Perserschutt

Archiu:Perserschutt.gif

Perserschutt

El depòsit dels perses (en alemà Perserschutt) és el depòsit de les troballes arqueològiques derivades de la recollida i posterior enterrament, en l'Acrópolis d'Atenes, dels restants d'estàtues i exvotos realisats pels atenienses a partir del 480 a. C.: «sepultura ritual d'objectes votivos, carregats de valors religiosos i, per tant, dignes de ser retirats de la deterioració». Les escultures procedixen de la destrucció i saqueig de la ciutat perpetrats pels perses liderats per Jerjes I en la segona guerra mèdica. Va ser desenterrado a finals de el XIX en el terrat oriental de l'Acrópolis i en la zona entre el Partenón i l'Erecteo.

Història

Archiu:Shortly after excavation on the Acropolis.Ca. 1865.jpg

El "Perserschutt", fotografiat en 1866, just despuix de l'excavació. A l'esquerra es troba l'Atenea Angeletos, en el centre el Moscóforo i a la dreta l'Efebo de Critio.

Quan els atenienses que havien fugit de la ciutat varen retornar a les seues llars despuix de la partida dels perses, varen trobar la ciutat completament saquejada i incendiada, i la majoria dels temples destrossats o destruïts. Els objectes profanats varen ser enterrats segons la costum, en cerimònies i en el major respecte. Després es va nivellar el cim de l'Acrópolis i es varen reconstruir els temples.

Despuix de les guerres mèdiques i, en particular, despuix de la batalla de Platea en el 479 a. C., els atenienses varen decidir no reestructurar l'Acrópolis, sino deixar tot lo destruït com a testimoni de la barbàrie dels perses. En retornar «a l'Acrópolis saquejada i destruïda pels perses», de fet varen decidir «deixar ben visibles les chafades del sacrilegi portat a terme pels bàrbars». El programa arquitectònic, de fet, es va mantindre ferm fins a l'any 447 a. C. Les estàtues, per a llavors inútils, pero igualment objectes sagrats, varen ser enterrades.

Per als arqueòlecs, el depòsit persa ha constituït una font molt valiosa no solament per a la recuperació de material escultòric, encara que estiga mutilat, sino també per a definir, en una data precisa, el llímit entre l'estil del periodo arcaic i el primer estil del periodo clàssic, l'estil sever. «El descobriment de Perserschutt, a finals del sigle XIX, va canviar radicalment la direcció dels estudis històric-artístics, lo que va dur a un verdader descobriment del art grec del periodo arcaic, fins a llavors molt poc conegut també perque rarament es vea afectat pel fenomen de la còpia. Les chafades de destrucció intencional trobades en alguns dels materials (signes de fòc, colps de mall) i el coneiximent dels acontenyiments històrics relacionats en el sac persa, han fet d'estes farcidures un fonamental, encara que hui en dia controvertit i per alguns desconegut, “terminus davant quem”. En este sentit no cal descartar que el valor de la cesura cronològica haja segut exclusivament per al sector nort de la fortalea; en el sur, en canvi, hauria segut més be funcional a les operacions de construcció posteriors».

«Gràcies a la recent historiografia, s'ha contribuït a aclarir este típic patrimoni, determinat no solament per motivacions ideològiques, sino també per la certea de haver descobert el més colossal “terminus davant quem” de tota el història de l'art grec, podent situar-ho en una data anterior al 480 a. C.; totes les escultures trobades en l'Acrópolis en una posició que pot definir-se com "depòsit persa", és dir, com una descàrrega sistemàtica realisada pels atenienses, a la seua tornada a la ciutat des de la propenca illa de Salamina, de tot el mobiliari i els ___protected_title_0___ danyats (real o hipotèticament) pels perses. És gràcies a la recent discussió que hem situat el problema en una dimensió filológicamente correcta, ya que, a pesar dels pocs diaris d'excavació, podem distinguir diferents moments en l'enterrament de les escultures, no totes els quals poden ser atribuïts a la mateixa fase».

Excavacions

Els restants del Perserschutt varen ser descoberts en 1863-1866 per l'arqueòlec francés Charles Ernest Beulé. El restant va ser descobert en 1885-1890 per l'arqueòlec grec Panagiotis Kavvadias i els arquitectes alemans Wilhelm Dörpfeld i Georg Kawerau. Entre estos artefactes es troben escultures famoses com el Efebo de Critio, el Moscóforo i la Atenea Angeletos. Les excavacions es varen publicar en 1906.

Ludwig Ross, codirector de les excavacions en l'Acrópolis a mitan de la década de 1830, va descobrir la primera kore; l'estàtua del Moscóforo i el cap d'Atenea en el frontón de Gigantomaquia es varen trobar en 1863. Varen seguir numerosos descobriments i sobretot entre 1884 i 1888, durant les campanyes d'excavació de Kavvadias en l'assistència tècnica de Wilhelm Dörpfeld; en 1886 va tindre lloc el descobriment de nou korai, entre elles la Kore del Peplo.

Vore també

• Destrucció aqueménida d'Atenes

Bibliografia

• (1981) «Storiografia della scultura greca de el VI secolo a.C.», La scultura arcaica in marmo dell'Acropoli (en italià), Roma: L'Erma vaig donar Bretschneider. ISBN 978-88-7062-500-4.
• Greco, Emanuele (2010). «Acropoli - Areopago - tra Acropoli i Pnice», Topografia vaig donar Atene (en italià), Paestum: Pandemos. OCLC 886195230. ISBN 978-88-87744-34-7.
• (2013) Art greca : dal decimo al primer secolo a. C. (en italià), Milà: Mondadori Università. OCLC 897960080. ISBN 978-88-6184-296-0.

• Kavvadias, Panagiotis (1906). Die Ausgrabung der Akropolis vom Jahre 1885 bis zoom Jahre 1890 (en alemà), Atenes.
• Bundgaard (1974). The Excavation of the Athenian Acropolis 1882—1990. The Original Drawings edited from the papers of Georg Kawerau (en anglés), Copenhague.
• Lindenlauf, Astrid (juliol de 1995). «Der Perserschutt auf der Athener Akropolis ([Wolfram Hoepfner», Kult und Kultbauten auf der Akropolis (en alemà), Berlín, pp. 45–115.
• (2004).Antiquitates – Archäologische Forschungsergebniss.Hamburc:30