Anar al contingut

Pinus torreyana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pinus torreyana (Pinus torreyana)

Pinus torreyana, el pi de Torrey, també cridat "De la Mar pine" i "soletat pine," és un pi de copa ampla i oberta que es desenrolla fins a alcançar de 8 a 15 m d'altura, les seues fulls són agulles (busques) de 20 a 35 cm de llongitut en grups de cinc. Els cons són resistents i pesats, normalment de 8 a 15 cm de llongitut per esgambi, i contenen grans piñones comestibles coberts de clafoll molt dur.

Situació actual de les seues poblacions

[editar | editar còdic]

El pi de Torrey, cridat aixina en honor de John Torrey (1796-1873), és el pi més escàs dels Estats Units.[1] La població selvada es restringix a tan sol uns 3000 eixemplars que creixen en una estreta franja a lo llarc de la costa de Califòrnia en Sant Diego.[2] També hi ha una població de la varietat (Pinus torreyana var. insularis) en una sola massa arbòrea en la Illa Santa Rosa, enfront de la costa de Santa Bàrbara.[3] Esta varietat, està considerada com a única, lo que la convertix en un dels pins més escassos i rars del món, en tan sol 100 eixemplars, a principis de el XX. No obstant, la seua població ha aumentat a uns 2000 arbres en l'actualitat (el críticament amenaçat Pinus squamata en el suroest de China és provablement el pi més escàs i rar en l'actualitat en tan sol 20 arbres).

Hàbitat

[editar | editar còdic]

En el seu mig natural el pi de Torrey creix llentament en sol arenenc sec. El seu sistema radicular és extens. Una planta de semillero minúscula pot enviar una raïl principal de 60 cm en busca d'humitat i aliment. Un arbre madur pot tindre raïls esteses a uns 75 metros.

En el seu mig natural, estropejats pels vents costers carregats de sal, es retuercen a sovint en les formes belles que assemblen als bonsáis i rarament excedixen els 12 m d'altura.

Com sotobosque associat, es pot trobar l'espècie també endèmica Baccharis vanessae.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Els piñones varen ser una important font d'alimentació per a la tribu kumiai un dels pobles de natius americans.

Espècie amenaçada en el seu mig natural, el pi de Torrey està plantat com arbre ornamental, especialment en el Comtat de Sant Diego a on està considerat com un icon local. Ací hi ha varis llocs que duen el seu nom tal com « Torrey Pines State Reserve », « Torrey Pines Gòlf Course », « Torrey Pines High School », i el « Torrey Pines Gliderport », ademés de camins, negocis, parcs i plages. En cultiu, en terrenys rícos, pluja més abundant que en la zona a on creixen els arbres selvats, són capaços de tindre un creiximent més ràpit i alcançar un tamany major aplegant a alcançar els 45 m d'altura en un espècimen conegut.

Els pins de Torrey estan protegits en la ciutat de De la Mar, Califòrnia. Els ciutadans deuen obtindre prèvia solicitut a les autoritats un permís per a poder tallar qualsevol d'estos arbres.[4]

Actualment està sent provat com a arbre de cultiu en plantacions per a us en silvicultura en Austràlia, Nova Zelanda i Kènia.

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. C.M. Hogan, 2008
  2. Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew (2008). [1], Nova York: Sterling, p. 84. ISBN 1-4027-3875-7.
  3. Gynomsperm database, 1999
  4. City of De la Mar FAQs

Referències adicionals

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Beauchamp, R.M. 1972. Floral diversity of Sant Diego County, Califòrnia. M.S. Thesis, Calif. State Univ., Sant Diego. 73 pp.
  • Beauchamp, 1973. Califòrnia's Channel Islands. Fremontia 1(1):14—18.
  • Beauchamp, 1986. A flora of Sant Diego County, Califòrnia. Sweetwater River Press, National City, Calif. 241 pp.
  • Burwell, T. 1998. Successional patterns of the lower montane treeline, eastern Califòrnia [Inyo, Mona Cos.]. Madro–o 45(1):12-16.
  • Califòrnia Native Plant Soc., Sant Diego Chapter. 1986. Vascular plants of the montane areas of Sant Diego County. 38 pp.
  • Cleveland, D. (no dona't) Alphabetical arrangement of the flora of Sant Diego. Manuscript., Sant Diego, Calif. 112 pp.
  • C.Michael Hogan (2008) Torrey Pine: Pinus torreyana, Globaltwitcher, ed. Nicklas Stromberg
  • Evarts, B. 1986. Torrey Pines [Sant Diego Co.]: resurrection or remission. Environm. Southw. 514:3—8
  • Evarts, 1994. Torrey Pines landscape and legacy [Sant Diego Co.]. Torrey Pines Assoc., La Jolla, Calif. 86 pp.
  • Higgins, I.B. 1949. Annotated distributional list of ferns and flowering plants of Sant Diego County, Califòrnia. Occ. Pap. Sant Diego Soc. Nat. Hist., Nº 8:1—174
  • Irwin, R.I. 1980. Plant list. Torrey Pines State Reserve [Sant Diego Co.]. Calif. Dept. Parks and Recreation, Sacrament. 19 pp.
  • Jonsson, I.G. 1986. A newly discovered palm canyon [Sant Diego Co.]. Fremontia 14(2):20—21
  • Lathrop, 1981. Sensitive plants in the Cleveland National Forest [Riverside, Orange, and San Diego cos.]. Crossosoma 7(4):1—7.
  • Levin, G.A. 1987b. A flora of Sant Diego County, Califòrnia (book review). Environm. Southw. 517:123—130.
  • Remeika, P. 1976. Torrey Pines [Sant Diego Co.]. Environm. Southw. 475:10—12.
  • Rowlands, P.G. 1980. Recovery, succession, and revegetation in the Mojave Desert, p. 75-118. In: P.G. Rowlands, editor, The effects of disturbance on desert soils, vegetation and community processes with emphasis on off-road vehicles: a critical review. Spec. Publ. USDI, Bur. Land Management Desert Pla Staff.
  • Simpson, M., S.C. McMillan, B.L. Stone, J. Gibson, and J.P. Rebman. 1995. Checklist of the vascular plants of Sant Diego County. 2.ª ed., 3rd print. Spec. Publ. No. l, Sant Diego State Univ. Herb. Press. 87 pp.
  • Waldrop, B. M. 1975. Vegetation and slope aspect in coastal canyons, Sant Diego, Califòrnia. M.A. Thesis, Sant Diego State Univ., Sant Diego, Calif. 69 pp.
  • Wangler, M.J., and R.A. Minnich. 1996. Fire and succession in pinyon-juniper woodlands of the Sant Bernardino Mountains, Califòrnia. Madro–o 43:493—514
  • Warren, I., Jr. and B. littlehales. 1958. Califòrnia's ranches in the siga [Channel Islands]. Natl. Geogr. Mag., Aug. 1958: 256—283.
  • Webb, R.H., and H.G. Wilshire. 1980. Recovery of soils and vegetation in a Mojave Desert ghost town. J. Arid Environm. 3:29l—303.
  • Westman, W.I. 1983. Island biogeography: studies on the xeric shrublands of the inner Channel Islands, Califòrnia. J. Biogeogr. 10:97—118.
  • Wheeler, L.C. 1934. Two more Serren plants in southern Califòrnia [Sant Bernardino Co.]. Madro–o 2:158.
  • Whitaker, T.W., editor. 1964. Torrey Pines State Reserve [Sant Diego Co.]. Torrey Pines Assoc., La Jolla, Calif. 61 pp.
  • Wieslander, A.I. 1932-1943. Vegetation types of Califòrnia (exclusive of deserts and cultivated lands) [séries de 23 cartes a 1:62,500 (15 min cuadrangulo) i 1:125,000 (30 min cuadrangulo) en escales preparades durant l'Estudi de Tipos de #Vegetació i Mapes (VTM) de Califòrnia durant 1930-1934, en la direcció de A.I. Wieslander]. Pacific Southw. Forest and Range Exp. Sta., Berkeley.
  • Wiggins, I.L. 1929. Flora of Sant Diego County, Califòrnia. Ph.D. Tesis, manuscrit no publ. Stanford Univ., Pal Alt, Calif. 888 pp.
  • Wilson, R.C. 1963. Phytosociology of manzanita (Arctostaphylos, Ericaceae) chaparral in a southern Califòrnia peninsular range (Santa Ana Mts.). M.A. Thesis, Bot. Dept., Calif. State Univ., Los Angeles. 91 pp.
  • Wilson, R.C., and R.J. Vogl. 1965. Manzanita chaparral in the Santa Ana Mountains, Califòrnia. Madro–o 18:47—62
  • Wishner, C. 1997 [1998]. Flora of the Santa Monica Mountains: synonymized checklist and index. Crossosoma 23(1):3—63.
  • Witham, H. 1971. Conspicuous plants of Kit Carson Park, Amagat [Sant Diego Co.]. Sant Diego Nat. Hist. Mus., Sant Diego, Calif. 3 pp.
  • Wright, R.D. 1966a. Lower elevation limits of montane trees. I. Vegetational and environmental survey in the Sant Bernardino Mountains of Califòrnia. Bot. Gaz. (Crawfordsville) 127:184—193
  • Wright, R.D. 1966b. Lower elevation limits of montane trees. II. Environmental keyed responses of three conifer species. Bot. Gaz (Crawfordsville) 129: 219—226
  • Wright, W.W. 1977. Antelope Valley&endash;western Mojave Desert [mostly Los Angeles Co.]. 24 d'abril field trip plant list. S. Calif. Bot., Claremont, Calif. 7 pp.
  • Wright, W.W. and O. Clark. 1973. Southern Califòrnia Botanists and Califòrnia Native Plant Society field trip, July 28—29, the eastern San Gabriel Mountains [mostly Sant Bernardino Co.]. S. Calif. Bot., Claremont, Calif. 5 pp.
  • Zabriskie, J. 1979. Plants of Deep Canyon and the central Coachella Valley, [Riverside Co.] Califòrnia. Philip L. Boyd Deep Canyon Desert Res. Center, Univ. Calif., Riverside. 174 pp.
  • Zedler, J.B. 1975. Salt marsh community structure in the Tijuana Estuary, [Sant Diego Co.] Califòrnia. Sant Diego State Univ., Center for Marine Studies, Contr. 7:1—32
  • Zedler, P.H. 1984. Micro-distribution of vernal pool plants of Kearny Taula, Sant Diego County, p. 185-197. In: S.K. Jain and P. Moyle, editors, Vernal pools and intermittent streams. Inst. Ecol. Publ. No. 28, Univ. Calif., Davis.
  • P.H. Zedler, C.K. Frazier, I. Coorets, and C. Black. 1990. Ecological studies and management recommendations for the Skunk Hollow vernal pool, Riverside County, Califòrnia. Lane Kuhn Pacific Communities, Amagat, Calif. 30 pp.
  • P.H. Zedler, C.K. Frazier, and C. Black. 1993. Habitat creation as a strategy in ecosystem preservation: an example from vernal pools in San Diego County, p. 239-248. In: J.I. Keeley, editor, Interface between ecology and land development in Califòrnia. S. Calif. Acad. Sci., Los Angeles, Calif.
  • A. A. Schoenherr, editor, Endangered plant communities of southern Califòrnia. S. Calif. Botanists Spec. Publ. N.º 3.
  • Zippin, D.B. 1992. Noteworthy collection: Ambrosia pumila [Asteraceae, Riverside Co.]. Madro–o 39:157
  • Zumbro, I.A., and F.M. Reed. (no dona't) Plants of Riverside and vicinity. Manuscript, Univ. Calif., Berkeley. 31 pp.
  • Umberto Quattrocchi, CRC World Dictionary of Plant Names: A-C

Enllaços externs

[editar | editar còdic]