Pizza Ficar
El «Pizza Ficar» (en espanyol: Pizzómetro) és un terme utilisat per a descriure cóm l'aument dels demanats de pizza d'oficines del govern federal dels Estats Units, com la Casa Blanca o El Pentágono, pot ser indicatiu d'importants acontenyiments polítics o militars.[1][2][3] El concepte es basa en observacions empíriques i ha segut mencionat en varis mijos de comunicació com un possible predictor de crisis.[4]
El fenomen és part d'un conjunt més ampli de métodos d'inteligència no convencionals, agrupats en vàries subcategoría d'inteligència de fonts obertes (OSINT).
Orige i desenroll
[editar | editar còdic]L'idea de que un aument en els demanats de pizza podria indicar una activitat governamental significativa va sorgir per primera volta durant la Guerra Freda, quan es va observar que grans volums d'entregues de pizza a instalacions clau com l'Agència Central d'Inteligència (CIA) i el Departament d'Estat dels Estats Units coincidien en moments de crisis internacionals.[5] Es creu que els funcionaris soviètics monitorearon estes órdens com a indicadors de moviments estratègics nortamericans.[6]
Este fenomen va ser descrit en detalle per Mark M. Lowenthal, expert en inteligència i seguritat nacional, en el seu llibre Intelligence: From the Secrets of Politics. Lowenthal introduïx el terme 'PIZZINT' (Pizza Intelligence), dins del marc més ampli de 'OSINT' (Open-Source Intelligence), que fa referència a l'anàlisis de l'informació disponible públicament.
Orige del terme «Pizza Ficar»
[editar | editar còdic]Frank Meeks, propietari de la franquícia de Washington D. C. de Domine's Pizza , en 45 restaurants,[7][8] va començar a notar un aument en els demanats de pizza de les oficines governamentals dels Estats Units (com el Pentágono) just abans d'un anunci important de la Casa Blanca.[4][6] El públic va denominar el fenomen «Pizza Ficar», encara que poc en acabant de que es donara a conéixer l'informació, les oficines governamentals varen deixar de comprar pizza d'una sola volta en Domine's en Washington D. C., i varen començar a demanar pizza en horaris separats o en diferents pizzeries.[6][7][9]
Incidents notables
[editar | editar còdic]Just abans de l'invasió de Granada en 1983 i l'invasió de Panamà en 1989, les entregues de pizza de Domine's varen aumentar dramàticament,[10][11] i les entregues realisades per Domine's just abans de l'invasió de Panamà en particular varen aumentar en un 25%.[12]
La nit de l'1 d'agost de 1990, vespra de l'invasió de Kuwait, el personal militar del Pentàgon es va reunir per a discutir qüestions d'Orient Mig. Com planejaven quedar-se desperts tota la nit discutint, varen demanar vàries pizzes més de lo habitual en Domine's. En total, eixa nit es varen realisar quinze entregues de pizza de Domine's,[13] i 101 entregues de pizza es varen realisar durant la semana anterior a l'invasió.[14][15] Ademés, eixe mateix dia, entre les 20:00 i les 02:00 hores, es varen entregar en la Casa Blanca cincuenta y cinco pizzes, moltes més de les que es demanaven normalment.[14]
El 21 d'agost de 1991 es va entregar una cantitat récort de pizzes al Pentàgon i a la Casa Blanca, en ple intent de colp d'Estat en l'Unió Soviètica.[16] Este incident va superar el récort anterior durant l'invasió de Kuwait, lo que sugerix que l'aument dels demanats de pizza pot reflectir la preparació per a la gestió de crisis.[16]
El 17 de novembre de 1995 es va produir un fenomen conegut localment com a «nit de pizza», que anys despuix acabaria desencadenant l'escàndal Lewinsky.[4][17]
El 13 d'abril de 2024, Iran va llançar un atac en drons i missils contra Israel, en represàlia per un atac israelita a un anex del consulat iraní en Síria l'1 d'abril. Eixa nit es va observar un inusual aument en els demanats de pizzes en Estats Units, especialment en cadenes ubicades prop d'importants sèus governamentals com el Pentàgon i la Casa Blanca.[6][9][18]
Este increment va coincidir en la saturació d'activitat en les pizzeries locals, segons va informar en Twitter l'usuari donald_PL_. L'usuari va compartir captures de pantalla de Google Maps que mostraven una activitat elevada en les ubicacions de Papa John's Pizza i Extreme Pizza en Washington D. C. al voltant de les 6:00 p. m. hora local, coincidint en el moment de l'atac d'Iran a Israel. Este usuari va descriure el «Pizza Ficar» com un indicador que «evalua la participació d'Estats Units en les crisis globals en funció de l'afluència de públic a les pizzeries locals».[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 2024-04-14 (en és).
- ↑ «[2]». Consultat el 2024-04-14 (en és).
- ↑ «[3]». Consultat el 2024-04-14 (en és).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «[4]». Consultat el 2024-04-16 (en és).
- ↑ «Hi ha una forma de saber si el món s'acosta a una crisis internacional: el Pizzómetro. I s'acaba d'activar» (en és). Xataka. Consultat el 2024-04-15.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Qué és el Pizzómetro, la senyal que es va disparar el dissabte durant l'atac d'Iran a Israel» (en és). Diari AS. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ 7,0 7,1 «The Pizza Ficar, a Seven Figure Retirement, and You» (en en). TradeSmith. Archivat des d'el original, el 2024-02-14. Consultat el 2023-11-17.
- ↑ «» (en en).
- ↑ 9,0 9,1 «Pizza Ficar: aixina funciona el curiós índex que podria advertir una Guerra Mundial» (en és). Cronista. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ «A big 2 on the Pizza Ficar» (en en). Archivat des d'el original, el 2008-07-06. Consultat el 2023-11-17.
- ↑ «CFP'93 - Stapleton» (en en). Computer Professionals for Social Responsibility. Archivat des d'el original, el 1998-05-23. Consultat el 2023-11-17.
- ↑ The RISKS Digest.10(15)
- ↑ «» (en en).
- ↑ 14,0 14,1 «[5]». Consultat el 2024-04-16 (en és).
- ↑ «» (en en).
- ↑ 16,0 16,1 «cosa-greu Pizza Ficar: ¿Qué és i per qué es diu que pot predir alguna cosa greu?» (en és). Mileni. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ «seua-relacion-en-les-guerres-lrtmus-400515 ». Consultat el 2024-04-16 (en és).
- ↑ «"Pizza Ficar" en Washington: ¿és indicador de la Tercera Guerra Mundial?» (en és). El Ciutadà. Consultat el 2024-04-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pizza Meter» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.