Pedra de Serra Elvira
Pedra de Serra Elvira, marbre o bronzejada grisa de Serra Elvira són els noms en els que es coneix comú i comercialment un tipo de calcàrea procedent de pedreras de Serra Elvira (Granada, Espanya), usada extensivamente en les construccions de la capital granadina, especialment durant el Renaixença. Actualment se seguix explotant de forma comercial en diferents municipis: Albolote, Atarfe, Salar i Loja.[1] Es tracta d'una pedra de color gris, d'aspecte marmóreo, molt compacta i sense porosidad.[2]
Litologia i procedència
[editar | editar còdic]La roca procedix de pedreres de la serra del mateix nom ubicades en formacions de calcàreas en crinoides del Jurásico inferior, en freqüents estratificació creuades, corresponents al Subbético Mig del sector central de les Cordilleres Bètiques. Petrográficamente estes roques són calcàrees bioclásticas cristalines (wackestones i packestones), constituïdes per fragments fòssils de brots de crinoideos en ciment esparítico, i en menor medida calcàrees micríticas (conegudes localment com a «pedra llosa»).[3][4] Els fòssils procedixen de la destrucció de praderies de crinoides, trobant-se ademés restants de moluscs, braquiópodos i foraminíferos.[5]
L'unitat de la que s'extrauen estes roques té una potència d'uns 25 metros, dividida en bancs molt continus d'uns cinc metros, aprofitats per les llabors de cantería per a establir els fronts de treball.[3] En algunes zones apareixen concentracions de glauconita, mineral de color vert, i estilolitos, estructures de dissolució per pressió, evitades pels canteros.[6][3] El sostre de l'unitat es troba karstificado i en una superfície ferruginizada.[5]
Usos
[editar | editar còdic]En Granada s'usa de forma extensiva en monuments tals com la portada de l'Hospital Real, la nova Escola d'Arquitectura,[7] la Catedral de Granada i la Real Chancillería, en Plaça Nova. També en moltes fonts i pilars de la ciutat, com la monumental font dels Quatre Lleons.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pedreres d'Antonio Sáez». Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2017. Consultat el 14 de giner de 2017.
- ↑ «Descripció comercial de la pedra». Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2017. Consultat el 13 de giner de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sebastián Pardo, E.; Cultrone, G.; Garibaldi, V.; Rodríguez Navarro, C.; de la Torre, M. J. i Valverde, I. (2008) «La Calcàrea de Serra Elvira: comportament petrofísico d'una pedra significativa del Patrimoni Arquitectònic Andalús». Materials de Construcció, 58(289-290): 51-63
- ↑ L'orige del marbre de Serra Elvira
- ↑ 5,0 5,1 García-Hernández, M.; Lupiani, E. i Vora, J.A. (1987). La sedimentacion liásica en el sector central del Subbético mig: registre de l'evolució d'un rift intracontinental. Acta Geològica Hispànica, 21-22: 329-337
- ↑ Linares, A.; Mouterde, R i Rivas, P. (1971). L'emboliques del sector central de la Zona Subbética (vista de conjunt). Quaderns de Geologia Ibèrica, 2: 227-236
- ↑ Artícul sobre l'us de marbres de Serra Elvira en la ETSA
- ↑ Font dels Quatre Lleons
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra de Sierra Elvira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.