Picobirnavirus
Picobirnaviridae és una família de virus de ARN bicatenario que infecten bactèrias. La primera detecció dels picobirnavirus va ser en humans i rates d'arròs en 1988.[1]
Inicialment es creïa que els picobirnavirus infectaven animals ya que s'havien detectat en moltes mostres fecals d'animals en diarrea, no obstant a diferència dels atres virus animals no es varen trobar en associació en les cèlules animals, lo que demostra que no són infectivos per a animals. S'ha descobert que tots els picobirnavirus tenen les seqüències de Shine-Dalgarno típica dels virus procariota o bacteriòfecs, lo que sugerix que estos virus de fet infectarien les bactèrias de la microbiota animal, sent alguns dels seus hostes bactèries patogenas intestinals. Els estudis metagenòmics també respalen que els picobirnavirus són bacteriòfecs.[2][3][4]
Descripció
Els viriones són esfèrics i medixen aproximadament 33–37 nm de diàmetro. Carixen d'envoltura vírica. El genoma és llineal, bipartito i està compost ARN bisegmentado d'1.7–1.9 kbp i 2.4–2.7 kbp en dos o tres ORF. El segment més chicotet (dsARN2) és 1.7–1.9 kbp i és monocistrónico. Codifica l'ARN polimerasa depenent de ARN viral (RdRP). El gen de la proteïna de la cápside està codificat pel segon marc de ORF del segment genómico més gran. La replicació es produïx en el citoplasma. La transcripció del virus de ARN bicatenario és el método de transcripció. Els virus es lliberen de la cèlula per gemació. Els picobirnavirus es dividixen en dos genogrupos segons la seqüència del segment 2. l'ARN polimerasa depenent de ARN (RdRp) està codificada pel segment 2.[5][6]
Gèneros
S'han descrit els següents gèneros:[7]
- Betapicobirnavirus
- Deltapicobirnavirus
- Epsilonpicobirnavirus
- Etapicobirnavirus
- Gammapicobirnavirus
- Zetapicobirnavirus
Referències
- ↑ Pereira, HG; Flewett, TH; Candeias, JAN; Barth, OM(1988).«A virus with a bisegmented double-stranded RNA genome in rat (Oryzomys nigripes) intestines».J Gen Virol.69(11): 2749–2754.doi:10.1099/0022-1317-69-11-2749.
- ↑ Krishnamurthy, Siddharth R.; Wang, David(1 de març de 2018).«Extensive conservation of prokaryotic ribosomal binding sites in known and novell picobirnaviruses».Virology.516: 108–114.ISSN 0042-6822.doi:10.1016/j.virol.2018.01.006.
- ↑ Evelien M. Adriaens, Kata Farkas, Christian Harrison, David L. Jones, Heather I. Allison, Alan J. McCarthy (2018). Viromic Analysis of Wastewater Input to a River Catchment Reveals a Diverse Assemblage of RNA Viruses. American Society for Microbiology.
- ↑ Ákos #Bor, Beáta Polgárb, Péter Pankovic, Hajnalka Fenyves, Péter Engelman, Tung Gia, Eric Delwart, Gábor Reuterb (2019). Multiple divergent picobirnaviruses with functional prokaryotic Shine-Dalgarno ribosome binding sites present in cloacal sample of a diarrheic chicken. Science Direct.
- ↑ «Viral Zone». ExPASy. Consultat el 2015-06-15.
- ↑ Delmas, B; Attoui, H; Ghosh, S; Malik, YS(February 2019).«ICTV virus taxonomy profile: Picobirnaviridae.».The Journal of General Virology.100(2): 133-134.doi:10.1099/jgv.0.001186.
- ↑ Sabrina Sadiq, Edward C Holmes, Jackie I Mahar (2024). Genomic and phylogenetic features of the Picobirnaviridae suggest microbial rather than animal hosts. Oxford Academic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Picobirnaviridae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.