Bandolerismo en Castella
El bandolerismo en Castella va ser un fenomen de delinqüència rural —l'assalt i el robo en colla en camins i despoblados— present en l'interior de la Corona de Castella a lo llarc de l'Edat Moderna, en el seu moment de major intensitat documentada en les últimes décades del sigle XVIII i començos de el XIX, durant els regnats de Carlos III i Carlos IV. Encara que l'image tradicional del bandolerisme espanyol ho ha associat sobretot a Andalusia, l'investigació recent —recolzada en la documentació judicial de la Chancillería de Valladolit— ha mostrat que la replanell castellana va conéixer una activitat bandolera intensa, predominantment de subsistència i estretament lligada al contrabando i a les grans rutes, com el camí real de Madrit.[1][2]
Delimitació
[editar | editar còdic]Geogràficament, el fenomen va comprendre l'interior d'abdós Castillas, en focs documentats en les actuals províncies de Segòvia, Valladolit, Àvila, Palència, Burgos i Zamora, aixina com en els Montes de Toledo i La Taca. Cronològicament, encara que va haver bandolerisme durant tota l'Edat Moderna, el seu estudi s'ha concentrat en el periodo comprés, aproximadament, entre 1780 i 1808, per al que la documentació judicial és més abundant.[3] L'activitat es va concentrar entorn als camins reals: en la Segòvia occidental, el tram entre Villacastín i Labajos va aplegar a ser un dels més perillosos al començament del sigle XIX.[4]
Antecedents medievals
[editar | editar còdic]La presència de bandes armades en els camps castellans va ser freqüent entre els sigles XIII i XV. Grups com els golfines o els almogávares no es llimitaven al robo i el seqüestre, sino que s'insertaven en la conflictivitat política i feudal de l'época; la seua violència depredadora estava a sovint dirigida pels poders del moment, als interessos del qual servia.[5] L'amenaça d'estos malfatans en zones com els Montes de Toledo va motivar la creació d'institucions específiques d'orde públic, com la Santa Germandat Vella.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- El Chafandín
- Vicente Melero
- Bandolerismo
- El Rei dels Hòmens
- Contrabando en la comarca d'Alliste
- Golfines
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Martín Pol, 2016, pp. 93-94.
- ↑ Bascuñán Añover y Urda Lozano, 2016, pp. 18-20.
- ↑ Martín Pol, 2015, pp. 15-18.
- ↑ Martín Pol, 2016, p. 94.
- ↑ Sánchez Benito, 2016, p. 54.
- ↑ Sánchez Benito, 2016, pp. 54-71.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2016).Vínculs de Història.(5)
- 15-26.ISSN 2254-6901.doi:10.18239/vdh.v0i5.002.
- (2024).Quaderns d'Ilustració i Romanticisme.(30)
- 13-43.ISSN 2173-0687.doi:10.25267/Cuad_Ilus_romant.2024.i30.03.
- (1997).Spagna Contemporanea.(12)
- 7-22.
- Madrazo (1984). El sistema de transports en Espanya, 1750-1850, Madrit: Turner.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- (2016).Vínculs de Història.(5)
- 93-104.ISSN 2254-6901.doi:10.18239/vdh.v0i5.007.
- (2009) Els tentàculs de l'Hidra. Contrabando i militarisació de l'orde públic en Espanya (1784-1800), Madrit: Sílex. ISBN 978-84-7737-226-4.
- (2016).Vínculs de Història.(5)
- 54-71.ISSN 2254-6901.doi:10.18239/vdh.v0i5.005.
- (2014).Clio & Crim.(11)
- 171-192.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandolerismo en Castilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.