Phillipsita

Phillipsita

La phillipsita és una série de tres minerals en el mateix nom, de la classe dels tectosilicatos i dins d'estos de el "grup de les zeolitas". El més antic d'ells es va descobrir en 1825 en l'ala del mont Etna en la província de Catania, en Sicília (Itàlia), sent nomenat en honor de William Phillips, mineralogista anglés. Un sinònim poc usat és el de abracita.

Espècies minerals

El terme phillipsita es correspon en tres minerals, aluminosilicatos de álcalis, abans considerats varietats i hui acceptats per l'Associació Mineralógica Internacional des de 1998 com tres espècies distintes:

• Phillipsita-Ca: Ca₃(Si₁₀A el₆)O₃₂·12H₂O
• Phillipsita-K: K₆(Si₁₀A el₆)O₃₂·12H₂O
• Phillipsita-Na: Na₆(Si₁₀A el₆)O₃₂·12H₂O

Entre estros tres extrems es formarien séries de solució sòlida, donant una gran família de minerals per substitucions parcials dels tres ions metàlics alcalinos. Presenten també una série de solució sòlida cap a harmotoma (Ba₂(Si₁₂A el₄)O₃₂·12H₂O), per substitució dels álcalis per bari.

Formació i jaciments

És una zeolita molt comuna en les roques volcàniques, vetes de mineral, tobas riolíticas de vidre alterades diagenéticamente, en depòsits salinos llacustres, aixina com en sediment del fondo oceànic.

En estes roques sol estar reblint cavitats, en les que es va formar per alteració hidrotermal.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: zeolita, apofilita, calcita, noseana, nefelina, olivino, melilita o celadonita.