Pentagrama invertit

El pentáculo invertit és associat comunament en el satanisme, la bruixeria i la màgia negra.

El Pentáculo és un símbol generalment associat al satanisme, comunament confòs en el pentagrama en la punta cap a dalt. En este símbol els pagans feyen cult als peixos, és dir al signe del Zodíac que és Piscis. Ya que els pagans li feyen adoració als signes del zodiaco com si foren deus. En l'Edat Mija també era usat per l'iglésia, qui vea en les puntes de l'estrela la representació de les cinc ferides de Crist, per lo que és relativament comuna trobar-se este símbol en diferents edificis de l'época.

Història

El Pentángulo ha segut associat des de temps passats en el misteri i la màgia. Este símbol sense dubte és el més reconegut per tots els seguidors de la tradició pagana, i és tan antic que el seu orige precís es desconeix, pero se supon que forma part del cult als peixos de la tradició pagana, sent est, per supost, més antic que el cristianisme al que és normalment associat. Ha segut utilisat des d'époques remotes com a talismà de protecció cap a al signe de Piscis del zodiaco, sent este signe que protegia a les persones contra els 72 dimonis del rei Salomón, és l'únic signe del zodiaco que va lluitar en els 3 dimonis Asmodeus (Tobi), Paimon i Agares, pero la seua utilisació massiva i de fet, la seua image més popular, està vinculada al satanisme.

El primer disseny del Pentángulo invertit vinculat a les pràctiques satàniques procedix del llibre La Clef de la Magie Noire (1897), de Stanislas de Guaita. El Pentángulo representaria la creència de que la naturalea és superior a l'humà; ya que un Pentángulo en la punta cap a dalt parla de la supremacia de l'espècie humana sobre els quatre elements naturals: terra, aigua, fòc i aire. En esta veritat ocultada pel cristianisme migeval, el pentagrama invertit es va tornar part del colectiu imaginari migeval sobre els dimonis, formant part del folclore satànic.

El Pentángulo forma una image que algú podria intepretar com semblada al cap d'un macho cabrío, que no és un atre que el deu mític Pa de la mitologia grega; este deu representa els desijos carnals masculins, i és un deu de la promiscuïtat. En l'Edat Mija el deu cabrío Pa es faria un en el dimoni cristià. A este símbol se li crida sigilo de Baphomet.Plantilla:Font qüestionable^{cita requerida}

Quan Anton LaVey funda el seu Iglésia de Satán repren/reprén este símbol pur en el seu sentit invers, el que ha segut usat per sigles per a l'alta màgia negra: el pentagrama invertit, en el vèrtiç cap a avall i representant-ho sobre un cap de mascle cabrío. El Baphomet, el símbol de la «Iglésia de Satán», consta de tres elements: l'estrela pentagonal (pentagrama) invertida, els símbols colocats junt a cada una de les puntes i el rostre d'un mascle cabrío. En el pentagrama invertit, segons l'interpretació satànica, les tres puntes inferiors representen la negació de la "sagrada trinitat" dels teòlecs cristians i les dos puntes superiors representen l'afirmació de les paritat o contrasts que realment equilibren i dirigixen l'univers i la vida, com per eixemple: creació/destrucció, positiu/negatiu, masculí/femení, acció/reacció, vida/mort, actiu/passiu, etc. En resumides contes, representa la supremacia del desig carnal i netament físic per damunt de l'espiritualitat.Plantilla:Font qüestionable^{cita requerida} En un pentagrama invertit es pot insertar la figura del cap del mascle cabrío: les dos puntes superiors són les banyes, les puntes laterals són les orelles i la punta inferior és la barba, signe conegut comunament com el signe del diable per a invocar mals i esperits.

Relació en la maldat

El pentagrama, sent una simple figura geomètrica, no representaria a la maldat en sí mateixa, sino simplement el poder de la naturalea per damunt de l'humà quan està invertit. El seu simbolisme varia segons la cultura que ho utilisa: per als pitagórico simbolisava la salut i el coneiximent, els gnósticos (vore gnosticisme) ho varen representar en gemes en l'abraxas (símbol màgic i de la totalitat grec) i, en ocasions, es va utilisar per a simbolisar a Crist com a alfa i omega o representant les seues cinc llagues. D'esta representació cóm pentagrama a la satànica solament hi ha un gest molt clar, l'inversió del pentagrama (com l'inversió de la creu), per a fer-ho símbol satànic i, a partir d'esta image, totes les atres representacions simbòliques del satanisme abans mencionades. Numerológicamente, el pentagrama o representació gràfica del número cinc; és la suma dels elements femení (2) i masculí (3), és símbol d'unió i síntesis, és el número dels dits d'una extremitat i dels nostres sentits, per eixemple. Pero sempre en la seua versió original, no invertida.

Per a les corrents esotèriques com la màgia wicca, el seu pentagrama es compon de cinc puntes rodejades d'un círcul. Les cinc puntes representen a els cinc elements: «la Terra, l'Aire, el Fòc, l'Aigua i la quintaesencia». en fixar-se detenidament en la forma de l'estrela, pren forma al del ser humà. La punta de dalt és el cap, les puntes que estan als costats són els braços i les dos puntes d'avall són les cames. El círcul representa el harmonia creada entre els cinc elements i el ser humà, tancada en un camp de poder.

Per a les persones cristianes, el pentagrama representava la supremacia del ser humà (punta de dalt) sobre els quatre elements (quatre puntes d'avall). El pentagrama invertit, representava per a alguns pagans la supremacia dels elements sobre el ser humà, alguna cosa contrari a les idees cristianes, per lo que va ser condenat i d'ahí va sorgir l'idea d'associar-ho en el satanisme.

Atres interpretacions, com la de Leonardo dona Vinci, veuen en ell a l'home de Vitruvio, fan referència a que el pentagrama sancer representa en ser humà; la punta superior és el cap i les quatre inferiors el cos. Aixina mateix dibuixa a l'home com a mida de totes les coses. Quan el pentagrama està inscrit en un círcul unix tots els aspectes del home. Unix el cos en la ment, lo espiritual en lo profà. Nos recorda que necessitem tots els nostres aspectes per a satisfer les nostres vides com a sers humans. Nos recorda també que tot és un cicle, que no experimentarem alegria sense dolor, pero el dolor nos durà una atra volta a l'alegria. La punta cap a dalt en el pentáculo representa la supremacia de l'esperit sobre el cos i el poder que est té sobre el.

El Pentáculo també representa la divinitat femenina de totes les coses, denominada per part de l'Història de la religió com "divinitat femenina" o "venus divina". Est és un concepte controvertit en el que les i els historiadors no terminen de posar-se d'acort. En la seua interpretació més estricta, el pentáculo representa a Venus, la deesa romana de l'amor i de la bellea. Les religions de la prehistòria es basaven en l'orde diví de la naturalea. La naturalea com a mare es representava en la figura femenina, en l'úter femení i en la representació de grans "venus" fèrtils que es poden trobar en les pintures rupestres de tots els llocs en este tipo d'art.