a Gaza» (en és). BBC News Món. Consultat el 2025-10-16.
  7. ↑ «Palestinians celebrate as prisoners llaure released by Israel under Gaza ceasefire deal» (en en). AP News. Consultat el 2025-10-16.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Moren huit persones, entre elles tres chiquets, en atacs d'Israel contra Gaza pese a l'alto el fuego». Europa Press. Consultat el 2026-07-21.
  9. ↑ «"Una cessació el fòc que seguix enterrant chiquets": els més de 500 palestins que han mort en Gaza per atacs d'Israel des de la treua» (en és). BBC News Món. Consultat el 2026-04-02.
  10. ↑ «UNICEF llamenta la mort de més de 260 chiquets en atacs israelites en Gaza pese a l'alto el fuego». Europa Press. Consultat el 2026-06-20.
  11. ↑ «Guerra dels Sis Dies: el conflicte llampada ocorreguda fa mig sigle entre Israel, Egipte, Jordània i Síria que va canviar per a sempre Mig Oriente». BBC Món. Consultat el 2025-11-28.
  12. ↑ «¿Existix un Estat palestí?». CNN en Espanyol (2024-05-22). «Israel va guanyar eixa guerra i va consolidar la seua independència, mentres que Gaza va quedar baix el control d'Egipte i la Ribera Occidental baix el de Jordània. No es va fundar cap Estat àrap en estos territoris.»
  13. ↑ Lillian Goldman Law Library (ed.): «Camp David Accords; September 17, 1978» (en en). Yale Law School. Consultat el 2025-11-28. «The following matters llaure agreed between the parties: the full exercise of Egyptian sovereignty up to the internationally recognized border between Egypt and mandated Palestine; [Les següents qüestions s'acorden entre les parts: l'eixercici ple de la sobirania egipcíaca fins a la frontera internacionalment reconeguda entre Egipte i el mandat palestí]»
  14. ↑ King Hussein (1988-07-31). «Address to the Nation» (en en). The#emite Kingdom of Jordan. Consultat el 2025-11-28. «We have decided to sever llegal and administrative ties with the West Bank. [Hem decidit trencar els vínculs jurídics i administratius en Cisjordània.]»
  15. ↑ «Treaty of Peace Between The#emite Kingdom of Jordan And The State of Israel - October 26, 1994» (en en). kinghussein. gov. jo. The#emite Kingdom of Jordan. Consultat el 2025-11-28.
  16. ↑ Kontorovich, Eugene (2017). Unsettled: A Global Study of Settlements in Occupied Territories, Kohelet Policy Forum. «Kontorovich analyzes how Israel argues that the West Bank was not sovereign territory and therefore the classical notion of occupation does not apply. [Kontorovich analisa cóm Israel argumenta que Cisjordània no era territori sobirà i per tant no aplica la noció clàssica d'ocupació.]»
  17. ↑ «[1]». Consultat el 2026-05-14 (en és).
  18. ↑ (2010).«Acquiring empire by law: From Roman doctrine to early modern European practice».Law and History Review.American Society for Llegal History.28(1)
    1-38.doi:10.1017/S0738248009990022.
  19. ↑ «[2]», BBC. Consultat el 3 d'octubre de 2025.
  20. ↑ 20,0 20,1 «[3]».
  21. ↑ Pertile, Marque (2005). Conforti, Benedetto; Bravo, Luigi (eds.). ""Llegal Consequences of the Construction of a Wall in the OPT": A Missed Opportunity for the Development of International Humanitarian Law?". Italian Yearbook of International Law. 14: 121–161.
  22. ↑ «[4]». Consultat el 27 de novembre de 2025.
  23. ↑ Rostow, Eugene V. "The Future of Palestine." American Journal of International Law 70 (1970). pp. 274–276.
  24. ↑ Stone, Julius. Israel and Palestine: Assault on the Law of Nations. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1981. pp. 124–131.
  25. ↑ Schwebel, Stephen M. "What Weight to Conquest?" American Journal of International Law 64 (1970). pp. 344–347.
  26. ↑ Declaration of Principles on Interim Self-Government Arrangements (Oslo I), 1993. Artícul IV i V, a on s'establix la jurisdicció de l'Autoritat Palestina i la cooperació en seguritat.
  27. ↑ Abonyi. «The Yale Review of International Studies - The Oslo Peace Process: The Collapse of Coherence in the Israeli-Palestinian Conflict» (en en). yris. yira. org. Consultat el 2025-11-25.
  28. ↑ «[5]». Consultat el 3 d'octubre de 2025.
  29. ↑ «Israel's disengagement from Gaza (2005)» (en en). Britannica. Consultat el 29 de setembre de 2025.
  30. ↑ «[6]». Consultat el 30 de setembre de 2025 (en en-US). «Baix let us not forget how we got here. Hamas was elected by the Palestinian people. Israel withdrew from Gaza thinking they would live in peace. Remember that — a long clave ago, they withdrew. They said, You take it. This is our contribution to peace. But that didn't work out. That didn't work out. It was the opposite of peace.»
  31. ↑ «¿Qué va passar el 7 d'octubre?: l'inèdit atac contra Israel que va desnugar l'infern en Gaza». France 24. Consultat el 2025-11-28.
  32. ↑ «Netanyahu got it wrong before the US Congress: IDF's clean performance in Gaza is a lie» (en en-us). AOAV. Consultat el 2025-03-25.
  33. ↑ «[7]». Consultat el 2025-03-25 (en en-US).
  34. ↑ Federico Cué Barberena. «Dos anys d'invasió israelita en Gaza: mort, devastación i malensomi sense fi». France 24. Consultat el 2025-12-06.
  35. ↑ «Amnesty International concludes Israel is committing genocide against Palestinians in Gaza» (en en). Amnistía Internacional. Consultat el 2025-11-28.
  36. ↑ «Israel ha comés genocidi en la Franja de Gaza | Notícies ONU» (en és). Organisació de les Nacions Unides. Consultat el 2025-11-28.
  37. ↑ «[8]». Consultat el 2025-11-28 (en en-GB).
  38. ↑ «Israel comet genocidi en Gaza, conclou la principal associació llegal d'experts en este crim contra la humanitat» (en és). BBC News Món. Consultat el 2025-11-28.
  39. ↑ «El crim d'extermini i actes de genocidi d'Israel en Gaza» (en és). Human Rights Watch. Consultat el 2025-12-05.
  40. ↑ «La Cort Internacional de Justícia ordena a Israel “prendre totes les mides" possibles per a "previndre” un genocidi en Gaza | Notícies ONU» (en és). Organisació de les Nacions Unides. Consultat el 2025-11-28.
  41. ↑ «El TPI dicta órdens d'arrest contra Netanyahu i el seu antic ministre de Defensa per crims de guerra». Europa Press. Consultat el 2025-11-28.
  42. ↑ «Gaza: cóm la fam ha segut usada com a arma de guerra en l'història i qué diu el dret internacional» (en és). BBC News Món. Consultat el 2025-11-28.
  43. ↑ «Israel-Gaza war death toll: Live tracker» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2025-11-28.
  44. ↑ «Torna la guerra a Gaza: Israel trenca l'alto el fuego i llança una gran ofensiva contra Hamas en la Franja» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2026-04-02.
  45. ↑ «[9]». Consultat el 2025-11-28 (en en-US).
  46. ↑ «Israel's surprise bombardment plunged Palestinians back into 'hell'» (en en). AP News. Consultat el 2025-11-28.
  47. ↑ Hamas claims Israel ending ceasefire in Gaza, Jerusalem Post/Reuters (18 de març 2025). "The Prime Minister’s Office said that the strikes in Gaza were because of the terror organization’s failure to release the hostages."
  48. ↑ 48,0 48,1 Israel endorses US pla to extend ceasefire, claims Hamas refusing, Claves of Israel (1 de març 2025). "Israel endorses US pla to extend ceasefire, claims Hamas refusing, warns war ca restart."
  49. ↑ «Prime Minister's Office Announcement - 18 March 2025» (en en). «The IDF is, at this clave, attacking targets of the Hamas terrorist organization throughout the Gaza Strip in order to achieve the objectives of the war as they have been determined by the political echelon including the release of all of our hostages, the living and the deceased.»
  50. ↑ «Israeli strikes on Gaza were ‘fully co-ordinated with US’» (en en). The Telegraph. Consultat el 2025-11-28.
  51. ↑ «[10]». Consultat el 2025-11-28 (en en).
  52. ↑ «[11]». Consultat el 30 de setembre de 2025 (en en).
  53. ↑ «[12]». Consultat el 2025-10-05.
  54. ↑ «[13]». Consultat el 29 de setembre de 2025 (en en).
  55. ↑ Jaramillo. «Exclusive: Trump says Hamas faç ‘complete obliteration’ if it insists on staying in power» (en en). CNN. Consultat el 2025-10-05.
  56. ↑ «Benjamin Netanyahu approves of Trump's Gaza hostage, ceasefire pla» (en en). The Jerusalem Post. Consultat el 30 de setembre de 2025.
  57. ↑ 57,0 57,1 «[14]». Consultat el 30 de setembre de 2025 (en en-US).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pla_de_pau_per_a_Gaza_de_2025&oldid=1118542»