Perspectiva aérea
La perspectiva aérea o perspectiva atmosfèrica és el método en el qual es produïx una sensació de profunditat en una pintura, en imitar l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegen més pàlits, blaus i nebulosos o menys distinguibles distància mija i lluntana.[1]
En esta pintura es representa l'efecte que la perspectiva aérea produïx sobre les montanyes lluntanes.
El terme va ser falcat per Leonardo dona Vinci,[2] pero la tècnica va poder haver segut amprada ya en les antigues pintures murals grecorromanas de Pompeya. Es va descobrir que el pols i l'humitat en l'ambient causaven la dispersió de la lluminositat; sent la llum de llongitut d'ona curta (blava) més disseminada i la llum de llongitut d'ona llarga (roja) menys escampada.
Els pintors italianos dels temps de Leonardo varen usar el procediment; sent aprofitat en el XV pels artistes europeus del nort i despuix per Joseph Mallord William Turner.
Referències
- ↑ «DICCION ARTE: Perspectiva aérea». DICCION ARTE. Consultat el 2025-08-02.
- ↑ «"Cóm pintar l'aire". Fonaments científics de la perspectiva atmosfèrica».Art, Individu i Societat.27(2)
- 321–336.ISSN 1988-2408.doi:10.5209/rev_ARIS.2015.v27.n2.45728.Consultat el 2025-08-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perspectiva aérea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.