Península de Huon
La península de Huon (en anglés: Huon Peninsula) és una gran península localisada en l'extrem oriental de la gran illa de Nova Guinea. Administrativament, pertany a la província de Morobede Papúa Nueva Guinea.[1]
Ha segut classificada pel Fondo Mundial per a la Naturalea com una ecorregió (Bosc plujós de la Península de Huon, AA0107).[2]
Té 89 quilómetros de llarc. Es troba rodejada pel mar de Bismarck al nort, el mar de Salomón a l'est, el golf de Huon al sur i el riu Markham a l'oest.[3] La península és dominada per la cordillera Saruwaged, que s'eleva a més de 4000 m.[3]
Va ser nomenada en honor al navegant francés Jean-Michel Huon de Kermadec, capità de la fragata L'Espérance, que era el segon al mando de l'expedició comandada per Bruni d'Entrecasteaux, al front de la La Recherche, que entre 1791 i 1793 va intentar trobar l'expedició perduda de La Pérouse.
Història
[editar | editar còdic]L'àrea propenca a Bobongara té llocs arqueològics en a on s'han trobat ferramentes de pedra d'al voltant de 40.000 anys d'antiguetat, que són unes de les proves de presència humana més antigues que es tinga coneiximent en Oceania.[4]
Va ser el lloc de la Campanya de la Península de Huon, durant la Segona Guerra Mundial en 1942-43.[3]
Biodiversitat
[editar | editar còdic]
La zona coincidix en la ecorregió reconeguda pel Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF), denominada Bosc plujós de la Península de Huon (AA0107)[2] Esta regió està aïllada i remota, lo que entrega a les diferents espècies d'animals i vegetals un lloc segur a on viure. Encara que hi ha hagut algunes pèrdues de territori degudes al desenroll humà, en general la zona es troba en bon estat de conservació.[5] Posseïx una biodiversitat considerada de moderada a alta, en un número baix, comparat en atres zones indo-malayas, d'espècies animals endèmicas.[2]
En la ecorregió existixen per lo manco 569 espècies de vertebrats, repartides en 81 de reptilés, 77 de mamífers, 370 d'aus i 41 d'amfibis.[6] La fauna mamífera inclou tres espècies de cangurs, destacant el cangur arbòreu Dendrolagus matschiei.[5] La avifauna inclou vàries famílies característiques d'Australasia, entre les que es troben Ptilonorhynchidae, Eopsaltridae, Meliphagidae, i Paradisaeidae.[5] Les espècies Psittaculirostris edwardsii i Chalcopsitta duivenbodei són endèmiques.[6]
La flora de la regió és majorment bosc perenne plujós. Algunes dels cims montanyosos posseïxen ambients alpins, que són ecològicament fràgils.[2]
El dosel del bosc tancat de terres baixes inclouen espècies dels gèneros Pometia, Canarium, Anisoptera, Cryptocarya, Terminalia, Syzygium, Ficus, Celtis, Dysoxylum, Buchanania, Koompassia, Dillenia, Eucalyptopsis, Vatica i Hopea, entre uns atres.[2] El bosc de montanya és de menor tamany. Les espècies del dosel predominants pertanyen als gèneros Nothofagus, Lauraceae, Cunoniaceae, Elaeocarpaceae, Lithocarpus, Castanopsis, Syzygium, Ilex, ademés de coníferes australs. Notofagáceas i araucarias poden créixer en grups densos i purs.[2]
Àrees protegides
[editar | editar còdic]La península engloba la Àrea de conservació YUS (pels rius Yopno, Uruwa i Som), que és la primera del país, creada en març de 2009.[7] La reserva cobrix un àrea de 760 km² i entregarà recursos a més de 10 000 parracs de 35 comunitats indígenes que viuen en les seues afores, gràcies a un inusual acort en el govern.[7][8]
Terrats marins
[editar | editar còdic]Les terrats marins de la península varen ser afegides en juny de 2006 a la llistatentativa de l'UNESCO com a candidates a Patrimoni de la Humanitat, en la categoria mixta Cultural i Natural.[9]
La regió ha sofrit una turbulenta història geològica, que inclou vulcanisme, fallas, terremots i tsunamis, i ha segut alçada pel procés de subducción entre les plaques del Pacífic i l'australiana, resultant en la fragmentació d'hàbitats i en un alt grau d'endemisme, i en l'aparició dels terrats que, encara que no són espectaculars, han atret l'interés científic, puix són un testimoni de l'història geoclimática dels últims 300.000 anys.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Traveljournals.net. 2008. Huon Peninsula. Revisat el 8/12/2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 John Morrison. World Wildlife Fund Scientific Report. : Huon Peninsula montane rain forests (AA0107). Publicat en Terrestrial ecoregions of the Indo-Pacific: a conservation assessment. World Wildlife Fund. (2001).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Encyclopædia Britannica. 2008. Encyclopædia Britannica Online: Huon Peninsula. Revisat el 6/12/2008
- ↑ Groube, Chappell, Muke & Price. A 40,000 year-old human occupation site at Huon Peninsula, Papua New Guinea Nature 324, 453-455 (1986).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Wild World Ecoregion Profile. Huon Peninsula montane rain forests (AA0107). World Wildlife Fund. (2001).
- ↑ 6,0 6,1 World Wildlife Fund. Species found in Huon Peninsula montane rain forests (AA0107). 2008. Llista en les espècies trobades en la ecorregió,segons WWF. Revisat el 9/12/2008
- ↑ 7,0 7,1 Papua New Guinea gets first conservation area. CNN. 4 de març de 2009. Revisat el 20 de març de 2009.
- ↑ Papua New Guinea creates its 1st natural preserve International Herald Tribune. 2 de març de 2009. Revisat el 20 de març de 2009.
- ↑ 9,0 9,1 Houn Terraces - Stairway to the Past - UNESCO World Heritage Centre.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Península de Huon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.