Hidroxiapofilita-(K)

Hidroxiapofilita-(K)

La hidroxiapofilita-(K) va ser descrita en 1978 com un nou mineral a partir d'eixemplars considerats prèviament com apofilita, procedents de Kimberley, Suràfrica, de les Montanyes Parvati (Índia), de Guanajuato (Mèxic) i de la mina Ore Knob, Jefferson, Carolina del Nort, USA, en els que el contingut de hidroxilo era superior, en moles, al del flúor. Va ser elegida com a localitat tipo l'última d'estes localitats.

Propietats físiques i químiques

La hidroxiapofilita-(K) forma una série en la fluorapofilita-(K), i poden trobar-se juntes en el mateix eixemplar. Es Caracterisa front a atres membres de la família perque el potassi és el catión dominant entre els monovalentes, i el hidroxilo predomina front al flúor, encara que és freqüent que continga també proporcions significatives d'este últim, aixina com de sodi. Els eixemplars procedents de Guanajuato contenen una cantitat significativament elevada d'este últim.

Es troba habitualment com a cristals pseudocúbicos, formats per la combinació del pinacoide {111}, que es correspon en el pla d'exfoliació, en {110}, en modificacions en les arestes i vèrtiços. També poden aparéixer cristals apuntats, en {111} com a figura dominant.

Jaciments

La hidroxiapofilita-(K) és un mineral relativament freqüent, alguna cosa menys que la fluorapofilita-(K), que apareix com a producte d'activitat hidrotermal de baixa temperatura, en vacuoles en roques vólcánicas, cavitats en granit i ocasionalment en filons metalíferos. Ademés d'en la localitat tipo, s'han trobat excelents eixemplars en Guanajuato (Mèxic). En la mina la Llum i en la mina Refugie apareix com a cristals d'un tamany de fins a 6 cm, de color blanc o rosa, associats a voltes a cristals de cuarzo amatista. En Espanya s'ha trobat com a cristals centimétricos i com a grans masses cristalines de color rosa en la mina El Valle-Boinás, en Belmonte de Miranda (Astúries).