Anar al contingut

Pedro González «Periquillo»

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pedro González, conegut com «Periquillo», va anar un bandoler i contrabandista natural de Lobeznos, en la terra de Pobla de Sanabria (Zamora), actiu en l'interior de la Corona de Castella a finals del sigle XVIII i començos de el XIX, durant el regnat de Carlos IV.[1][2] Companyer d'Antonio Barroso «el Chafandín», va ser calificat per les autoritats com un «terror de Castella», célebre per la duració de la seua carrera i per haver donat mort a «el Pollet», el bandoler que poc abans havia assessinat a Chafandín.[3]

Orige

Pedro González era natural de Lobeznos, en la terra de la Pobla de Sanabria, encara que estava casat i avecindado en Cevico de la Torre (Palència).[4] Segons els escrits que tant ell com la seua dòna, Ángela Aguado, varen dirigir a Carlos IV per a solicitar l'indult, havia vixcut sempre de vendre llenceria pels pobles propencs al seu fins que la decadència dels temps li va fer perdre l'escàs cabal que tenia, lo que ho va espentar al contrabando i al bandolerisme.[1][5]

Activitat i colla

Periquillo va actuar en coalició en alguns dels bandolers castellans més notoris del moment —Vicente Abad «Coquillo», els germans Tàpia, Anselmo Bermejo o Gasparón—, i molt especialment junt a «el Chafandín» i «el Pollet».[6] Va compaginar el salteamiento de camins en el contrabando de gèneros i de tabac, que traficava cap a i des de Portugal i venia en places com Àvila o Peñaranda.[7] Els seus colps es dirigien en freqüència contra retors i chicotets convents, fins al punt de que, segons un testimoni de l'época, el sol nom de Periquillo va bastar per a que alguns clercs abandonaren les seues iglésies.[8] Entre els seus assalts documentats figuren el de Bustillo de Chaves, el 6 de juliol de 1799, junt a Chafandín i uns atres, i el de la casa senyorial d'un marqués en Castromonte (Valladolit), la matinada de l'11 de juny de 1801, un dels pocs que el propi titular noble i el seu fill es trobaven presents.[9]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Martín Pol, 2015, p. 305.
  2. ↑ Martín Pol, 2016, p. 94.
  3. ↑ Martín Pol, 2015, pp. 32-33, 305.
  4. ↑ Martín Pol, 2015, pp. 305, 507.
  5. ↑ Archiu Històric Nacional, Consells, leg. 49.583.
  6. ↑ Martín Pol, 2015, pp. 262, 389.
  7. ↑ Martín Pol, 2015, pp. 289, 507.
  8. ↑ Martín Pol, 2015, pp. 305, 459.
  9. ↑ Martín Pol, 2015, pp. 320, 329.

Bibliografia

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • (2016).«Bandolerismo i orde públic en l'interior peninsular durant el regnat de Carlos IV».Vínculs de Història.(5)
93-104.ISSN 2254-6901.doi:10.18239/vdh.v0i5.007.


Referències