Periodo càlit romà
El periodo càlit romà, o òptim climàtic romà, és la denominació que rep el periodo comprés aproximadament entre el 250 a. C. fins al 400 d. C. en Europa i el Atlàntic Nort favorits per un règim climàtic càlit, humit i estable.[1]
El terme «periodo càlit romà» apareix per primera volta en una tesis doctoral de 1995 i va ser popularisat gràcies a un artícul publicat en Nature en 1999.[2][3]
,_part_of_a_floor_mosaic_in_the_early_Byzantine_church_of_Saint_George_depicting_the_Holy_Land_in_the_6th_century_CAPS_2_,_Madaba,_Jordan_(33798333263).jpg){kind=link}
Indicadors geofísicos
[editar | editar còdic]Els núcleus de gèl, els anells dels arbres, els sediment dels oceans, les vores dels llac, els depòsits minerals de les coves, els glaciars i diversos tipos d'indicadors físics permeten reconstruir el comportament del clima en un passat lluntà.
Un anàlisis d'isòtops d'oxigen trobats en closques de moluscs en una ensenar islandesa va concloure en 2010 que Islàndia va experimentar un periodo excepcionalment càlit des del 230 a. C. fins al 40 d. C.[4]
Les proves dendrocronológicas de la fusta trobada en el Partenón mostren una variabilitat climàtica de el V molt semblada a l'actual.[5] Les mostres d'anells dels arbres de la península italiana de finals de el III evidencien unes condicions climàtiques suaus i templades just en l'época en que Aníbal va creuar els Alps.[6]
Espeleotemas
[editar | editar còdic]La topografia càrstica del Mediterràneu proporciona abundants registres d'espeleotemas i l'anàlisis d'estos apunta a una época de calor excepcional en el Alt Imperi romà.[7]
Glaciars
[editar | editar còdic]Un estudi dels glaciars alpins va concloure que el periodo del 100 al 400 d. C. va ser significativament més càlit que els sigles anteriors i posteriors;[8] i artefactes arqueològics recuperats del glaciar Schnidejoch s'han pres com a evidència dels periodos càlits medieval, romà i de l'Edat del Bronze.[9]
Polen
[editar | editar còdic]Un anàlisis de polen d'alta resolució d'un núcleu de Galícia va concloure en 2003 que el Periodo Càlit Romà va durar des del 250 a. C. fins al 450 d. C. en el noroest d'Hispania.[10]
Precipitacions
[editar | editar còdic]En esta época les evidències apunten a un periodo de major humitat. En el Mediterràneu nort-occidental, una fase més humida és tan evident que en la lliteratura especialisada es denomina «Periodo Humit Ibèric-Romà».[11] També en la península itálica els indicadors físics apunten clarament a una fase humida com ho prova el patró d'inundacions de les riuades del Tíber, que mostren una tendència a produir-se entre la primavera i l'estiu quan des d'época medieval fins a l'actualitat lo habitual són les inundacions hivernals.[12] En els nivells de la vora de la mar Morta, recuperats a partir de sediment datats en radiocarbono, proporcionen una senyal de les precipitacions regionals. El llac va mantindre un nivell alt per precipitacions des d'aproximadament de l'any 200 a. C. fins al 200 d. C. i a finals d'este periodo les sequies varen provocar el seu nivell més baix al voltant de l'any 300.[13]
Sediment oceànic profunt
[editar | editar còdic]Una reconstrucció dels patrons de les corrents oceàniques, basada en la granularidad d'els sediment de l'oceà profunt, sustenta l'hipòtesis d'un Periodo Càlit Romà, que va alcançar el seu punt màxim al voltant de l'any 150 d. C.[3]
Temperatura
[editar | editar còdic]S'observa un refredat al final del periodo en el suroest de Florida, que pot haver segut causat per una reducció en la radiació solar que aplega a la Terra. Això pugues haver provocat un canvi en els patrons de circulació atmosfèrica.[14]
Investigacions més recents, inclós un anàlisis de 2019 basat en un conjunt de senyes molt més ampli d'indicadors climàtics, han descobert que eixe supost periodo, junt en uns atres periodos preindustriales més càlits o fredor, com la Menuda Edat de Gèl i el periodo càlit medieval, varen ser fenomens regionals, no episodis d'alcanç mundial.[15] Eixe anàlisis utilisa el registre de temperatures dels últims 2000 anys recopilat per PAGES2K Consortium.[16]
Variació solar
[editar | editar còdic]En este periodo va existir una activitat solar estable en un gran mínim solar centrat en el 360 a. C. i un atre en el 690 d. C.. La radiació solar va fluctuar dins d'una banda modesta, alcançant un pico en un gran màxim al voltant del 305 d. C.[17]
Controvèrsia
[editar | editar còdic]Investigacions més recents, inclós un anàlisis de 2019 basat en un conjunt de senyes molt més ampli d'indicadors climàtics, han descobert que eixe supost periodo, junt en uns atres periodos preindustriales més càlits o fredor, com la Menuda Edat de Gèl i el periodo càlit medieval, varen ser fenomens regionals, no episodis d'alcanç mundial.[15] Eixe anàlisis utilisa el registre de temperatures dels últims 2000 anys recopilat per PAGES2K Consortium.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Harper, 2017, p. 40.
- ↑ Patterson, 1995.
- ↑ 3,0 3,1 Bianchi y McCave, 1999, pp. 515-517.
- ↑ Patterson et al., 2010-03.
- ↑ Scheidel, Morris y Saller, 2013, p. 17.
- ↑ Scheidel, Morris y Saller, 2013, p. 18.
- ↑ Martín Chivelet et al., 2011.
- ↑ Röthlisberger, 1986.
- ↑ Foulkes, 2018.
- ↑ Desprat, Sánchez Goñi y Loutre, 2003-08-01, pp. 63-78.
- ↑ Pérez-Sanz et al., 2013, pp. 149-169.
- ↑ Aldrete, 2007.
- ↑ Migowski et al., 2006, pp. 421-431.
- ↑ Wang, Sorgix y Walker, 2013, pp. 230-241.
- ↑ 16,0 16,1 PAGES 2k Consortium, 2017.
- ↑ Harper, 2017, p. 44.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período cálido romano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.