Anar al contingut

Pla de continuïtat del negoci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un pla de continuïtat del negoci (o les seues sigles en anglés BCP, per Business Continuity Pla) és un pla llogístic per a la pràctica de cóm una organisació deu recuperar i restaurar les seues funcions crítiques parcial o totalment interrompudes dins d'un temps predeterminat despuix d'una interrupció no desijada o desastre. En els Estats Units, les entitats governamentals es referixen al procés com a planificació de continuació d'operacions (en anglés Continuity Of Operations Planning, o les seues sigles COOP).cita requerida

En llenguage senzill, BCP és el cóm una organisació es prepara per a futurs incidents que puguen posar en perill a esta i a la seua missió bàsica a llarc determini. Les situacions possibles inclouen des d'incidents locals (com incendis, terremots, inundacions, tsunamis etc.), incidents de caràcter regional, nacional o internacional fins a incidents com pandèmias, etc.

Inicialment les activitats de planificació i prevenció estaven dirigides cap a les operacions informàticas, que en la majoria dels casos estaven centralisades en el Departament d'Informàtica i inclús en un lloc físic concret. No obstant, en el pas del temps i l'aparició de l'informàtica distribuïda, soportada en mijos informàtics i telemàtics estesos en totes les àrees de l'organisació, eixa activitat va variar el seu alcanç i es va cridar Business Continuity Planning, lo que podria traduir-se com a planificació de la continuïtat del negoci.[1]

Dins del marc del Pla de Continuïtat de Negoci, el departament d'informàtica o tecnologies pot desenrollar el seu propi Pla de Contingència específic per a abordar els possibles escenaris d'interrupció o desastres relacionats en la tecnologia. Este Pla de Contingència de TI se centra en les mides i accions específiques que deuen prendre's per a garantisar la continuïtat dels sistemes i servicis de TI en situacions de crisis.

Introducció

[editar | editar còdic]

La continuïtat del negoci és un concepte que pertany a una disciplina superior denominada "Administració de continuïtat de negocis (BCM per les seues sigles en anglés) i que comprén tant el pla per a la recuperació de desastres (DRP), de naturalea típicament tecnològica, com el pla per al restabliment del negoci, que normalment s'enfoca en els processos crítics del mateix. Ademés, els plans de "Maneig de Crisis" i de "administració d'incidents" solen formar part de la disciplina completa de BCM. Recuperació de desastres és la capacitat per a respondre a una interrupció dels servicis tecnològics per mig de l'implementació d'un pla per a restablir les funcions crítiques de l'organisació. Abdós es diferencien de la planeación de prevenció de pèrdues, la qual implica la calendarización d'activitats com a respal de sistemes, autenticació i autorisació (seguritat), revisió de virus i monitoreo de l'utilisació de sistemes (principalment per a verificacions de capacitat). En esta ocasió parlarem sobre l'importància de contar en la capacitat per a restablir l'infraestructura tecnològica de l'organisació en cas d'una disrupción severa, és dir, un pla de recuperació de desastres (DRP).

Este pla és la resposta prevista per l'empresa davant aquelles situacions de risc que li poden afectar de forma crítica, és dir, impedint l'operació tecnològica que soporta els processos de negoci més importants. No importa el tamany de l'empresa o el cost de les mides de seguritat implantades, tota organisació necessita un Pla de recuperació de desastres o un de continuïtat de negoci, ya que tarde o enjorn es trobara en una incidència de seguritat o algun event que detinga súbitamente l'operació d'una empresa.

Lo primer que es deu realisar és un anàlisis de l'impacte al negoci (BIA). Este és bàsicament un informe que nos mostra el cost ocasionat per l'interrupció dels processos crítics de negoci.


Una volta obtingut este informe, la companyia té la capacitat de classificar els processos de negoci en funció de la seua criticidad i lo que és més important: establir la prioritat de recuperació (o la seua orde seqüencial).

En el BIA s'identifiquen els components claves requerits per a continuar en les Operacions de Negoci després d'un incident, dins d'estos components es troben:

  • Personal requerit
  • Àrees de treball
  • Registres vitals- Backups d'informació
  • Aplicatius crítics
  • Dependències d'atres àrees
  • Dependències de terceres parts
  • Criticidad dels recursos d'informació
  • Participació del personal de seguritat informàtica i els usuaris finals
  • Anàlisis de tots els tipos de recursos d'informació

Tres aspectes claus per a l'anàlisis:

  • Criticidad dels recursos d'informació relacionats en els processos crítics del negocie
  • Periodo de recuperació crític abans d'incórrer en pèrdues significatives
  • Sistema de classificació de riscs

Una estratègia de Recuperació és una combinació de mides preventives, detectivas i correctivas para:

  • Eliminar l'amenaça completament
  • Minimisar la provabilitat de que ocórrega
  • Minimisar l'efecte

Les interrupcions més prolongades i més costoses, en particular els desastres que afecten a les instalacions, requerixen recuperació (offsite).

Aplicació

[editar | editar còdic]

El pla de continuïtat de negoci comprén tots els sectors de negoci, donat en més émfasis en aquells a on la disponibilitat de l'informació és el seu major actiu. A partir del 11 de setembre de 2001, els plans de continuïtat de negoci varen cobrar importància comprenent en major cobertura a companyies del sector financer i els seus associats, a on hui en dia té la seua major aplicació. No hi ha importància del tamany de l'empresa o institució, un pla de continuïtat pot ser aplicat tant a empreses grans, mijanes, chicotetes i inclús microempresas. Com tot procés, l'aplicació d'un pla de continuïtat involucra determinats passos obligatoris per a garantisar la funcionalitat del mateix, estes fases són:

  1. Fase d'anàlisis i evaluació de riscs
  2. Selecció d'estratègies
  3. Desenrolle del pla
  4. Proves i manteniment del pla.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Professional Practices | DRI». drii.org. Consultat el 20 de març de 2018.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
International Organization for Standardization
  • ISO/IEC 27001:2005 (abans BS 7799-2:2002): Sistema de gestió de la seguritat de l'informació.
  • ISO/IEC 27002:2005 (renumerado ISO17999:2005): Còdic de pràctica. Gestió de seguritat de l'informació.
  • ISO/IEC 27031:2011: Tecnologia d'informació - Tècniques de seguritat - Guies per a preparació de tecnologies d'informació i comunicacions per a continuïtat de negocis.
  • ISO/PAS 22399:2007: Guia per a la preparació front a incidents i la gestió de continuïtat operacional.
  • ISO 22301:2012: Requeriments per a l'implementació de sistemes de gestió de continuïtat de negoci
  • ISO/IEC 24762:2008: Directrius per als servicis de recuperació de desastres de les tecnologies d'informació i comunicacions.
  • IWA 5:2006: Preparació per a emergències.
  • Martínez, Juan Gaspar. (2006). Pla de Continuidd de Negoci. Guia Pràctica per a la seua Elaboració. Madrit: Edicions Dies de Sants S. A.
  • Les Pràctiques Professionals per a la Gestió de Continuïtat de Negocis. DRI International, 2017.


Referències

[editar | editar còdic]