Peixos de fondo

Un peix de fondo és un animal aquàtic que s'alimenta sobre (o prop de) el fondo marí.[1] Els biòlecs a sovint utilisen els térmens benthos, particularment per a invertebrats com mariscs, carrancs, carrancs de riu, anémones de mar, estreles de mar, caragols, cucs i pepinos de mar; i bentívoros, per a peixos i invertebrats que s'alimenten de material del fondo.[2] No obstant, el terme bentos inclou tota la vida marina que viu en o prop del fondo, lo que significa que també inclou als no-animals, com les algues.[3] Els biòlecs també usen térmens específics que es referixen a peixos que s'alimenten en el fondo, com a peixos demersales, bentónicos o bentopelágicos.[4] Eixemples de grups d'espècies de peixos que s'alimenten en el fondo són els pleuronectiformes (peixos plans com el halibut, la platija, la solla o la palaya), els anguilliformes (anguiles, abadejo, eglefino, lubina, mer, carpa, pagros) i algunes espècies de bagre i taburó.
Estratègies d'alimentació
Alguns bentos són detritívoros. [5] Esta estratègia d'alimentació els permet aprofitar el material orgànic mort que descendix fins al pis. [6] En els ambients oceànics, esta deriva descendent dels detritos es coneix com neu marina. [7] Els peixos de fondo poden arreplegar els detritos manualment (com ho fan algunes espècies de carranc) o filtrar-los fora de l'aigua per mig d'alimentació per suspensió. [5] Este reciclage de matèria orgànica és important per a la salut de molts ambients aquàtics, ya que els ajuda a mantindre varis cicles biogeoquímics. [5] En 2014, es va informar que els peixos que habiten el fondo de la mar profunda absorbixen diòxit de carbono en menjar criatures com meduses i cefalòpodes, lo que permet que el gas siga contingut en el fondo de la mar en lloc de ser reciclat novament a l'atmòsfera. [8]

Fisiologia
En els peixos, la majoria dels bentos exhibixen una regió ventral plana per a descansar més fàcilment el seu cos sobre el substrat. [13] L'excepció està donada pel peix pla, que està deprimit lateralment pero yacer de costat. [13] Ademés, molts exhibixen lo que es denomina una boca "inferior", lo que significa que la boca apunta cap a avall; açò és beneficiós ya que el seu menjar a sovint es troba baix d'ells, en el substrat. [13] Els comederos inferiors en boques que apunten cap a dalt, com els uranoscópidos, tendixen a capturar assuts de natació. [14] Alguns peixos plans, com l'halibut, en realitat tenen un ull "migratori" que es mou cap al costat de dalt del peix a mida que envellix. [13]
Vore també
Referències
- ↑ «Bottom feeders - Marine planning and conservation». Archivat des de l'original, el 28 d'octubre de 2016. Consultat el 27 d'octubre de 2016.
- ↑ "Benthivorous," Wiktionary.
- ↑ Baustian, M.M., Hansen, G.J., Kluijver, A.D., Robinson, K., Henry, E.N., Knoll, L.B., Rose, K.C., & Carey, C.C. (2015). Linking the bottom to the top in aquatic ecosystems : mechanisms and stressors of benthic-pelagic coupling.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peces de fondo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.