Plaça Sant Martín (Llima)
La plaça Sant Martín és un espai públic ubicat en la quadra 9 de l'avinguda Nicolás de Piérola (antiga cridada avinguda Colmena) dins del centre històric de Lima en Perú. En 1991, la zona va ser declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO com a part del centre històric i és considerat un dels espais públics més representatius de la ciutat de Llima.
La plaça es troba conectada en la plaça Major de Lima pel jirón de l'Unió. El seu monument central és un homenage al libertador José de Sant Martín, gestor de l'independència del Perú.
Este espai és tan representatiu i simbòlic que ha segut utilisat en innumerables ocasions per la ciutadania per a fer manifestacions, com la protesta contra l'estatizaació de la banca liderada per Mario Vargas Llosa contra el govern d'Alan García en 1987, les protestes de l'any 2020 que varen forçar la renúncia de Manuel Merino a la presidència de la República, les protestes contra la victòria del president Pedro Castell en el 2021 i concentracions de diferents colectius com Ni una menys, No a Keiko, En els meus fills no et fiques, entre uns atres. També va guanyar rellevància com a centre de discurs populiste per mig de l'iniciativa Rímac Llaqta.[1]
Història
[editar | editar còdic]
_-_El_nuevo_Palacio_Municipal_(2).png){kind=link}
En l'emplaçament de la plaça Sant Martín es trobaven les chicotetes places de la Micheo i de Zela, i l'iglésia i Hospital de Sant Joan de Deu que, entre 1850 i 1860, va ser reemplaçat per les estaciones ferroviàries de Sant Joan de Deu i l'Encarnació, ocupant la primera la major part del terreny. Estos edificis varen ser posteriorment demolits entre 1911 i 1918. El proyecte per a la plaça va ser autorisat per la Municipalitat de Lima el 6 de juliol de 1917.[2]
Precisament, en la placeta de la Micheo va ser assessinat en 1825 el revolucionari rioplatense Bernardo de Monteagudo i casi mig sigle despuix, front a l'estació de Sant Joan de Deu, va anar també assessinat en 1872 el coronel Silvestre Gutiérrez durant els successos de la rebelió dels coronels Gutiérrez contra el president José Balta.[3]
D'igual manera, en una casa front a la plazuela de Sant Joan De Deu, varen residir durant un temps el president José Rufino Echenique i la seua esposa Victoria Tristán de Echenique, propietària de la chacra o horta que du el seu nom i que ha perdurat en el districte de districte de la Victòria.[4]
Construcció
[editar | editar còdic]La plaça Sant Martín va ser inaugurada el 27 de juliol de 1921 pel president de la República, Augusto B. Leguía, durant la celebració del centenari de l'independència del Perú.[5] El traçat, ornamentació, mobiliari i jardineria de la plaça va ser dissenyat per a dita ocasió pel urbaniste espanyol Manuel Piqueras Cotolí. Les banca (exedras) i balaustradas varen ser fetes de marbre i el sol de granit, també hi havia quatre fonts d'aigua, farols de bronze i jardins de flors. L'espai de la plaça ocupa un àrea de 12 300 m².[2]
El monument al general Sant Martín en bronze va ser elegit en un concurs guanyat pel escultor espanyol Mariano Benlliure i representa a San Martín creuant a cavall els Vages. La plaça va ser completada definitivament en les arquerías neobarrocas dels portals dedicats als precursors Mateo Pumacahua i de Francisco de Zela, obres de Piqueras Cotolí i modificades pel arquitecte Rafael Marquina i Bo.[2]
En el solar a on ara es troba el Gran Hotel Bolívar (inaugurat en 1924 per a commemorar el centenari de la batalla de Ayacucho), es va ubicar inicialment la Carpa Pathe i, més vesprada, breument, el denominat Palau Internacional de l'Indústria, construït en cartó de pedra per al Centenari de l'Independència del Perú en 1921. Este terreny havia segut expropiat per la Municipalitat de Lima en l'intenció de construir el Gran Teatre Nacional, que inclouria una sala d'òpera, pero el proyecte mai es va concretar. El hotel Bolívar anava a ser cridat originalment Ayacucho, en honor al centenari de la batalla, pero degut a que Ayacucho significa "lloc de morts" en quechua, es va canviar el nom i va rebre el llinage del general veneçolà Simón Bolívar.[6]
En el cantó del jirón Quilca en l'avinguda Nicolás de Piérola, a on es troba l'edifici Giacoletti, construït en 1912, hi havia a principis de el XX una pulpería italiana cridada Margherita. El seu amo, Pedro Giacoletti, un italià que va fer fortuna important productes del seu país, va aplegar a tindre atres quatre edificis, dos d'ells en el jirón de l'Unió.
Assessinat d'Antonio Miró Quesada
[editar | editar còdic]El 15 de maig de 1935, Antonio Miró Quesada de la Guerra, director del diari El Comerç, i la seua esposa María Laos Argüelles varen ser assessinats en la Plaça Sant Martín per Carlos Steer Lafont, un dirigent de la Federació Aprista Jovenil de 19 anys. Miró Quesada va eixir de les oficines de El Comerç i es va dirigir al Hotel Bolívar, a on estaven estajats, per a arreplegar a la seua esposa. Abdós anaven a peu cap al Club Nacional per a almorzar[7][8] quan, a la 1:45 p. m., front al Teatre Colón, Miró Quesada va rebre tres dispars: un en l'esquena, un atre en la nuca i el tercer en la base del cràneu. La seua esposa va intentar defendre-ho i va enfrontar a Steer en la seua cartera, pero ell li va disparar també. Abdós varen fallir instantàneament.
L'assessí va intentar escapar pels carrers propencs a la plaça, pero va ser rodejat per efectius policials i es va disparar tres voltes en un intent de suïcidi. No obstant, Steer Lafont va sobreviure i va ser dut al Hospital Arquebisbe Loayza, a on va rendir declaracions i se li va iniciar un juí per l'assessinat dels Miró Quesada.
En homenage a Antonio Miró Quesada i la seua esposa, la Municipalitat Metropolitana de Lima va colocar en 1950 una placa commemorativa en el lloc del seu assessinat que permaneix en la plaça fins a hui.
Incendi de l'edifici Giacoletti
[editar | editar còdic]El 27 d'octubre de 2018, l'edifici Giacoletti va ser danyat per un incendi. En el primer nivell de l'edifici de cinc pisos es trobava la pollería Roky's, a on es presumix que va iniciar el fòc. Ademés, l'edifici era sèu d'un hostal. El fòc hauria iniciat en el ducto d'un fumeral i que per això es va expandir ràpidament cap als pisos superiors.[9]
El 28 d'agost de 2025, l'alcalde de Lima Rafael López Aliaga va presidir la cerimònia de colocació de la primera pedra del nou edifici Giacoletti, el qual serà reconstruït per la Municipalitat Metropolitana de Lima considerant el disseny de la seua frontera original de 1912.[10]
Descripció
[editar | editar còdic]Arquitectura
[editar | editar còdic]La conformació de la plaça per part dels edificis que al seu entorn es troben va ser gradual. Els primers edificis de la plaça varen ser el Teatre Colón i l'edifici Giacoletti, construïts abdós en 1914.
El restant d'edificis es va construir posteriorment en tres etapes: la primera va correspondre al Gran Hotel Bolívar que data de 1924-1925, obra de Rafael Marquina; en la segona es varen fer els edificis dels portals de Zela (al sur) i Pumacahua (al nort), abdós construccions casi idèntiques i que daten de 1926, i el Club Nacional, edificat en 1929 per Ricardo de Jaxa Malachowski i Enrique Bianchi en estil acadèmic francés; i en la tercera i última etapa cap a 1930-1945 es varen consolidar els fronts de la plaça en l'elevació dels edificis Cerro de Pasco Copper Corporation (1930), Fénix (1934), Cine Metro (1936, de José Álvarez Calderón), Sudamérica (1941) i Boza (1941). En l'edifici Fénix es va ubicar en 1935 el britànic Phoenix Club, fins a la seua posterior mudança al districte de Sant Isidro en 1992.
Com resultat la plaça guarda una unitat per mig de l'uniformitat entre les seues fronteres, corresponent al vell tipo de plaça barroca que crea un marc arquitectònic coherent entorn a l'espai central i el seu monument. L'estil final de la majoria dels edificis que rodegen este espai és neohispano o neocolonial dins d'una composició espacial clàssica de raïl hispana i europea.
-
Club Nacional
-
Teatre Colón
-
Hotel Bolívar
-
Edifici Giacoletti
-
Edifici Boza
-
Edifici Cerro de Pasco Copper Corporation
-
Cine Metro
-
Edifici Sudamérica
-
Edifici Encarnación
-
Edifici Fénix
-
Portal Pumacahua
-
Portal Zela
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Entorn
[editar | editar còdic]
Mapa de localisació
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llengua i Societat.22(1)
- 509–533.ISSN 2413-2659.doi:10.15381/lengsoc.v22i1.23627.Consultat el 2023-09-20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bonilla vaig donar Tolla, Enrique (2009). Llima i el Callao: guia d'arquitectura i paisage (en és), Llima: Universitat Ricardo Palma, pp. 224-225. OCLC 488730586. ISBN 978-84-7595-215-4.
- ↑ Penguin Random House Grup Editorial.Llima:
- ↑ Llima:
- ↑ Llima:
- ↑ Llima:
- ↑ Llima:
- ↑ Orbea Edicions.Llima:
- ↑ Un gran incendi va consumir una casona en la Plaça Sant Martín, RPP
- ↑ Perú21 (ed.): «Municipalitat de Lima inicia restauració del històric Edifici Giacoletti». Consultat el 29 d'agost de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bentín Dèu Canseco, José(1989).Facultat d'Arquitectura, Urbanisme i Arts de l'Universitat Nacional d'Ingenieria.
- García Bryce, José(1980).Juan Mejía Baca.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaza San Martín (Lima)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.