Paysandisia archon

Paysandisia archon (Paysandisia archon)

Paysandisia archon és una espècie de lepidòpter de la família Castniidae originària d'Uruguai, Argentina, Brasil i Paraguay. És l'única espècie del gènero Paysandisia. Va ser descrita en 1879 per l'alemà Hermann Burmeister, qui la va denominar en un principi Castnia archon, i actualment és considerada l'única espècie del gènero Paysandisia.

A pesar de la seua procedència suramericana, esta espècie es troba també en Europa, a on ha segut introduïda accidentalment i s'ha convertit en plaga de palmeres pels seus hàbits perforadores en la seua etapa de oruga.

Descripció i biologia

Paysandisia archon és una palometa gran que aplega a medir entre 75 i 110 mm d'envergadura, sent les femelles majors que els machos. Les ales anteriors són de color marró oliváceo en l'anvers i anaranjado en el revers, en els extrems marró clar, i les posteriors són anaranjadas en la part superior, en una banda postdiscal negra que presenta algunes taques blanques. Es pot reconéixer a les femelles pel prominent oviscapto i per la banda negra, més àmplia en els machos. Les antenes són filiformes terminades en maza.

Els adults volen durant el dia, com és habitual en la família Castniidae, entre juny i setembre en Europa. És habitual vore'ls en hores de molta calor i insolación, en dos periodos al dia, en un vol àgil i veloç.

Els ous són fusiformes i asalmonados i la larva presenta un color similar en el seu primer estadi, pero després és blanquecina. A lo llarc de la vida de la larva se succeïxen nou estadis distints en els que l'individu creix fins a alcançar els 9 cm de llongitut des dels menys de 10 mm que medix en eixir de l'ou. Pel prolongat temps de desenroll necessari per al seu creiximent, el cicle biològic de Paysandisia archon pot ser anual o bianual, depenent del moment d'eclosió de l'ou, que influïx en si la larva necessitarà una temporada o dos per a completar el seu creiximent. L'ou és depositat per la femella sobre la palmera que funciona com planta nutricia, prop de la corona, i posteriorment la larva penetra en el seu tronc per a alimentar-se i créixer. Les larves són xilófagas i construïxen llarcs túnels en el tronc de la palmera, lo que pot aplegar a matar a la planta, i ademés poden comportar-se com a caníbals per a defendre el seu territori. La forma en que la larva bua i despuix eclosiona és similar a la de la família Sesiidae, puix la exuvia queda en l'orifici d'eixida del tronc.

Plantes nutricias

S'han observat vàries plantes nutricias per a esta espècie (introduïdes o natives, tant en Sudamérica com fora):

En Sudamérica

• Trithrinax campestris (espècie principal)
• Butia yatay
• Butia capitata
• Phoenix canariensis
• Chamaerops humilis
• Livistona chinensis
• Syagrus romanzoffiana

Fòra de la seua àrea de distribució

Brahea spp.: B. armata B. edulis Butia capitata Chamaerops humilis Livistona spp.: L. australis L. chinensis L. decipiens L. saribus

Phoenix spp.: P. canariensis P. dactylifera P. reclinata P. roebelenii P. sylvestris Sabal spp.: S. mexicana S. minor S. palmetto

Syagrus romanzoffiana Trachycarpus spp.: T. fortunei T. wagnerianus Trithrinax campestris Washingtonia spp.: W. filifera W. robusta

Espècie invasora

A pesar de que en la seua distribució natural Paysandisia archon no es constituïx en plaga —en part perque és una espècie poc habitual i en part perque les palmeres natives s'han mostrat més resistents que les introduïdes—, en Europa, a on és espècie exòtica, sí ha causat problemes i s'ha estés de manera ràpida, per lo que s'ha promogut la seua investigació per a estudiar defenses contra el seu comportament invasor. Esta espècie es va citar per primera volta en Europa en l'any 2000 en Espanya (en la província de Girona) i en 2001 en França (en el departament de Var). Posteriorment, també s'ha citat en més zones d'Espanya (Illes Balears i Comunitat Valenciana), Itàlia (regions de Campània, Lacio, Marques i Sicília), Grècia (Creta), Regne Unit en 2002 (comtat de Sussex), Països Baixos en 2007 (Zoetermeer) i Rússia en 2014 (krai de Krasnodar).

Paysandisia archon ha afectat a llocs Patrimoni de la Humanitat, com el Palmeral d'Elig, i aplega a causar gran mortalitat de palmeres: només en la ciutat russa de Sochi s'havien declarat en el periodo 2014-2016 més de doscentes palmeres mortes. Els métodos fitosanitarios no s'han mostrat suficientment eficaços per a contindre l'expansió de l'espècie, per lo que els seus danys podrien aumentar, aplegant a ocasionar, per eixemple, la pèrdua de les margalloneres naturals de les illes Balears, declarats regionalmente espècie de protecció especial. En Espanya es troba inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, a on es descriu el seu impacte ecològic sobre espècies autòctones com Chamaerops humilis i Phoenix canariensis, aixina com el seu dany econòmic en el sector de les palmeres ornamentals, que és per una atra part l'orige de l'introducció.

Métodos de control (excloent els productes fitosanitarios en un fort impacte en la biodiversitat)

L'us de nematodos entomopatógenos del tipo Steinernema carpocapsae: eficaços contra les larves de la palometa quan es troben dins de la palmera, estos cucs microscòpics infecten a la larva provocant-li septicèmia. Este método és respectuós en el mig ambient, pero la seua eficàcia és variable, depenent de les condicions climàtiques, la densitat poblacional de la plaga i la freqüència dels tractaments.

Alguns ceps de Bacillus thuringiensis (especialment Bt kurstaki) s'utilisen per a atacar específicament les larves de la palometa. El tractament sol aplicar-se per pulverización sobre les zones de posada o en la corona de la palmera, en un moment precís del cicle de l'insecte. Este método també és respectuós en el mig ambient, pero la seua eficàcia és llimitada en el temps, ya que el producte és sensible als rajos UV i al llavat per pluja o rec. És menys adequat en fases alvançades de infestación (larves profundament instalades en el tronc).

L'us de productes fitosanitarios a pur de espores entomopatógenas de Beauveria bassiana permet controlar esta plaga, pero no està exent de riscs: no deu aplicar-se en presència d'abelles ni per persones inmunodeprimidas o baix tractament inmunosupresor. El temps de reingrés és de 6 hores per a aplicacions a l'aire lliure i de 8 hores en espais tancats. Beauveria bassiana requerix condicions específiques d'humitat i temperatura per a desenrollar-se correctament. En climes càlits i secs, com sol ser el cas en les zones a on es cultiven palmeres, la seua eficàcia disminuïx considerablement. Ademés, el fongo es degrada ràpidament en la llum solar, lo que llimita la duració de la protecció despuix de l'aplicació.

També s'utilisen himenòpters tricrográmidos (Trichogramma), les larves dels quals es desenrollen a costa dels ous de l'insecte.

Finalment, l'us de rets de protecció específiques i dissenyades a mida constituïx un método de control físic, preventiu i altament eficaç. Estes rets, quan estan adaptades a la morfologia de la palmera i a la biologia de la plaga, permeten crear una barrera mecànica impenetrable que impedix a les femelles adultes depositar els seus ous en la corona de les palmeres. Esta tècnica presenta vàries ventages:

• Eficàcia preventiva immediata i contínua sense necessitat de tractaments químics o biològics, en impedir la posada;
• Eficàcia curativa en evitar que escape una palometa emergent;
• Reducció del número d'intervencions humanes;
• Absència d'impacte ambiental;
• Adaptabilitat a diferents espècies i tamanys de palmeres.

Els adults utilisen composts semioquímicos per a trobar-se entre sí i localisar les seues plantes hospedadoras en l'entorn. L'us d'olors en la lluita contra la plaga ha segut objecte de varis estudis, sense que s'hagen obtingut resultats concloents.

Enllaços externs

• Fauna Europaea [1] archivat en Wayback Machine.
• Lepiforum.de