Piroforicitat
Una substància pirofórica (del grec πυροφορος, purophoros, "portador del fòc") pot inflamar-se espontàneament en l'aire. Alguns eixemples són el sulfur de ferro i molts metalés reactius com l'urani,[1] quan es troben en pols o en làmines fines.
Els materials pirofóricos són a sovint reactius front a l'aigua i per això, s'inflamaran quan entren en contacte en aigua o aire humit. Estos materials poden ser manejats de forma segura en atmòsfera d'argón o nitrogen (en algunes excepcions). La majoria dels incendis pirofóricos deuen ser extinguits en un extintor de classe D per a metals en flames.
Usos
[editar | editar còdic]La creació de purnes a partir de metals es basa en la piroforicidad de les menudes partícules metàliques. Açò pot ser útil, per eixemple, en els mecanismes de purnes en els misteraés i en diversos joguets, utilisant ferrocerio; l'encés de fòcs, sense cerillas, en un mistera firesteel; el mecanisme de disparador en sílex en el percutor de les armes de fòc i els ensajos de purnes en metals ferrosos.[2]
Manipulació de materials pirofóricos
[editar | editar còdic]Menudes cantitats de líquits pirofóricos es poden conservar en una botella de cristal en un tapó de PTFE (politetrafluoroetileno). Cantitats més grans se suministren en tancs de metal similars als cilindres per a gasos, dissenyats per a que una agulla puga cabre a través de l'obertura de la vàlvula. Una cheringa, cuidadosadament seca i en l'aire extret per mig d'un fluix de gas inerte, s'utilisa per a extraure el líquit del seu recipient.
Els sòlits pirofóricos requerixen l'us d'una caixa de guants sagellada en gas inerte. Les caixes de guants són cares i requerixen de manteniment. Per lo tant, molts sòlits pirofóricos es venen com dissolució o dispersió en oli mineral o en dissolvents d'hidrocarburs més llaugers. Els sòlits lleument pirofóricos (tals com hidrur d'alumini i liti o el hidrur de sodi) es poden manejar en l'aire durant breus periodos de temps, pero els envasos deuen ser evacuats en gas inerte abans del seu almagasenament.
Menudes cantitats de materials pirofóricos i els recipients ya buits deuen eliminar-se en esment, inertizando el residu. Les substàncies menys reactives poden ser eliminades per mig d'una forta dilució en un dissolvent no reactiu com hexano, colocant el recipient en un bany de refredat, i afegint aigua gota a gota. Les substàncies més reactives pot ser apagades afegint llentament una dissolució diluïda de gèl sec, agregant a continuació una substància llaugerament reactiva que no es congele en gèl sec per a que es mescle en ella (s'usen a sovint éter dietílico humit, acetona, alcohol isopropílico i metanol).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wilkinson WD. Uranium metallurgy. Vol. 1: Uranium process metallurgy, New York-London: Interscience Publ; 1962.
- ↑ Identificació de metals per prova de purna. Construccions soldadas. Ing. Alexander Saavedra Mambuscay
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piroforicidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.