Apofilita
L'apofilita és un conjunt de minerals filosilicatos que s'agrupen en esta denominació, considerats per l'Associació Mineralógica Internacional des de 1978 com a minerals distints en el mateix nom segons substitucions d'uns cationes per uns atres.
El nom deriva del grec ἀπό (apo = llunt de) i φύλλον (phyllos = full), en alusió a la forma en que es exfolia quan es calfa. La lluentor perlado que presenta en algunes ocasions fa que li l'haja conegut també com ictioftalmita, ull de peix.
Va ser descrit per René Just Haüy, en 1806.[1] En 1978 es va reconéixer l'existència de vàries espècies distintes.[2]
Espècies minerals
El terme apofilita s'aplica als següents minerals en funció dels seus àtoms:
- Fluorapofilita-(K) o Apofilita-(KF).
- Série de solució sòlida entre Fluorapofilita-(K) i Hidroxiapofilita-(K).
- Hidroxiapofilita-(K) o Apofilita-(KOH).
- Fluorapofilita-(Na) o Apofilita-(NaF).
Formació i jaciments
Este grup de minerals apareixen com a minerals secundaris en les roques de basalt. El mineral en flúor sol trobar-se també associat a granit.
Els principals jaciments d'esta pedra estan en Brasil, Índia, Mèxic, Islàndia, Canadà, Estats Units i Noruega.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apofilita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.