Pedopenna daohugouensis
Pedopenna daohugouensis és l'única espècie coneguda del gènero extint Pedopenna ("peu de ploma") és un gènero de dinosauri terópodo manirráptor, que va viure a mitan del periodo Jurásico, fa aproximadament fa 163 millons d'anys, en el Calloviense, en lo que hui és Àsia.
Descripció
[editar | editar còdic]Pedopenna daohugouensis provablement media 1 metro de llarc o menys, pero solament en ser conegut per les seues pates estimar el seu tamany real és difícil. Pedopenna era provablement carnívor, caçador d'insectes i menuts reptils i mamífers. Ademés d'haver tingut una estructura esquelètica molt similar a la de les aus, l'importància de Pedopenna radica en les plomas penáceas en els metatarsos de les seues patas atrasseres. Se sap que a lo manco alguns maniraptores, concretament el Microraptor, també tenien "ales atrasseres", pero les del Pedopenna eren més chicotetes i més redonejades. Este animal també tenia plomes simètriques, lo que en les aus actuals és típic de sers no voladores. És possible que este gènero represente un estadi primerenc en el desenroll d'estructures asimètriques.[1]
El peu de Pedopenna recorda als seus parents trodóntidos i dromeosáuridos, els qui junts formen Deinonychosauria, pero en una apariència més primitiva. En particular, the el segon dit de Pedopenna no està tan especialisat com en els deinonicosauriano. Pedopenna tenia una garra engrandida i acurtada lleument en el segon dit del peu, no era tan altament desenrollada com per a haver estat curvada fortament, com la hoz dels seus parents.[1]
Xu & Zhang, els qui varen estudiar els fòssils del Llit Daohugou a on Pedopenna fora trobada afirmen que en pertànyer al Jurásico Mig, confirmant la presència d'un membre basal del linaje aviar, en combinació en molts membres més primitius de linajes estretament vinculats, varen postular que Àsia és el breçol de l'orige de les aus.[1]
Plomes
[editar | editar còdic]Les afinitats de Pedopenna en les aus és l'evidència adicional en la relació evolutiva entre els dinosauris i els pardals. A banda de tindre membres atrassers en una estructura molt similar a les pates de les aus, Pedopenna resalta per la presència de llargues plomes penaceas en la seua metatarsos. Atres deinonicosaurianos també varen tindre estes "ales traceras", pero lo que fa a Pedopenna diferir d'estos animals com Microraptor és que estes ales eren més chicotetes i redonejades. Les plomes més llargues eren lleument més curtes que el metatarso, en al voltant de 55 milímetros. Ademés, les plomes de Pedopenna eren simètriques, a diferència de les plomes asimètriques d'alguns deinonicosaurianos i pardals. Estes plomes asimètriques són típiques dels animals adaptats per al vol, és provable que les plomes de Pedopenna representa un primer pas en el desenroll d'estes estructures. Mentres que moltes de les impressions de les plomes en el fòssil són dèbils, està clar que cada u va posseir un raquis i barbes, i mentres que el número exacte de plomes del peu és incert, són més numeroses que en les ales posteriors de Microraptor. Pedopenna també demostra l'evidència de plomes més curtes que cobrixen les plomes llargues del peu, lo que fa pensar en la presència d'un abric de plomes segons lo vist en pardals moderns. ya que les plomes demostren menys adaptacions aerodinàmiques que les ales atrasseres similars de Microraptor , i semblen ser menys ertes, sugerix que si tenien certa classe de funció aerodinàmica, pero era molt més dèbil que en deinonicosaurianos i pardals. Xu i Zhang, en la seua descripció de 2005 de Pedopenna, han sugerit que les plomes podrien ser ornamentals, o encara rudimentàries. És possible que un ala atrassera estava present en els antepassats de deinonicosaurianos i d'aus, i perdut més alvance en el linaje del pardal, en Pedopenna com a representació d'una etapa intermija a on les ales atrasseres s'estaven reduint d'un aparat d'esmonyida funcional a un d'exhibició o a una funció d'aïllament.[1]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]Pedopenna va ser trobat en el Llit Daohugou, part de la formació Tiaojishan, en Hebei i Liaoning, República Popular China.[2] És possiblement tan antiga com Archaeopteryx, depenent de l'edat del Llit Daohugou que es troba en debat, la majoria dels investigadors ara estan d'acort en que és part de la formació Tiaojishan[2] La Formació Tiaojishan forma una part clau de la Biota Yanliao. Alguns estimativos inicials ho dataven a principis del Cretácico, fa 140 millons d'anys, pero les últimes datacions radiométricas ho coloquen a mitan del Jurásico durant el Calloviano, fa 168 millons d'anys. El nom Pedopenna fa referència ales llargues plomes penaceas en la seua metatarso i l'epítet específic P. daohugouensis fa referència a la localitat de Daohugou, lloc a on l'holotip fora trobat.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 “A new maniraptoran dinosaur from China with long feathers on the metatarsus” (2005). Naturwissenschaften 92 (4): 173–177. doi:. PMID 15685441. Bibcode: 2005NW.....92..173X.
- ↑ 2,0 2,1 “A Jurassic mammaliaform and the earliest mammalian evolutionary adaptations” (2013). Nature 500 (7461): 163–167. doi:. PMID 23925238. Bibcode: 2013Natur.500..163Z.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pedopenna daohugouensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.