Anar al contingut

Pese Or Sagellat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pese Or Sagellat

El pes ore sagellat (símbol: o$s; ISO 4217: ARG) és una de les monedes argentines creades per mig de la Llei 1.130, que va entrar en vigència el 5 de novembre de 1881, en l'objectiu d'unificar el sistema monetari en el país, reemplaçant el pes fort. En Argentina circulaven fins a llavors el pese moneda corrent en Buenos Aires i els pesos bolivians d'argent en l'interior del país. Ademés també s'utilisaven lliurement les monedes estrangeres metàliques.

Història

Anvers i revers d'un pes argent de 1881

La llei 1130 va crear el Pes Ore Sagellat com a unitat monetària de la República Argentina, que encara està vigent,[1] determinant la convertibilidad de la moneda nacional a or, i l'emissió d'una moneda que es va denominar «argentí». Esta moneda era equivalent a o$s 5 (cinc pesos ore sagellat), casi igual al sobirà o lliura anglesa de llavors.

Entre 1881 i 1896 es varen aplegar a falcar monedes d'or, l'Argentí, d'o$s 5 i el Mig Argentí; la seua circulació en el país només va ser llimitada puix s'usaven principalment en el comerç exterior. Un Argentí equivalia aproximadament a la lliura anglesa (sovereign) en el seu contingut d'or fi, o si es vol, £ 1 era casi igual a o$s 5.

Pel bimetalisme restringit es varen falcar poques monedes d'argent. En el seu lloc es varen emetre billets de banc, que en el temps varen usar exclusivament la denominació de pesos moneda nacional i se simbolisaven com a m$n. Donat el bimetalisme, abdós monedes, el pes d'or i el d'argent, eren convertibles entre sí. No obstant, el creixent volum d'importacions i les altes inversions de capital, varen ser reduint les reserves d'or dels bancs. Debido a ello es va tindre que suspendre la convertibilidad en octubre de 1885, devaluándose el pes moneda nacional.

Despuix de la crisis econòmica de 1890 es va ser recuperant l'economia argentina. L'increment de les exportacions va dur en si una gradual valorisació del pese moneda nacional front a l'or, lo que va permetre tornar a la convertibilidad en octubre de 1902, pero en un tipo de canvi de m$n 2,2727 = o$s 1.

Esta convertibilidad va durar fins al 2 d'agost de 1914, o siga el dia següent del començ de la Primera Guerra Mundial. No obstant, el pes moneda nacional va poder mantindre's prou estable en els anys de guerra, mentres que en la posguerra va sofrir una devaluació a principis de la década de 1920. Superada esta, es va anar revaluando gradualment, lo que va permetre restablir la convertibilidad en agost de 1927 en la mateixa paritat de m$n 2,2727 per pes ore sagellat. El començ de la crisis econòmica mundial de la década de 1930 va obligar a tornar a la inconvertibilidad, ara definitivament, el 16 de decembre de 1929. De la mateixa manera que atres països, Argentina va abandonar aixina el patró ore.

No obstant mai va perdre el seu valor com a moneda de curs llegal. En numeroses lleis vigents com la de navegació les indemnisacions són donades en pesos ore. Molts doctrinaris argentins, com Compagnucci de Cas han referenciado a dita moneda front a la llimitació d'indemnisació donada pel Còdic Civil i Comercial de la Nació a la indexación a monedes estrangeres.

El pes ore s'usava principalment com a mig de pagament per a transaccions en atres països; la seua circulació entre el públic argentí va ser molt llimitada.

Argentí d'or

L'argentí d'or és la denominació de les úniques monedes d'or oficials falcades per la Casa de Moneda argentina durant el periodo 1881-1896, d'acort a la Llei N° 1130 sancionada en 1881 durant la presidència de Juliol Argentí Roca.

Anvers i revers d'un Argentí de 1882, equivalent d'o$s 5.
Erro al crear miniatura:
Anvers i revers de Mig Argentí equivalent a o$s 2,50 de 1884

L'argentí d'or té un pes de 8,0645 g, una purea de 0,900 i un diàmetro de vintidós milímetros. El motiu del anvers reproduïx la Llibertat de l'artiste i gravador francés Eugène-André Oudiné rodejada per l'inscripció "LLIBERTAT 5 PESOS UN ARGENTÍ 9 Dvos FI". Al peu de l'image de la Llibertat i junt a esta inscripció es troba en lletres més chicotetes el llinage del gravador. El motiu del revers presenta en el centre l'Escut de la República Argentina rodejat per les banderas de les 14 províncias existents en el moment de la seua emissió, circundado per la llegenda "REPUBLICA ARGENTINA" i l'any d'emissió. La vora de la moneda és parlante en l'expressió “IGUALTAT DAVANT LA LLEI”.[2]

El sistema era bimetálico, puix prevea un equivalent en argent, en un pes argent de 25 g i llei 0,900. Este pes resultava en la relació ore/argent 1:15,5 vigent en l'Unió Monetària Llatina. El bimetalisme era restringit referent a l'acunyament de l'argent i al poc temps va ser monometálico passant al patró ore de fet, abandonant l'argent que des de l'época colonial fins a llavors va ser la moneda de referència. Un pes argent de la nova moneda equivalia també a cinc francs de l'Unió Monetària Llatina (França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa). Aixina mateix, era llaugerament inferior al pes fort. El pes argent es va denominar popularment patacón.

La Casa de la Moneda va realisar dèu acunyament corresponents als anys 1881 a 1889 i 1896. L'acunyament va ser de dos valors: 1 argentí, l'equivalent a 5 pesos i ½ argentí, equivalents a o$s 2½.

Hui en dia estes monedes són molt buscades pels numismàtics, i són relativament escasses. Una moneda en excelent estat d'1 Argentí, pot aplegar a valdre més de 400 dólars nortamericans aproximadament. La moneda de ½ Argentí és extremadament difícil de conseguir ya que només es varen falcar 421 unitats, per tractar-se d'una moneda de difícil eixecució. Una moneda de ½ Argentí en excelents condicions alcança un preu aproximat de 7000 dólars.

El Banc Central de la República Argentina conservava un estoc d'Argentins en el seu reserva d'or. En 1999 va dispondre la venda per temps llimitat de part d'este estoc.[3] El preu al públic es trobava entre 80 i 120 pesos (en eixe llavors iguals al dólar nortamericà) depenent de l'any d'emissió de l'Argentí.

Emissions per any

5 PESOS - UN ARGENTÍ

Valor Emissió
1881 37.152
1882 252.092
1883 909.042
1884 447.900
1885 203.908
1886 397.734
1887 1.834.674
1888 1.663.265
1889 403.712
1896 196.543
Total 6.346.022


2½ PESOS - ½ ARGENTÍ

Valor Emissió
1881 9
1884 421

Emissions commemoratives

En els últims temps, el Banc Central de la República Argentina ha emés monedes commemoratives referides a acontenyiments diversos.[4] Si ben estos acontenyiments no tenen relació alguna en l'Argentí d'or, en molts casos tenen les mateixes dimensions i característiques d'este, o siga són monedes d'or llei 0,900, d'un valor facial de $ 5, de 8,064 g de pes i 22 mm de diàmetro. Per lo general no es falquen més d'1.000 monedes. Si be estes monedes tenen curs llegal, estan destinats al coleccionisme numismàtic. Només pel seu contingut d'or fi, el seu valor intrínsec és molt superior al seu valor facial.

Cotisació de l'argentí or

Cotisació trimestral de l'Argentí Or publicada pel Banc Central de la República Argentina.

Trimestre Valor en Pesos Argentins
1°. 2019 11.307,52
2°. 2019 13.105,00
3°. 2019 13.956,68
4°. 2019 19.949,55
1°. 2020 21.286,36
2°. 2020 24.205,23
3°. 2020 29.068,97
4°. 2020 33.540,71
1°. 2021 37.132,46
2°. 2021 36.298,14
3°. 2021 39.385,22
4°. 2021 40.154,08
1°. 2022 43.640,33
2°. 2022 50.295,81
3°. 2022 53.091,16
4°. 2022 57.468,42
1°. 2023 74.910,21
2°. 2023 96.545,56
3°. 2023 114.535,26
4º. 2023 152.773,14
1º. 2024 389.094,34
2º. 2024 443.046,35
3º. 2024 495.918,58
4º. 2024 595.854,78
1º. 2025 629.046,78
2º. 2025 780.614,63
3º. 2025 916.019,55
4º. 2025 1.219.867,25
1º. 2026 1.467.104,09
2°. 2026 1.486.971,13

Referències

  1. ↑ Sistema Argentí d'Informació Jurídica SAIJ
  2. ↑ https://www.bcra.gob.ar/MediosPago/Moneda_Argentinos_Oro_1881_1896.asp Descripció oficial de l'Argentí del Banc Central de la República Argentina.
  3. ↑ Banc Central de la República Argentina. Comunicació “A” 2837 del 4 de giner de 1999.
  4. ↑ http://www.bcra.gob.ar/MediosPago/Emisiones_conmemorativas.asp

Bibliografia

  • Cortés Comte, Roberto. Finances públiques, moneda i bancs (1810-1899). En: Nova història de la Nació Argentina. Buenos Aires, Acadèmia Nac. de l'Història, 2000. t. V p. 463-505.
  • Cortés Comte, Roberto i Gerardo Della Paolera. Nova història econòmica de l'Argentina. Buenos Aires, Edhasa, 2018. 344 p.
  • Cuccorese, Horacio Juan. Història econòmica financera argentina (1862-1930). En: Història argentina contemporànea 1862-1930. Vol. III Història econòmica. Buenos Aires, Acadèmia Nac. de l'Història, 1966. p. 7-126.
  • Gerchunoff, Pablo i Lucas Llach. El cicle de l'ilusió i el desencant; polítiques econòmiques argentines des de 1880 als nostres dies. Buenos Aires, Crítica, 2018. 616 p.

Vore també